Aquest març farà dotze anys que Berga va aprovar un nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que substituïa l´anterior, que datava del 1986. Es tracta del llibre blanc de la planificació de cap on i com volia créixer la capital berguedana i quins serveis calien per atendre la seva població. En aquest temps gairebé no s´ha desenvolupat res del que s´hi preveia. Ara toca revisar-lo però el govern no ho farà perquè argüeix que té massa fronts oberts en l´àmbit urbanístic i que a curt termini no pot assumir un procés d´aquesta magnitud que pot allargar-se quatre anys.

El pla va ser concebut en un moment de vaques grasses i en ple boom immobiliari i això va comportar una dinàmica aparentment imparable del creixement de la població que es van estroncar el 2008 amb l´esclat de la bombolla del totxo i de la crisi. Aleshores les previsions de creixement de població es van convertir en paper mullat. I els plans de millora urbana que preveia desenvolupar romanen intactes malgrat que ja han passat dotze anys.

La història es repeteix perquè el pla anterior del 1986 gairebé tampoc es va desenvolupar. Paradoxalment, els redactors de l´actual POUM -treball dirigit i coordinat per l´arquitecte Antoni Mas- ho feien notar el 2004 al text refós de la seva memòria del pla. I n´apuntaven els motius. «En general s´observa una greu dificultat per gestionar les operacions d´una certa dimensió» i també per «la falta de promotors amb garanties suficients per afrontar les operacions proposades». Consideraven que «aquest dèficit pot ser degut tant a la manca de cultura de la promoció a la ciutat com a la manca d´atractiu inversor de les operacions proposades».

Manca d´ambició

El 2004, aquest era el diagnòstic que feien els redactors per explicar per què el POUM del 1986 practicament no s´havia desenvolupat. I és el que ara, a pilota passada, coincideix en part a fer també Josep Xoy de l´actual. Ell és arquitecte i va ser cap de files del grup d´ERC, partit que tenia al seu càrrec l´àrea d´Urbanisme quan es va aprovar el nou pla en el mandat 2003-2007 amb un govern de coalició del PSC-ERC. Creu que del 2005 al 2017 hi hagut prou temps per desenvolupar més del que s´ha fet de les previsions del pla.

Considera que «s´ha fet ben poca cosa» i que les raons cal buscar-les en «les mancances històriques de Berga» per imaginar-se i projectar-se. «No hi hagut una administració municipal amb mentalitat de fer ciutat, per construir-la i entendre-la globalment». Apunta que possiblement el POUM era «molt ambiciós en alguna de les seves propostes» però assegura que «ens falta ambició per transformar la ciutat de veritat». Xoy admet que «encarar reptes és més fàcil en èpoques en què la situació econòmica tira», cosa que no ha pasat des del 2008. Però, «això no vol dir que no haguem de seguir pensant la ciutat i planificant-la «per quan l´economia s´hagi recuperat».

Per al seva banda, l´exalcalde Juli Gendrau (CiU) -que va governar la ciutat del 2007 al 2015- exposa que el POUM de Berga va ser «dels primers que es van fer amb la nova llei d´Urbanisme» al seu dia. Recorda que des del primer moment va caldre esmenar diverses errades que contenia, ortogràfiques, de plànols, d´alienacions i de topografia. «Hi havia temes que no estaven resolts satisfactòriament», ha indicat. I durant anys es van anar fent correcions, encara se´n fan. Per a l´exbatlle, el fet que s´hagi desenvolupat poc el POUM és fruit de la crisi, que ha obligat a filar prim i a garantir la viabilitat dels plans de millora previstos, i per això no s´han impulsat.

Ara tocaria revisar el pla actual segons recull el mateix document per posar-lo al dia. Amb tot, l´actual regidor d´Urbanisme, Oriol Camps (CUP), ja ha avançat a Regió7 que no es farà. «Ens ho hem plantejat però no en tenim la intenció. Hi ha massa fronts urbanístics oberts». El consistori pateix «un col·lapse dels serveis administratius» que li impedeix a curt termini entomar un procés de revisió de l'actual planejament urbanístic, operació complexa i d´una gran envergadura.

Previsió de creixement errònia

Un dels fonaments del POUM era el creixement de la població. Els seus redactors van calcular que, tenint en compte l´evolució a l´alça d´habitants que havia experimentat la ciutat -l´any 1981 tenia 13.547 habitants; el 1991, 14.509; el 2003, 15.724, el 2005, 16.175 i va arribar als 17.160 el 2009-, el 2010 tindria un cens de 19.200 habitants. Aquesta previsió no es va complir perquè l´arribada d´immigrants que hi va haver a la primera dècada de l´actual segle es va frenar per la falta de perspectives laborals. El 2010 Berga va arribar al seu cens màxim amb 17.161 veïns. A partir d´aquí la població no ha fet altra cosa que davallar. El 2015 la xifra d´habitants va ser de 16.238, i el 2016 ha tornat a recular i s´ha situat en els 16.175, el que suposa una pèrdua de 63 habitants en un any. Si el 2017 es manté aquesta tendència, faria que Berga baixés del llindar simbòlic de 16.000 habitants i tornaria a un cens de fa una dècada.

És clar que els redactors del POUM no podien pas saber-ho quan hi treballaven. I d'acord amb les previsions de l'època daurada d'una expansió que semblava que no tenia sostre, es van imaginar una ciutat amb més de 26.000 habitants l´any 2020. Ara, encara falten quatre anys per a aquesta data però Berga hauria de crèixer a un ritme vertiginós per arribar a superar els 26.000 veïns. Per a Oriol Camps, un dels pecats originals del pla és que «la previsió de creixement no s´ajusta a la realitat. D´aquí vénen gairebé tots els seus mals».

Urbanitzacions estroncades

El POUM actual preveia que es construirien 3.609 habitatges, en els quals viurien de mitjana 3 persones i això suposaria que Berga augmentaria la població de 10 .827 habitants.

El 2008, l'any de l´esclat de la bombolla, la ciutat tenia en marxa o en perspectiva urbanitzacions que havien de suposar la construcció de 1.500 habitatges (276 de protecció oficial) a les urbanitzacions dels Quaranta Pilans, Pedregals, la Valldan, Torrent de Santa Eulàlia, Canal Industrial, Mabsa i Rasa dels Molins. D´aquestes promocions, algunes no es van ni començar, com Mabsa o la Valldan. I les que ho van fer han quedat penjades i no se n´ha acabat la construcció dels habitatges, com la dels Quaranta Pilans.

El mateix POUM indicava que la millora del barri vell i la urbanització de la part nord de la Rasa dels Molins eren dos elements reestructuradors i rehabilitadors estratègics. Ja llavors s´apuntaven com a dues assignatures històriques pendents que, ara, continuen sent-ho.

El barri vell, pendent

El pla integral de millora del barri vell de Berga, un projecte estratègic i una de les inversions públiques més ambicioses de la darrera dècada a la ciutat, que va ser aprovada pel Govern català el 2005, no es va poder executar per falta de finançament. L´anomenat Pla de Barris era un projecte que preveia actuacions de millora en desenes de nuclis històrics de Catalunya. Els ajuntaments feien la proposta i la Generalitat decidia a quines donava llum verd. La de la capital berguedana va ser una de les que l´executiu va aprovar al seu dia.

A Berga es va ratificar una intervenció amb un cost de 13,1 milions d´euros, que havien de sufragar al 50% la Generalitat i el consistori local. Des de la seva aprovació es va executar el 53,9% del que s´havia previst. Al barri vell tampoc s´ha fet l´obertura d´un vial que es va incloure al POUM i que era un dels plans de millora urbana previstos per a aquest espai: el nou accés del Callisot de la Gratella.