"Érem un grup d'aficionats de Berga que ens anàvem trobant a les diades castelleres, fins que es van alinear els astres i vam decidir crear la colla». Així explica Joan Farguell Txuki l'inici dels Castellers de Berga.

L´1 de maig va fer just 5 anys de la seva primera actuació, quan encara no imaginaven assolir els èxits actuals: «tot el que fem ara està per sobre del que esperàvem», diu. Farguell es mostra content especialment perquè, segons diu, «a Berga costa molt que una entitat prosperi i no hi hagi malentesos». A final del 2015, amb el canvi a la junta, va afrontar ser el cap de colla com un repte: «has de portar molta gent diferent i que tothom estigui el màxim de content», explica.

D'ençà que va viure la diada de Sant Fèlix del 2000, el Joan s'ha sentit atret pels castells. «Enganxen molt, però només els vius si en fas. Tothom en pot fer, hi ha feines per a tothom», argumenta. Per a ell, la importància de la colla sempre ha sigut «molt alta». «Quan crees una colla castellera i veus que funciona, la sents com si fos teva, com tothom se la sent», explica. Farguell creu que la principal aptitud que ha de tenir un cap de colla és la «paciència», ja que ha d'aconseguir «seguretat per fer pujar nens petits a dalt, i alhora transmetre serenitat», argumenta.

Amb en Txuki al capdavant, la colla va assolir els seus èxits més grans la campanya passada. «Si tornem al Concurs de Tarragona, vol dir que hem fet molt bé la feina, però si no, no passa res», assegura, i lamenta les dificultats que s´afegeixen en una comarca amb baixa població. «L'objectiu de la temporada és fer els castells que vam aconseguir l'any passat, però sense cap caiguda. T'hi jugues molt si fas una passa més del compte», destaca Farguell. Alhora, reivindica la capacitat d'aglutinar gent molt variada i d'haver pogut assolir una bona sintonia amb la majoria d'entitats: «totes les que ens necessiten, ens tenen. Amb un local així, hem d'intentar cooperar amb tothom», diu el Joan. El cap de colla afirma que la ciutat els ha assimilat, tot i no tenir tradició castellera, però que «és impossible» aconseguir la fal·lera d'altres poblacions. Precisament, des de fora, «la gent està molt sorpresa de la progressió de la colla, però a la teva terra mai ets profeta», lamenta.

«Prefereixo ser cap de colla dels castellers que de l'àliga», sense cap mena de dubte, afirma Farguell, que ha estat vinculat a la comparsa des de ben jove. «És molt més gratificant, tens molt més contacte amb més gent i no dura només una setmana», argumenta. Sobre el conflicte dels plens, en destaca la part positiva: «tot i que a molts patumaires ens avergonyeix, des de la comparsa estem molt contents del pas que s'ha aconseguit de fer nous estatuts i ratificar caps de colla», apunta. «Ara quedarà tot escrit en un paper», finalitza.