Treure´n el màxim de profit amb la mateixa inversió de temps i de diners. Aquesta és la premissa de la qual parteix el canvi de model de gestió de l´arbrat i de jardins de la ciutat de Berga que ha impulsat el govern de la CUP des de la seva entrada al govern. Amb la voluntat d´aprofitar al màxim les hores que hi destina la brigada municipal de jardineria, s´han començat a aplicar alguns canvis en la manera de funcionar que han de suposar una millora de l´estat dels arbres de Berga a mitjà i llarg termini.

Una de les primeres accions ha estat la redacció del primer pla de risc de l´arbrat de Berga. És a dir, la realització d´un inventari amb instruccions concretes que específica en quin estat de salut es troba cadascun dels arbres i com s´hi ha d´actuar, en el cas que suposi un risc per a la seguretat ciutadana o estigui en mal estat. D´aquesta manera ho ha explicat a Regió7 el regidor d´Urbanisme, Oriol Camps, la mateixa setmana que s´ha iniciat una de les campanyes de plantació més importants del darrer segle a Berga. El responsable municipal ha assegurat que, les darreres dècades, Berga havia entrat «en una rutina sense gaires canvis» pel que fa a la gestió de l´arbrat i jardins públics. Una manera de funcionar que, segons Camps i els estudis tècnics que s´han fet, «ha perjudicat la salut d´arbres», en alguns casos fins al punt que s´hagin de talar per motius de seguretat i, després, substituir-los per exemplars nous.

Tal com ha explicat Camps, amb aquesta primera fase del pla de risc que ja s´ha dut a terme, s´han proposat algunes actuacions que s´han fet els darrers mesos, com l´inici de la campanya de substitució dels plataners del passeig dels Abeuradors de la Valldan després d´una consulta popular amb els veïns per escollir quina espècie s´havia de replantar. Aquesta setmana s´ha reiniciat la replantació de nous exemplars que continuarà les properes setmanes fins a renovar o plantar de nou més d´una seixantena d´arbres a tot Berga.

El regidor Camps ha assegurat que aquestes actuacions s´estan efectuant amb l´objectiu de posar fi als perills per a la seguretat ciutadana i també per aconseguir un compromís més respectuós amb el medi ambient. És per això que, paral·lelament al diagnòstic i a la replantació de l´arbrat, els tècnics han impulsat diversos canvis en el model de gestió de l´arbrat i jardins. Una de les primeres decisions ha estat retirar tanques vegetals de diversos punts de la ciutat que es consideri que no tenen cap utilitat, però que, en canvi, suposen una despesa de temps i de diners en el seu manteniment. «Antigament tenien una funció, que era separar espais privats dels públics, per exemple, però ara ens hem trobat que hi havia tanques vegetals sense sentit, i per això les hem començat a treure, i en retirarem més», ha detallat.

Una altra de les accions ha estat el canvi del tipus de poda dels arbres. «Les darreres dècades s´ha estat realitzant una poda de descopatge que en la majoria dels casos ha estat massa agressiva per als arbres», ha assegurat. Aquesta poda consisteix a tallar fins a la mínima expressió totes les branques. Segons Camps, «aquestes podes suposen una gran inversió de temps i de diners i, a més a més, han causat danys irreversibles en alguns arbres que ara s´han de substituir». El regidor ha aclarit que actualment, per norma general, se segueix una poda de manteniment, «que és la que permet a l´arbre seguir el seu curs biològic», tret d´algunes excepcions.

A més a més, una altra de les accions que inclou aquest canvi de paradigma és la substitució d´algunes espècies que es consideren inadequades per a la zona de la ciutat que ocupen. «En el seu moment, perquè es tractava d´una zona residencial amb xalets, al passeig de la Pau, per exemple, s´hi van plantar pollancres, que són arbres molt grans», exemplifica Camps. Posteriorment es van substituir per lledoners, «però continuen sent arbres de grans dimensions i el problema és que es troben a tocar dels blocs de pisos», ha afegit. És per això que s´ha decidit iniciar la substitució d´aquesta espècie per una d´adequada a la zona, de menys envergadura, com les fotínies. Paral·lelament, també s´han previst algunes noves campanyes de plantacions en espais on fins ara no s´havia plantejat cap zona verda. Tot plegat, un pla d´actuació que, segons Camps, s´ha d´anar aplicant de mica en mica amb l´objectiu d´aconseguir una millora general en matèria de jardineria.

Més enllà d'ideologies polítiques

El canvi de model en la gestió de l´arbrat i jardineria iniciat pel govern de la CUP ha de continuar els propers anys perquè sigui efectiu. Així ho creu el regidor d´Urbanisme, Oriol Camps, que assegura que «el canvi de paradigma ha d´anar més enllà de les ideologies polítiques i ha de tirar endavant sigui quin sigui el color del govern perquè tingui uns resultats».

Paral·lelament als canvis de model en la gestió de l´arbrat i les campanyes de plantació, Camps creu que «hi ha d´haver un manteniment i és aquí on s´ha de ser conscient de les limitacions que tenim a l´Ajuntament de Berga pel que fa als diners que s´hi poden destinar». El regidor assegura que «les partides que es fan servir en matèria d´arbrat, es deixen de fer servir per altres temes relacionats amb la via pública, i s´ha de buscar un equilibri».

Campanya important

Durant aquesta setmana s´ha iniciat la plantació dels 64 arbres que formen part de la campanya d´enguany, una de les més importants que s´han fet a la ciutat el darrer segle, amb un cost aproximat de 18.000 euros. Segons les dades facilitades, respecte del 2015, enguany es triplicarà el nombre d´arbres plantats a la ciutat. La campanya consistirà en la substitució d´alguns lledoners per fotínies als laterals del passeig de la Pau, i la plantació d´erables i mèlies a la part central del mateix passeig; la substitució dels plataners per mèlies al passeig dels Abeuradors de la Valldan; la substitució de moreres per lledoners a l´avinguda del Canal Industrial i, a més a més, la renovació d´algun plataner del passeig de la Indústria, a banda de les noves plantacions que puguin sorgir.

Després d´aquesta primera campanya, es preveu que els propers anys encara s´hagin de substituir altres arbres en mal estat o potencialment perillosos. És per això que Camps espera que estigui acabat de redactar el pla de risc de l´arbrat per poder determinar quines actuacions són més urgents, tenint en compte la limitació pressupostària municipal.