La part nord de la Rasa dels Molins també és Berga però no ho sembla. Es tracta d'un indret situat al cor del nucli urbà que presenta un aspecte completament residual, absolutament degradat, que ofereix una imatge rònega i de deixadesa de la ciutat. No és un fet nou. El condicionament d'aquesta zona és un vella assignatura pendent de la capital berguedana d'ençà de la democràcia. Fins ara, mai cap govern ha aconseguit endreçar-ho i suturar urbanísticament aquest gran forat.

El darrer projecte per fer-ho va estar inclòs en els pressupostos municipals del 2013 i el 2014 però no es va arribar a executar. I ara tampoc es farà. Almenys no a curt o mig termini. «No és una prioritat per a l'Ajuntamet» ha exposat admès Oriol Camps, el regidor d'Urbanisme. Per diferents raons. Per una banda el projecte que impulsava la societat Berga Centre SL ha quedat aturat a causa de la crisi. Per l'altra, el consistori no va aconseguir al seu dia fer la inversió d'1,3 milions d'euros inclosa a diferents pressupostos renovar i ampliar la xarxa de clavegueram i serveis. Aquesta actuació, havia de ser el pas previ imprescindible abans que els promotors privats duguessin a terme la urbanització xifrada el 2013 en 8,5 milions d'euros dels quals 1,5 eren per pagar indemnitzaciosn als propietaris dels 10 habitatges que s'havien d'enderrocar. S'hi havien de fer 413 habitatge, es destinaven 1.000 metres quadrats a equipaments i 13.800 a espais lliures en una àrea que abastava una superfície de 30. 939 metres quadrats. La proposta ha tingut diferents costos: el 2010, 2,7 milions,; 2011, 6,5 milions, més tard 4,5 i el 2013 8,5 milions.

Berga seguirà mostrant una cara negra en un espai tan a prop físicament del rovell de la ciutat però alhora tan lluny dels estàndards d'una trama urbana convencional del segle XXI. La nit i el dia a un pas del centre de Berga.