Enguany, qui vulgui protagonitzar un salt de plens, un dels moments àlgids de la Patum, podria tenir-ho més a l'abast que mai. I és que el govern de la CUP de Berga serà qui decidirà com es reparteixen els 400 salts que hi ha disponibles. Fins ara, ho decidia el cap de la comparsa de plens i maces que rebia els salts (són uns tiquets) de l'Ajuntament i els en tornava 40 destinats a personal de la casa gran i regidors. La resta es distribuïen de la següent manera: 15 per a cadascun dels 22 integrants de la colla incloent-hi el cap (330 en total) i cadascun els repartia com li semblava. I els 30 salts restants corresponien a la colla col·lectivament i servien per atendre compromisos.

Que enguany sigui l'Ajuntament qui prengui aquesta decisió és un fet inèdit en la història de la festa, segons fonts consultades per aquest diari. I també hi ha un altre fet extraordinari: l'executiu ha apartat de les seves funcions com a cap de la colla Isaac Gonfaus. Una decisió fruit de la incertesa generada pel fet que no s'havia aconseguit tancar la crisi interna que viu aquesta comparsa des de principi d'any malgrat la proximitat de la festa, que comença el 14 de juny. I no només per això, sinó per la possibilitat que hi pugui haver una eventual judicialització d'aquest conflicte, atès que els acords del patronat on es va donar llum verd al procés per establir unes noves regles del joc del funcionament de les comparses han estat impugnats amb sis recursos d'alçada presentats per la colla dels plens i maces i també la guita grossa i el tabal, que s'hi oposen.

Aquests recursos haurien pogut derivar en contenciosos administratius, segons van explicar ahir en roda de premsa la regidora de Patum, Mònica Garcia, i l'alcaldessa, Montse Venturós. «L'Ajuntament no s'ho pot permetre per una qüestió de dignitat», va dir Venturós. Va admetre que ha estat «una decisió unilateral» del govern, que l'ha vist com l'única sortida viable que tenien a l'abast per encarar la Patum veient on havia arribat el conflicte del plens i que no se solucionava malgrat que la celebració comença d'aquí 15 dies.

No es va concretar com serà el nou sistema de repartició dels salts, però l'executiu el donarà a conèixer d'aquí pocs dies, van afirmar les dirigents. Dels 400 salts n'hi haurà una part (no precisada) que es donaran o per un sorteig o un sistema obert. Amb tot, les dues responsables municipals van deixar molt clar que «aquest govern no farà un sorteig públic» de tots els salts perquè això suposaria «desdibuixar la tasca de les comparses» i l'executiu defensa que «han de tenir un paper cabdal» atès que «són l'essència de la festa» i «una part important del seu funcionament és el de l'autogestió».

Sobre el repartiment dels salts, encara no s'ha decidit al cent per cent com es farà. «L'Ajuntament donarà els salts que ens semblin coherents», va comentar la regidora . «El govern ho decidirà», va afegir.

Ahir es va saber que dilluns ja es va fer una primera reunió entre les dirigents berguedanes i membres de la colla. En el decurs dels propers dies es faran noves trobades per distribuir entre els seus integrants les tasques que duen a terme a la festa per garantir-ne el bon desenvolupament. La idea és nomenar diferents responsables per als àmbits dels que tenen cura la colla de vestidors: els assajos de les maces de lluïment, vestir les carotes, la seguretat del salt etcètera.

En relació amb la distribució de les tasques, «es respectarà el que cadascú ja feia», va afirmar Garcia. És a dir: les persones de la colla de plens i maces que actualment s'ocupen d'una determinada funció presumiblement ho continuaran fent. Les dues dirigents van refermar la seva confiança en els integrants de la colla. «No hi ha motius per deixar de confiar en la comparsa», van assegurar.

En resposta a una pregunta d'aquest diari, la regidora Mònica García es va referir a possibles intents de boicotejar la festa i concretament els salts de plens per la tensió que ha generat la crisi oberta a la colla . «Tots són patumaires i han treballat molt per la festa. A ningú se li pot acudir boicotejar cap dels actes , ja que això suposaria causar «un dany directe a la Patum», va reblar.