Vicenç Vegas: "treballant de voluntari vaig descobrir que ser bomber era la meva passió"

El cap del parc dels Bombers de Berga es jubila aquest dimecres 17 de maig

17.05.2017 | 11:30
Vicenç Vegas: "treballant de voluntari vaig descobrir que ser bomber era la meva passió"

Vicenç Vegas i Crespo va néixer a Mieres (Astúries) el 1952. «Als 9 mesos ja era al Berguedà», a Cercs, on el seu pare va anar a treballar a les mines. Després la família va anar a viure a Berga. És casat amb l´Angelina i té tres fills: l´Anna i el Lluís (ambdós nascuts i batejats a Queralt pel malaurat mossèn Josep Maria Ballarín) i la Marta, nascuda a Berga. Comenta amb orgull de pare que els seus tres fills «han estudiat carreres i tenen feina». Una d´elles, la Marta, la va trobar al Canadà, país on viu.
En Vicenç va estudiar a les escoles nacionals de Sant Joan, a la plaça del mateix nom, a l´edifici on ara hi ha el casal cívic. Diu que «era una mica rebel» i va deixar els estudis, tot i que de gran «m´he format» com a tècnic en prevenció de riscos laborals de grau mitjà i també en l´àmbit de la protecció civil, al qual va estar vinculat, El cap del parc de Bombers de Berga é sun home inquiet i polifacètic, encara la recta final de tres dècades de dedicació a un cos en el qual ha visucrt en pirmer apersona tragèdies com la dels incendis dle juliol del 1994. Vegas es jubila aquets dimecres 17 de maig perquè fa els 65 anys i ha de plegar, però si fos per ell continuaria treballant en uan feina que l'apassiona. Ara, iniciarà una nova etapa en la qual dedicarà més temps a la família  i a fer d'avi

On va començar a treballar?
A la impremta Molins. Era la meva ocupació principal però els caps de setmana en feia d´altres. Havia treballat de cambrer al bar Tabal i també al de l´hotel Queralt i a la discoteca Martin´s. Hi era de cambrer i mig encarregat

Quanta feina.
Tenia moltes ganes de treballar. (Somriu). M´agrada el contacte amb la gent. Vaig haver de plegar de la impremta Molins perquè em va tocar anar a fer la mili a Vielha, on hi havia un rigidesa bestial. Sortíem cada dia a fer muntanya i a l´hivern a esquiar. De nou a Berga vaig tornar a la impremta. I vaig començar a treballar al restaurant de Queralt amb la meva dona, Angelina. Aleshores hi havia en Ramon Sala i el cuiner era Miquel Màrquez. Quan ells van muntar el restaurant Sala a Berga, ens van oferir que portéssim nosaltres el de Queralt.

 I què van decidir?
Vam decidir casar-nos perquè agafàvem el restaurant de Queralt. El 21 de desembre del 1975. I l´1 de gener del 1976 agafàvem el restaurant. El vam dur quatre anys. Treballàvem molt. Gairebé tots els casaments del Berguedà els fèiem nosaltres. Teníem força gent els caps de setmana a Queralt. L´edifici és municipal i pagàvem un lloguer. Vam començar a fer plans per arreglar les habitacions de l´hostatgeria i fer una mica d´hotel. Des del moment que l´Ajuntament va sentir això ens va voler apujar el lloguer el 200%! Ho vam acabar deixant.

 I què va fer?
No tinc manies. Me´n vaig anar a treballar de manobre i vaig començar a fer de conductor d´ambulància de la Creu Roja.

I quan va tenir el seu primer contacte amb els Bombers.
Quan es va cremar la muntanya de Queralt a final del 1978. Nosaltres encara estàvem al restaurant del santuari. Era un dilluns, el nostre dia de festa. Vam veure que hi havia foc. Hi havia arbres tombats a la carretera, vaig agafar una motoserra per tallar-los perquè els Bombers poguessin pujar.

I com va començar a treballar-hi?
Em vaig fer voluntari i em va sorgir l´oportunitat de ser-ne col.laborador. L´antic cap, en Baltasar Sánchez, em va oferir entrar-hi a treballar. Més endavant em va dir si m´interessava entrar d´interí. Aleshores guanyava menys diners però vaig començar a acumular punts. Van sortir unes oposicions per entrar al cos de la Diputació que no vaig aprovar. I la primera que va convocar la Generalitat vaig aprovar i vaig entrar de Bomber. Crec que va ser el maig de l´any 1986. Fa 35 anys que sóc bomber.

Per què aquesta professió?
Sempre m´ha agradat ajudar la gent si he pogut. Vaig veure-hi l´oportunitat de treballar en alguna cosa que pensava que m´agradaria. Treballant de voluntari vaig descobrir que ser bomber era la meva passió i em vaig tirar de cap a la piscina. Vaig passar a guanyar menys diners per poder optar a la possibilitat de tenir una plaça de bomber.

Una passió, diu.
Absolutament, i ara l´he de deixar i em costa una mica.

Per què?
Bé, m´agrada el que faig i em trobo bé, la meva voluntat seria continuar però ja tinc l´edat que tinc, la Seguretat Social no mira el que volen la gent o no. Trobaré a faltar l´adrenalina de la feina. Ara podré reposar, dedicar-me al meu nét, en Genís: és la joia de la corona (somriu). Viu a Lleida. I també a les meves aficions: tinc un estudi de fotografia i faig fotos a models. Potser agafaré la moto i faré fotos dels mercats, m´agrada.

A quins parcs ha estat i quines feines hi ha fet?
Vaig començar a Berga com a bomber. Després vaig fer la promoció cap a caporal. I tot i que em podia haver quedat a Berga me´n vaig anar a Guardiola de Berguedà, l´abril del 1994, l´any dels incendis. Hi vaig estar 13 anys. Vaig tornar a Berga de caporal. Vaig començar a fer la promoció cap a sergent, vaig aprovar. I em van destinar a Manresa perquè no hi havia sergent de torns. Hi vaig ser un mes perquè vaig entrar de cap de parc de Berga entre final del 2008 i principi del 2009.

Quins han estat els moments més durs de la seva trajectòria?
N´hi ha com els passa als metges, no? Se´t mor gent, t´empasses molts gripaus i veus moltes coses. Hem d´intentar separar-les: treballem fent la feina tan bé com podem i si és possible ens n´oblidem. Has de fer l´esforç perquè si no acabaries al psicòleg cada vegada.

Segur que els recorda. En pot esmentar algun?
Sí. Un accident de trànsit bastant greu, a la C-16, al revolt de la mort a Cercs, amb nens; accidents de persones conegudes, familiars de fet, el meu germà. Va tenir un accident que, per sort, no va ser gaire res. En aquests casos actues diferent, portat pel cor.

I moments de risc?
A l´incendi del juliol del 1994 al Berguedà. Vam anar a Olvan a una casa que es diu la Baumeta. Ens hi van enviar per protegir la gent que hi havia. Érem tres bombers i dos mossos, 21 persones en total. Vam arribar i vaig dir als dos bombers: «prepareu una línia de protecció per fer un vano d´aigua». Vaig acostar-me a un camp de blat per veure per on pujava al foc. I quan arribo al final del camp veig que tinc el foc pràcticament a tocar. Em vaig posar a córrer cap on eren els meus companys i per l´emissora els deia que posessin en marxa les bombes. Va ser just arribar on eren ells que el foc va tocar i encendre l´altra punta del camp i les flames ens va venir a sobre, uassss!, com la pólvora. Teníem el vano d´aigua obert i tota la gent rere nostre. Hi va haver un moment que tot era vermell, vermell, vermell i vermell i de cop: buf! tot negre. En un primer moment vaig pensar que m´havia cremat els ulls. De sobte va quedat blanc tot plegat. Ostres! Als meus companys els deia: «no pareu!, no pareu!, aigua!, aigua!». I tot d´una va tornar a sortir el sol. Ens vam abraçar amb la gent. Va ser una experiència bastant dura.

Els va passar el foc per sobre?
Ens va passar el foc per sobre. Ens pensàvem que no ens en sortíem. Era el foc, el fum, les partícules de fum i el vapor. I sort que quan va passar allò blanc vam continuar tirant aigua. Hauríem quedat cuits si no. Vam salvar-nos 21 persones. Un dels moments més durs també va ser un incendi en una fàbrica de l´incendi de l´Ametlla de Merola on va morir una treballadora.

I l´altra cara de la moneda, els millors moments?
Quan fas una tasca ben feta, quan pots dir que has salvat una persona. Recordo el cas d´una senyora de Berga que va tenir un accident al revolt de la mort de Cercs. Va quedar trencada per tot arreu, tenia fractures de tot tipus. La vam poder treure bé. I després de 10 o 12 operacions aquesta senyora camina. Amb això passa una mica com en altres sectors: quan una cosa surt malament se´n parla molt i quan surt bé se´n parla poc (somriu). I a mi em passa: ha sortit bé, era la meva obligació, no hi dónes tant de valor. Tot i que a vegades, i és una bona pràctica, quan acabes un servei el comentem entre nosaltres.

És complicat prendre decisions en un instant que poden suposar la vida o la mort?
 I decisions amb què no posis en risc el teu personal. A vegades has de dir: «ep, tothom fora». Això ha passat. A Berga al magatzem del Cotxarrera es va prendre la decisió de fer sortir el personal perquè estava a punt de baixar el sostre i va baixar. En situacions d´aquestes has de tenir el cap fred.

Si pogués què canviaria?
Sempre es pot millorar. Tinc una cosa molt clara: bé per a tothom, no ho he fet, si fos així seríem perfectes, i de perfectes no ho som.

Socialment és reconeguda la feina dels bombers?
Realment sí, tot i que a vegades també tens crítiques i això és lògic, malgrat que de vegades són gratuïtes. Majoritàriament la nostra feina és molt ben valorada i reconeguda per la societat.

Creu que és necessari cobrar per rescatar persones a la muntanya?
Li diré encara més: s´hauria de cobrar per tot. Quan hi ha un incendi en un habitatge i vosté té una assegurança de casa, li cobreix els serveis d´extinció d´incendis. Tot i així els Bombers no cobren. En un accident de trànsit, el servei de salvament també és a les polisses de les assegurances dels vehicles, i no es cobra. En canvi les ambulàncies cobren. Per què els bombers no? Aniríem molt més bé, hi hauria més recursos.

I pel que fa als rescats de muntanya?
S´ha de valorar quan és una negligència, si la persona té una assegurança. Si hi ha negligència s´ha d´aplicar a la persona. No vull dir que s´hagi de cobrar íntegrament perquè un operatiu de rescat és caríssim. A França cobren els de muntanya i els dels accidents de trànsit també. I això repercuteix en benefici del cos, hi ha un millor equipament.

Per què es diu que és una idea de bomber, quan es fa referència a una cosa estrafolària?
(Riu) Perquè utilitzem molts elements de fortuna. No ho sé. Has de fer una cosa i no tens els elements per fer-ho però aleshores tu et busques la vida. No crec que sigui ben aplicada aquesta dita perquè sembla que estiguis una mica boig (riu). Vull creure que és perquè improvisem i fem coses que són totalment diferents del que fa la gent.

Vostè ha estat vinculat a la política a través de Convergència de fa anys. Hi continua estant?
Sóc militant de base del PDeCAT. Durant el temps que he estat cap de parc m´he n´he apartat. Tinc amics a tots els partits.

Ara que tindrà més temps li agradaria tenir un paper més actiu a la política local?
Podria ser. Ho he de valorar. Ara toca un temps de descans.

Com veu el panorama polític de Berga?
El veig bé. Estic gratament sorprès del que està fent l´Ajuntament de Berga, potser es podria fer més però: vol dir que estem en condicions de fer més? Crec que s´ha de fer net, netejar la roba, posar-la a estendre, i quan tinguem les arques bé a partir d´aquí començar a fer alguna cosa.

No és habitual sentir aquest tipus de reconeixement en públic de la gestió d´un partit que no és el propi, en aquest cas la CUP.
El que no veig bé és que la presa de decisions sigui assembleària, perquè els han triat a ells per decidir. Per què ha de decidir el benestar del poble uns seguidors que no els ha triat ningú?

El Berguedà continua sent una comarca ventafocs malgrat tots els esforços que s´han fet per dinamitzar-la?
Crec que el Berguedà pot anar fent. Per tirar coets potser no. Hem de tenir l´esperança que quan els temps millorin puguem omplir polígons, que hi tenim moltes naus buides.

Com vol que el recordin?
Com una persona que ha intentat fer les coses bé. No sempre ho fas bé per a tothom, però si he pogut he intentat ajudar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Berguedà

Salt de plens el Corpus del 2016
ERC exigeix al govern de Berga que assumeixi el control de la colla dels plens

ERC exigeix al govern de Berga que assumeixi el control de la colla dels plens

Els republicans diuen que és una mesura "excepcional" per garantir el bon funcionament de la festa

S´obre el termini d´inscripció de la Patum accessible

S´obre el termini d´inscripció de la Patum accessible

Per a facilitar l´accés a la festa de les persones amb mobilitat reduïda

Gironella atendrà els dubtes i reclamacions dels consumidors amb una oficina mòbil

Gironella atendrà els dubtes i reclamacions dels consumidors amb una oficina mòbil

El nou servei d'atenció s´instal·larà a Gironella sis vegades l´any coincidint amb el mercat dels...

Quan serà la Patum 2017?

Quan serà la Patum 2017?

La festa berguedana per antonomàsia se celebrarà el proper mes de juny

La línia de bus de Berga a Barcelona tindrà dues noves expedicions el juny

La línia de bus de Berga a Barcelona tindrà dues noves expedicions el juny

Els usuaris del servei de transport públic que viatgen en bus disposaran, a partir del...

Avià es rebel·la i anirà per lliure en la gestió de les deixalles a partir del 2018

Avià es rebel·la i anirà per lliure en la gestió de les deixalles a partir del 2018

El consistori està convençut que calen polítiques decidides per augmentar el nivell actual de...

Enllaços recomanats: Premis cinema