En Nour Eddin ha arribat a Berga després d'un llarg viatge des de Síria amb parades obligatòries en diversos camps de refugiats de Grècia. Un mes després de la seva arribada, té clar quin és el seu màxim somni: continuar amb els seus estudis d'enginyeria que va haver d'aturar a causa del conflicte bèl·lic que viu el seu país. També té clar que vol construir el seu futur a Catalunya i es mostra agraït del suport rebut fins ara pels voluntaris. Ell forma part del primer grup de persones refugiades que ha acollit Berga amb el programa de la Creu Roja. Aquí viuran durant sis mesos, que és el temps que dura la primera fase d'acollida. Durant aquesta fase, el principal objectiu de Creu Roja és dotar-los de la màxima autonomia i això passa, entre d'altres aspectes, perquè aprenguin el català i el castellà.

El Daniel Kitangila és una de les cinquanta persones refugiades que viuen a Berga. Després de fugir de la República del Congo en avió per dirigir-se cap al Marroc, degut a la situació de conflicte que es viu al seu país, va decidir fer el pas i va pujar en una petita embarcació amb destí a l'estat espanyol. La seva professora d'espanyol ha explicat que ha notat l'evolució del Daniel des que va arribar. De fet, Kitangila ha explicat que tot i que té un fill d'11 anys a la República del Congo, la seva intenció és establir-se a Berga i retrobar-se més endavant, "la gent d'aquí és molt maca i intenten parlar-me en francès". Mentre aprèn espanyol i castellà, confia que quan en sàpiga li serà molt més senzill trobar una feina. A ell li agradaria ser torero de magatzem.

Un altre dels habitants de l'Alberg de Berga és el Mohammad El gazawi, que comparteix residència amb el seu germà amb qui ha fet part del viatge. El seu espanyol és molt bo, ja que quan era a Síria estudiava Filologia Hispànica. Ara mateix defineix la seva situació a Berga com a molt bona, "perquè m'agrada el clima i les persones que viuen aquí, la gent és molt amable amb nosaltres".

Primera fase, a Berga

A dia d'avui a Berga hi ha 43 persones refugiades de set nacionalitats diferents (Iraq, Síria, Ucraïna, República del Congo, Gambia, Hondures i Veneçuela). Entre ells, hi ha dotze nens, un dels quals tan sols té tres setmanes de vida. La diferència de Berga respecte d'altres ciutats acollidores, com Manresa, Vic, Girona o Tarragona, és que aquí totes les persones comparteixen un únic espai i és la ciutat que té més places disponibles, una cinquantena.

A Berga s'hi passaran sis mesos, que formen part de la primera fase d'integració de Creu Roja. Durant aquest temps, la prioritat, tal com ha explicat la seva coordinadora, Violant Silles, és dotar-los de l'autonomia necessària perquè puguin continuar desenvolupant la seva vida amb la màxima normalitat. Així, a Berga, se'ls dóna suport mèdic i psicològic, se'ls fa les gestions necessàries per demanar la protecció internacional, i, sobretot, el més important, se'ls ensenya l'idioma, "que és clau pel seu desenvolupament".

Precisament, l'autonomia de què es puguin dotar en aquests primers mesos serà fonamental pel seu bon desenvolupament i integració al país. "No els podem tenir en una bombolla perquè els sis mesos passen molt ràpid i després s'hauran d'espavilar", ha destacat Silles.

Voluntariat, una eina imprescindible

Des de la coordinació de la Creu Roja s'ha posat molt èmfasi en els voluntaris, tant a títol individual com de les diferents entitats de Berga, que s'han prestat per fer que el procés d'integració de les persones refugiades sigui molt més fàcil. De manera desinteressada, una trentena de persones, d'un total de 100 que hi ha inscrites en un registre, ja han participat en diferents activitats per acompanyar els nouvinguts.

Segons ha explicat Violant Silles, hi ha diferents tipus de voluntariat: des del lingüístic, perquè aprenguin la llengua; fins acompanyaments per fer tràmits, acompanyar-los a l'escola o portar-los al metge. També voluntariats perquè coneguin l'entorn, com les sortides que es preparen des del Casal Panxo fins a Queralt, o activitats per "reconectar" amb les seves cultures a través de la cuina que organitza l'Ateneu Llibertari.