Berga. Diumenge, 4 de juny. 2/4 de 12 del migdia. Una espessa nuvolada tapa la serralada de Queralt. El dia és gris. Sembla que plourà. Han baixat les temperatures. Al carrer es veuen més persones amb jaqueta que el dia abans i convilatans que caminen amb el paraigua a la mà o sota el braç, per si de cas.

El passeig de la Indústria bull d’activitat amb la Trail Berga. Més amunt, al cor del centre històric, el carrer de la Pietat fa una agradable olor de timó. No és cap casualitat. Seguint una antiga tradició els veïns han sortit d'hora per anar a recollir plantes de farigola i les han escampat per terra. L'exalcalde Agustí Ferrer, veí il·lustre del barri i patumaire irreductible, explica que l’origen d’aquest costum prové de quan es mataven porcs a les cases del barri vell i la sang baixava per l'empedrat avall. El timó té propietats antisèptiques i antibacterianes, a més de fer bona olor. Escampar-ne era una manera d'evitar almenys males olors i purificar l’ambient. Així ho narren a la cronista dues veteranes activistes del teixit associatiu berguedà, Dolors Tous (des de fa poques setmanes també regidora) i Roser Farràs.

La Patum d'aquest barri berguedà ara és l’única que es conserva de les que hi havia hagut antany a la ciutat, recorda Miquel Moya, un dels veïns que van iniciar la festa a la dècada dels 60 del segle passat. A tocar de la Pietat, a cal Corneta, el malaurat Joan Rafart havia iniciat la que va acabar sent la Patum infantil. Moya explica que en aquella època el barri bullia d'activitat comercial i empresarial i això feia que hi visquessin moltes famílies amb els seus fills. «Hi havia molta canalla», afirma. D’aquí va néixer la idea i així va començar aquesta Patum feta amb pocs recursos però amb molta il·lusió i amb la implicació de tot un barri. Avui, l'essència col·lectiva d'una festa veïnal es manté i aplega 120 nens i nenes que hi participen en les diferents comparses.

L'organització i mecenatge és a cura dels veïns i col·laboradors de diferents colles patumaires que altruistament ajuden. Aquí tothom col·labora en el que pot, com els nous membres de la junta de l'associació de veïns, que estan tots al peu del canó, multiplicant-se per atendre tots els fronts. Hi ha feina per a qui en vulgui. Els nens i nenes estan repartits pels diferents garatges al voltant de la plaça, on es preparen per fer els seus salts. Els més menuts ho miren tots amb els ulls oberts com taronges, concentrats i amb posat seriós. Els més grans mostren una expressió més confiada, potser perquè aquesta no és la seva primera Patum i ja saben una mica de què va això de ballar i fer els salts.

Lluïment vol dir això: fer goig, vestir les millors gales. I això fa la Patum d'aquest carrer aquest diumenge de cinquagesma. Els músics de la banda de l'Escola Municipal de Música s’instal·len sota les veles damunt la plaça que queda als seus peus. Tot està a punt per començar. Aquí sí i de veritat, la canalla són els autèntics protagonistes, no els costa fer rotllana perquè tothom s’hi posa bé i s’enretiren quan els ho diuen, la quitxalla pot veure els salts des del davant i hi ha espai per a tothom. Un autèntic luxe. I quan la guita porta la bóta als músics perquè beguin i es refresquin, el beuratge no és alcohol sinó un refresc de taronjada que els músics tasten per saber-ne la marca. Els desitjos dels organitzadors es compleixen i malgrat la negror del cel s’aconsegueix fer una bona Patum de lluïment i seca.

Al camí de tornada a la Berga nova, a la plaça de la Font del Ros, l’atenció popular se centra en aspectes menys patumaires. A la plaça de Sant Pere, davant de la Berruga, hi ha un llamp de cotxe esportiu (mal aparcat) que esdevé un reclam hipnòtic per als vianants. La màquina magnetitza les mirades d’homes i dones que s’hi acosten no només per contemplar-la sinó per fer-s’hi fotos i tenir un record de Sant Lamborghini.