Si no hi ha cap imprevist, d’aquí aproximadament mig any serà oficialment bomber de la Generalitat. El jove berguedà Jordi Massaguer ha estat l’aspirant a entrar al cos d’emergències que ha quedat entre les quinze millors posicions dels prop de 3.000 candidats que han participat al procés selectiu per a les 153 places que s’han convocat. Després d’un llarg camí i de superar proves exigents, a mitjan febrer iniciarà el curs a Mollet del Vallès que l’acabarà de preparar per entrar a formar part del cos de bombers aquesta tardor. Ja fa temps que té clar que vol ser bomber i cada vegada té l’objectiu més a prop. És enginyer de mines i des dels 18 anys ha participat a les campanyes contra incendis forestals d’estiu amb els bombers de Berga.

Des de quan sap que vol ser bomber?

Crec que va ser quan tenia 14 o 15 anys que vaig prendre aquesta decisió i ho tenia molt clar. En el meu cas, aquesta vocació em va venir de manera natural, sense rumiar. No és que pensés que potser voldria ser bomber, sinó que n’estava pràcticament segur. Hi ha molts nens que, quan són petits, diuen que volen ser bombers però finalment acaben anant per altres camins.

Per què vol ser bomber?

Els que volem ser bombers som una mica especials. A mi m’interessa el món de les emergències, i saber que puc ser útil per a la resta de persones i per a la societat en general, em motiva.

Quin és el camí que ha seguit fins arribar on és ara, a les portes de ser bomber?

El primer de tot va ser comprovar què et demanen a les oposicions. Llegir molt bé les bases i saber com t’has de preparar. Per exemple, et demanen temes relacionats amb l’enginyeria, i per això mentre no tenia l’oportunitat de fer les oposicions, vaig estudiar la carrera d’Enginyeria de Mines. Paral·lelament, des dels 15 anys, com que sabia que les proves exigeixen una alta preparació física, vaig començar a entrenar-me i vaig entrar de ple en el món de les curses de muntanya i a córrer.

De totes maneres, les proves no es poden realitzar fins als 21 anys, i des del 2009 que no s’obria cap convocatòria.

Exactament. Jo vaig preparar-me per poder estar a punt quan s’obrís el procés de selecció. Una de les coses que vaig haver de fer és obtenir el carnet de conducció de camions, per exemple, perquè és imprescindible per apuntar-te a les oposicions. A partir d’aquesta edat també et prepares més concretament pel que ja et demanen a les proves. Crec que aproximadament des del juny del 2014 vaig començar a estudiar més a fons el temari concret.

Com ha estat el darrer any, des que va obrir-se la convocatòria?

La convocatòria es va fer pública el febrer del 2016, i el primer examen el vam fer el maig. Tu has d’estar preparat, i precisament un dels inconvenients de l’opositor és que mai saps quan s’obriran, tot i que puguis tenir una intuïció. Vam iniciar el procés amb les proves psicotècniques. Qui passa aquesta fase, fa l’examen teòric. Dels prop de 3.000 que van presentar-s’hi, en van passar 612. Després de la teoria fas les cinc proves físiques, que s’han d’aprovar totes per no quedar eliminat del procés: la pujada de corda de 6 metres, un circuit de natació, una prova de pesos, la course navette i un circuit d’agilitat.

I després?

De les proves físiques van passar-ne els 459 millors de les dues fases. Després cal passar la prova de conducció de camió, en què n’hem passat 229, que hem hagut de fer l’avaluació psicològica i una entrevista personal. Els que són aptes han passat la revisió mèdica, on ens han fet un control exhaustiu, i també enguany per primer cop una prova de vertigen i claustrofòbia. Dels prop de 200 s’han seleccionat els 153 millors. Ara s’hi han sumat els punts per mèrits, sobre l’experiència al sector.

I ha quedat dels primers. S’ho esperava?

He quedat segon de la fase de proves. De la suma de les teòriques, les físiques, de conducció... i ara amb la suma dels punts per mèrits he quedat entre els quinze primers. No m’esperava quedar en tan bona posició, però de fet, quan et presentes a unes proves com aquestes, vas a totes i amb l’objectiu d’entrar. De totes maneres, les oposicions no són una ciència certa i els nervis o un mal dia et poden jugar una mala passada, sobretot pel que fa a les proves físiques o a la prova de conducció. Són proves que duren poc, però on t’ho jugues tot.

I ara què?

El 13 de febrer començarem un curs de formació de 700 hores a Mollet del Vallès per a l’estiu poder començar a fer 600 hores més de pràctiques en un parc de bombers, i espero a la tardor, després d’un any i mig, poder ser nomenat de manera oficial.

Està satisfet?

Molt, perquè ser bomber és un gran objectiu que et planteges, i quan aconsegueixes un repte tan difícil com aquest la satisfacció és més gran. Després de gairebé deu anys, perquè des dels 14 anys que tenia clar que vull ser bomber i ara ja en tinc 24, puc dir que estic a punt d’aconseguir-ho. Després de fer el curs i les pràctiques, espero poder escollir una destinació per començar a treballar.

No li fa respecte aquesta feina, que suposa un risc?

Si vols ser bomber, t’ha d’agradar una mica el risc. Tots els que volem ser-ho en som bastant conscients perquè si no no ho voldríem ser. De totes maneres és molt important estar formats al cent per cent per evitar qualsevol problema i saber com actuar per ajudar els altres. És per això que és tan important tot aquest procés.

Què ha estat el més dur d’aquest camí?

L’exigència que suposa i el fet de jugar-t’ho tot en una prova, on un petit error o els nervis et poden suposar quedar fora del procés. Per exemple, tinc facilitat per conduir i ho vaig practicar i cap problema, però pots anar a l’examen i fallar per qualsevol cosa.

El fet de tenir alguna experiència en les campanyes d’estiu l’ha ajudat?

He estat fent de bomber d’estiu des dels 18 anys. He fet les guàrdies amb els bombers del parc de Berga i els he acompanyat a les sortides que tenen a veure amb incendis forestals. Això ha permès que hagi pogut agafar experiència i també hagi tastat de què va aquesta feina i poder saber si realment m’agrada o no. He comprovat que m’agrada molt.