En sentit comú podria ser el recurs més eficaç a l'hora de fer un ús responsable de les noves tecnologies i evitar addicions i patologies i també el ciberassetjament. I els encarregats d'educar i guiar els joves són els seus pares, que han d'assumir aquesta tasca. Aquest és un dels missatges que van llançar ahir, al Pavelló de Suècia de Berga, els professionals de la medicina, la docència i la seguretat, en la setena edició de la Jornada d'Atenció Primària al món rural organitzada pel Col·legi de Metges de Barcelona. Enguany, la trobada va batre el seu rècord d'inscripcions (200 persones), amb un programa dedicat a parlar de temes d'actualitat i de debat en moltes llars, per exemple, a partir de quina edat han de tenir telèfons els fills o com detectar el ciberassejament, entre d'altres.

Les ciberadiccions van ser un dels temes tractats a la jornada. A hores d'ara, encara no està classificada mèdicament la seva definició, segons va explicar la doctora Dominica Díez, psicològa clínia de la Unitat de Joc Patològic i Altres Addicions No Tòxiques de la Divisió de Salut Mental d'Althaia. Va explicar que una ciberaddicicó «és fer un ús excessiu, problemàtic o patològic amb dispositius que es connectin a Internet». La doctora Díez va explicar que els criteris diagnòstics d'una addicció a Internet «són els mateixos criteris que l'addició a una droga: és a dir, la dependència psicològica, el desig irrefrenable de fer una acció que ocupa la ment d'una persona, que pateix abstinència i té necessitat d'estar més temps connectada, mal humor i irritabilitat quan no es pot connectar». Una addicció al joc genera canvis al lòbul frontal «similars als d'una persona que consumeix drogues».

El 29,3% dels casos que va tractar el 2016 aquesta unitat del centre manresà va ser per addicions als jocs de rols, seguits de problemes amb l'ús de les xarxes socials, especialment les noies, i ara estan començant a arribar-hi casos de joves que aposten per Internet de forma patològica, va dir la doctora Díez.

Noves malalties

L'ús de les noves tecnologies és relativament recent i no hi ha prou història per saber, per exemple, si les radiacions que emeten els telèfons mòbils poden tenir efectes sobre la salut, tal com va explicar el doctor Vicente Morales, que va analitzar les noves malalties que genera l'ús d'ordinadors i telèfons mòbils. Un dels més clars és l'aparició de dolors cervicals. Quan estem amb l'esquena recta, el cap d'una persona adulta pesa 5 quilos. Tanmateix, pot arribar a pesar-ne 27 quan fem una inclinació de 60 graus del cap quan llegim misatges a la pantalla del telèfon mòbil. La repetició d'aquestes postures fa que patim de mal de cervicals. Fins i tot, pot tenir efectes sobre la fertilitat dels homes si es posen l'ordinador portàtil damunt de la falda asseguts al sofà, ja que el dispositiu escalfa la temperatura de la zona genital i això té conseqüències. Per no parlar dels més coneguts efectes sobre els ulls, que es cansen més per l'exposició a les pantalles.