«La nostra Maria és forta com un ginkgo»

Berga planta dos exemplars de l'arbre que és el símbol de l'associació de persones afectades pel càncer del Berguedà

01.04.2017 | 00:14
Membres de Ginkgo amb tècnics i el regidor Oriol Camps (amb ulleres) amb un dels arbres plantats ahir

«La nostra Maria és forta com un ginkgo. Ella és un dels nostres pilars». Ho va assegurar Aurora Fernández, la presidenta de l'Associació de Persones Afectades de Càncer Ginkgo-Apac del Berguedà. Va somriure i es va mirar amb tendresa Maria Díaz. Aquesta afable senyora de cabells blancs i 83 anys va tenir un càncer d'estómac, li van extirpar la melsa i la vesícula. Ella ha esdevingut un exemple de lluita davant la malatia, de la perserverança necessària i la voluntat per no defallir que cal quan hom té un càncer. Ahir, dia internacional del càncer de còlon, va assistir a un acte convocat per l'entitat que ella va cofundar l'any 2009. «Va a totes les activitats», va palesar Fernández mentre la seva Maria l'escoltava bo i asseguda en una cadira al mig de la vorera.

Ahir va ser un dia especial per a Maria Díaz i la resta de membres de l'entitat berguedana. Fa uns anys van cedir a la ciutat un exemplar de Ginkgo biloba, «l'arbre de l'esperança i un dels més antics del món», va detallar Aurora Fernández. L'entitat n'ha fet el seu emblema. L'arbre cedit es va plantar a la part central de la rasa dels Molins. Tanmateix, uns brètols el van malmetre.

Ara, el consistori ha decidit plantar dos ginkgos per saldar «un deute moral» de la ciutat amb l'associació, com va detallar el regidor Oriol Camps. La cita és a la cruïlla entre el carrer de la Gran Via i el Lluís Millet. A les 11 del matí, operaris de les brigades municipals van desembolicar amb cura un exemplar de ginkgo pigallat de brots verds. Amb l'ajuda d'una petita grua el van aixecar i el van dipositar a l'interior del forat que hi havia a la vorera. El van apuntalar i després van convidar els membres de Ginkgo que hi assistien a tirar-hi palades de terra per cobrir les arrels. La primera de fer-ho va ser la Maria Díaz. Prima com l'arbre, es va aixecar de la cadira i la van ajudar a sostenir la pala i abocar la terra dins del forat. Va somriure. Va ser un moment emotiu i amb una forta càrrega simbòlica que va unir la resistència de la Maria i la força de l'arbre. Després van seguir el protocol de la palada la resta de membres de l'entitat en un ambient d'alegria.

Al final, tots plegats es van fer una foto de grup davant del primer ginkgo (després, els operaris van plantar el segon i el ritual es va repetir). Van valorar la possibilitat de posar-hi una placa amb el nom de l'arbre perquè tothom conegui aquesta història.

Aurora Fernández va dir que, ahir, dia contra el càncer de còlon, era un bon moment per recuperar el seu ginkgo: «ens va fer mal que fessin malbé» el ginkgo que havien cedit. Va matisar, però, que realment «van trencar un arbre, potser ni sabíem que era un ginkgo, però era el nostre arbre i ens va saber greu», va assegurar Fernández. «Estem molt agraïts que l'Ajuntament hagi fet aquest acte que dóna visibilitat a la nostra associació».

Ginkgo és una entitat que aplega un centenar de socis i que du a terme diferents activitats divulgatives sobre el càncer. «Quan la gent passi per aquí i vegi aquest arbre, pensarà que a Berga hi ha una associació que treballa contra tots els càncers que es diu Ginkgo».

Un arbre amb història

El Ginkgo biloba és un arbre amb una llarga història. «És una espècie una mica curiosa», va relatarJoan Guitart, tècnic d'arbrat que treballa a l'empresa municipal berguedana BRG Progrés. «Se n'han trobat fulles en fòssils de dinosaure. Té una història al darrere molt bonica». Els dos arbres plantats ahir arribaran a fer entre 15 i 20 metres, va explicar el tècnic. Es tracta d'una varietat «amb un port columnat que com a molt farà una amplada de 2 metres. No molestarà». A més, al ginkgo «no se li coneix cap plaga que el pugui afectar». El manteniment un cop plantat «és fàcil. S'ha de regar fins que comenci a arrelar». El tècnic berguedà va fer broma assegurant que «ens enterarrà a tots si ningú el fa malbé. N'hi ha que tenen 2.000, 3.000 o fins 4.000 anys».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema