Podia ser cara o creu. I per a consol de l'organització i participants va ser cara. El temps va respectar la Corrida i Puig-reig va viure una nova edició de la festa de Sant Antoni malgrat el ventet que accentuava la sensació de fred. De bon matí, els organitzadors van rebre diferents trucades de participants que volien confirmar si la celebració es mantenia o no, ja que el mal temps havia obligat a suspendre els Tres Tombs en altres municipis catalans. Però a Puig-reig no va caldre, no va ploure i el vent no era gaire fort. Amb tot, el dia es va llevar tapadot, amb un mar de núvols de color plom que es va anar obrint i tancant durant la jornada. La inestabilitat meteorològica va fer que algun previsor participant de la cercavila posés al carro el paraigua per si de cas. No van caldre.

«Dins de tot hem estat de sort», va comentar a Regió7 Albert Altarriba, president de la comissió de la Corrida, mentre feinejava. El cel ennuvolat i l'airet va fer que la festa no aplegués tants visitants com en altres edicions a primera hora, tot i que a migdia, quan va lluir més el sol, l'afluència d'assistents va augmentar.

L'acte central de la celebració, la cercavila de cavalleries, va omplir d'animació el centre del poble. Els tres banderers van presidir una animada desfilada en la qual van participar una trentena de carros i xarrets provinents, majoritàriament, de poblacions de les comarques del Berguedà, el Bages i Osona, i més de mig centenar de cavalls, mules, ponis o ruquets i alguns gossos i bous. Com és habitual, mossèn Josep Solà també va desfilar muntant un cavall que menava Pere Farràs, per poder beneir les cavalleries.

La cercavila va permetre veure tota mena de carros. Els de treball, com els d'una colla del Lluçanès que transportaven grans troncs o brancada seca d'alzines; els dels Bombers de Puig-reig perfectament abillats; els que estaven atapeïts de canalla de les escoles del poble; o altres d'elegants, com els de passeig, entre els quals jardineres com la de Ramon Malé i Lurdes Pujols, de Gironella, que participen a la Corrida «de tota la vida», van explicar a aquest diari.

Hi havia carros que són un clàssic, com el dels veïns de Cal Marçal, que cada any troben un tema per guarnir el seu transport i els membres de la colla. Enguany estava dedicat al món dels pastors. Una desena de veïns van desfilar vestits de pastors i pastores amb sarrons plens de pans o llonganissa i el carro ple de lleteres, pots de la llet i uns formatges amb molt poques calories... perquè eren fets de guix, pur attrezzo.

Un dels moments més singulars de la cercavila va ser el joc de les cintes, que va tenir lloc davant del cafè Nou. Els genets van haver d'acreditar la seva perícia dalt de la sella per encertar amb un punxó el forat d'una anella penjada d'unes cintes de colors mentre hi passaven per sota, sense aturar-se i en un sol intent. Van ser poquets els que van aconseguir encertar l'objectiu. Els intents dels participants van ser corejats i aplaudits pel públic.

I a banda de la desfilada de les cavalleries, un altre punt d'atenció va ser la demostració de fer embotits a cura dels veïns de Cal Marçal i Fonollet a la plaça Nova. Ramon Gorchs, president de l'Associació de Veïns de Cal Marçal, explicava a Regió7 que «hi ha gent que té molts ànims per tirar-ho endavant i aquí estem». Va posar com a exemple de treballadors incansables a tres ànimes de l'entitat: Jaume Pola, Carme Colell i Lluís Manubens. «La festa la fem entre tots», va reblar Gorchs.