Mònica Garcia Llorens (Berga, 1985) és regidora de Cultura, Patum i Esports. Diplomada en Magisteri Musical i llicenciada en Musicoteràpia. És mestra substituta de música a primària i actualment treballa a l´escola Gira-sol de Montmajor. Aquesta és la seva tercera Patum: la del segon Corpus i l´extraordinària celebrada amb motiu del centenari el setembre del 2016. Lidera l´organització d´una festa amb un pressupost d´uns 250.000 euros.

Com es presenta la Patum?

Es presenta, en principi, tranquil·la, amb alguns canvis que han comportat més feina. La Patum d´aquest any ha portat molta més feina que la del 2016.

Així doncs, això que es diu que la Patum es fa sola...

És una mentida molt grossa! Quan ve algú nou a treballar a l´Ajuntament i assisteix a les reunions preparatòries, queda esparverat. Són moltes trobades i tenen molt contingut, es parla de moltes coses, la majoria de les quals molt serioses.

Quantes persones calen per fer possible els cinc dies de la festa?

Uff! Moltes, crec que almenys 500 persones entre personal de les brigades i altres treballadors municipals, seguretat, atenció mèdica, bombers, protecció civil, músics.... I això sense comptar els voluntaris, per exemple, de les comparses que treballen abans i després de la festa.

Aquest Corpus arriba carregat de novetats. La més destacada: el sorteig de 152 salts per fer de ple. Per què aquesta mesura?

És perquè nosaltres hem agafat les regnes de la comparsa i trobem que repartir els salts de plens a través d´un sorteig és una fórmula justa. Fins ara, la colla no tenien cap sistema que ens semblés prou obert. Les altres comparses tampoc tenen fórmules gaire obertes. A totes s´hi accedeix a través del seu cap de colla. Amb la renovació dels reglaments s´ha intentat que cada comparsa s´associï a un mail oficial on et puguis adreçar més obertament i fàcilment que a la persona concreta d´un cap de colla. Ara hem començat i amb el temps s´anirà promovent que amb les comparses s´hi arribi a poder contactar d´una forma directa sense haver de conèixer ni presentar-se a ningú, sinó d´una forma institucional d´alguna manera.

Quines reaccions els consten pel nou sistema de distribució de salts de plens?

Les que ens han arribat a nosaltres són positives. Sí que genera dubtes el fet que, per exemple, que no els puguem sortejar tots. Hi ha personal de l´Ajuntament que sempre n´ha rebut perquè la seva feina té relació amb els plens, com és el cas de les persones que van a collir vidalba, que és una feina molt dura. Des de fa molts anys tenen aquesta recompensa, entre altres treballadors de l´Ajuntament. Nosaltres ho hem respectat sempre. Per tant, aquests salts no els hem pogut portar a sorteig. Nosaltres, la CUP, mai ens hem quedat cap salt, ni l´hem donat a un amic. El nostre model ha estat el sorteig, perquè fossin accessibles.

I aquest serà el sistema que quedarà establert?

Pensem que quan la comparsa hagi determinat un model en què hi hagi una opció més oberta, podrem confiar en la colla, com confiem en les altres, perquè els reparteixin d´una manera equitativa i més oberta i, segur, transparent, que ens puguin dir quants van dedicats a tal o tal lloc.

Com s´ha rebut per part de la colla aquesta mesura que suposa una reducció del 38,8% dels salts que tenien els vestidors de plens?

S´ha acceptat. Pensem que no és una reducció radical i que a vegades sobraven alguns salts. Sabem que això era així: persones que passaven per davant de la zona de vestidors de plens que a última hora els havien ofert un salt perquè hi havia hagut gent que no s´hi havia presentat.

Creuen que pot comportar problemes de seguretat si arriben a saltar persones poc coneixedores de la festa?

Entenem que el mètode que hi havia fins ara tampoc no assegurava que algú hagués de ser cent per cent coneixedor de la festa per fer un salt de plens. El que assegurava era que coneixia o tenia contacte amb un vestidor de plens, que no és poca cosa. No desmereixem gens la feina que fan, perquè donen la informació necessària perquè aquesta persona pugui saltar. Però ara també tindran el contacte amb el vestidor. És a dir: nosaltres no ens posarem a vestir un ple. Tindran igual el contacte amb l´expert que els podrà aconsellar de la mateixa manera que ja ho feien. Fins ara ningú sotmetia a un examen de patumaire a ningú per fer un salt de plens.

El govern ha retirat la confiança al cap de colla de plens i maces en un gest inèdit fins ara. Per què?

S´ha fet perquè l´expulsió de tres membres de la colla, des del nostre punt de vista, no havia estat ben gestionada. I perquè arran d´això els plens no havien seguit el procediment que sí que han fet les altres comparses, que ha estat la redacció dels seus estatuts. Ha estat una feina molt rica, molt.

Per què?

En primer lloc, les comparses han hagut de posar-se d´acord per parlar d´un tema comú, de com s´organitzaven. Moltes sabien com funcionaven per costum però no s´ho havien plantejat mai. D´aquí n´han sortit coses molt positives. Només el fet de reflexionar-hi ha fet que algunes s´adonessin que no hi havia prou representació de la comparsa sencera, que podien fer assajos i no ho feien, que la forma d´entrar-hi no era la més adequada. O potser ho estaven fent molt bé i posar-ho sobre paper els donava valor. A Berga ja sabem que, moltes vegades, les coses de Patum es qüestionen sense haver-hi entrat en profunditat i sense entendre la complexitat de la situació. Ara, moltes comparses hauran pogut fer justícia i reflectir formalment que ja ho feien bé, d´altres hauran millorat. Aquest procés pensem que era necessari. En el cas dels plens, el cap de la comparsa no va poder aconseguir que la colla s´ajuntés per fer un reglament nou.

La colla defensa i reivindica la seva capacitat d´autogestionar-se.

És cert que les comparses s´autogestionen. I hem comprovat que l´Ajuntament legalment no té res a dir sobre les persones concretes que les formen. Nosaltres esperem que a partir d´ara hi hagi noves fórmules per treballar dins de les comparses.

Els membres de la colla han viscut la decisió del patronat com una imposició que han rebutjat.

Sí. Realment, nosaltres el que volíem era que es visqués com una mediació, com un intent que les coses anessin millor. Però definitivament ni nosaltres hi podíem fer res, i no hi ha pogut haver una entesa.

Els tres expulsats creuen que el govern no ha fet una gestió eficaç del conflicte. Com ho veu vostè?

Nosaltres pensem que l´hem fet tan bé com hem sabut.

La crisi va iniciar-se el gener i som a juny. Per què està costant tant de temps trobar una sortida?

La Patum té una estructura que ha permès que al llarg dels anys es mantingués i creixés. És per aquesta estructura també que es generen les contradiccions que avui trobem. Per una banda, és una estructura que ha fet sòlida aquesta festa, perquè segurament fa cent anys es donava valor a la qüestió de l´herència, a un líder clar o fins i tot al fet de ser molts anys en un lloc, de ser una figura representativa en aquell espai, de mantenir-se molts anys de responsable. Aquesta era una vàlua i no volem treure importància al fet que això hagi estat així i hagi mantingut la Patum fins avui...

... però?

Genera contradicció a l´any 2017. Perquè hi ha un seguit de persones, que són el poble de Berga, que tenen ganes d´interactuar d´una forma diferent amb la Patum, de participar o de saber quins són els mecanismes pels quals la gent participa o no en una comparsa. Hi ha un interès que la Patum faci un pas qualitatiu a nivell d´organització interna. El que hem volgut nosaltres, sobretot, és que fos transparent.

Què vol dir transparent? El procés s´ha fet a escala interna, no s´ha traslladat a l´opinió pública.

No, perquè les colles no són una institució, tampoc les volem institucionalitzar perquè deixarien de ser quelcom viu per ser rígides. Per tant, tot el procés l´han fet internament. El patronat va suggerir uns mínims que tots plegats vam creure que estarien bé per tirar endavant l´organització de la Patum, però era una qüestió que havien de fer internament. Són entitats privades, no hi ha fórmules jurídiques, no són ens.

Com s´ha de solucionar el conflicte dels plens?

Els problemes entenem que se solucionen amb diàleg i amb ganes d´obertura i estenent això que ha passat a tota la Patum perquè no pugui tornar a succeir. Perquè cada vegada que vulguem entrar o sortir d´una colla o cada vegada que ho haguem fet bé o malament, això es pugui vehicular d´una forma més transparent.

L´Ajuntament ha hagut d´anul-lar els acords de la festa que han permès la renovació de les colles per un defecte de forma. S´ha perdut el temps?

No, no: hem estat treballant i intentant que les coses s´arreglessin amb el diàleg. No podíem deixar que una situació problemàtica passés sense fer-hi res.

Les colles que han fet la feina que se´ls ha demanat des del patronat, poden sentir-se agreujades davant de les que no l´han fet?

De fet, s´hi han sentit, i nosaltres pensem que s´han de sentir orgulloses d´haver tirat endavant i participat en aquest canvi. El procés de renovació és fruit de la voluntat de les comparses i s´ha votat i aprovat per majories.

La Patum aixeca passions. Vostè i l´alcaldessa Montse Venturós han denunciat públicament haver rebut pressions per la tensió generada per la problemàtica dels plens. Com valora aquestes reaccions viscerals?

Les entenc i comprenc que la Patum és Patum perquè els berguedans ens sentim atacats cada cop que s´ataca la festa. És nostra i tenim aquest afany de protegir-la. És cert que quan et toca fer la feina de ser regidora i alcaldessa, et pertoca una tasca que va més enllà del que puguis sentir o creure personalment. Aquí ningú ha fet una feina basada en els sentiments o les emocions, que evidentment ens n´ha despertat. Hem patit i hem suat i hem estat al cent per cent. Però la nostra feina és anar més enllà, valorar les coses sense el filtre patumaire. Cal tenir-lo en compte però que no et tapi la visió, que et deixi poder veure tota la resta i tenir un sentit crític si volem fer feina.

L´alcaldessa i vostè tindran una protecció especial aquesta Patum?

(riu) No, no ens ho hem plantejat. Ens sentim còmodes i segures fent el que fem. La Patum és una festa i, per molt implicats que hi estiguem, a ningú que sigui patumaire se li pot ocórrer fer cap dany ni a les comparses, ni a la festa, ni a les persones que integren la Patum.

Les han pressionat més pel fet de ser dones i joves?

La Patum és un àmbit dominat pels homes. I estaven acostumats a la interlocució amb homes. Mai hi havia hagut una alcaldessa o una regidora de Patum. Al principi quan vam entrar es van sorprendre. I nosaltres no en sabíem res, de Patum. Érem dones, joves i poc experimentades. (Riu) Sí que hi ha hagut comentaris respecte no tant al gènere sinó a l´edat, sobretot.

El Patronat de la Patum ha passat de ser un organisme autònom a un òrgan consultiu. És útil amb aquesta forma?

És útil amb totes les fórmules sempre que estiguin emparades a nivell jurídic. És necessari que hi hagi un òrgan on siguin representats tots els patumaires.

Des del govern mateix han exposat la necessitat de reforçar-lo. Com el volen?

De moment, no sabem la fórmula jurídica. El que sí que volem és que, dins de ser un òrgan representatiu, permeti actuar en més àmbits. Que no tot es treballi en la junta general, que puguem trobar més especialistes que puguin generar subgrups de treball. Segurament aquest conceptes s´anirà transformant perquè no volem imposar cap idea. Volem generar un debat sobre què ha de ser el Patronat de la Patum, plantejant diferents opcions i veient totes les formes possibles perquè la gent pugui dir-hi la seva.

Des de la marxa d´Albert Rumbo, el patronat funciona sense gerent. N´hi haurà de nou el 2017?

A nivell legal, un òrgan consultiu no és necessari que tingui un gerent. Ara, sí que es necessita algú que organitzi les tasques, una mena de coordinador. Ens agradaria que aquesta figura hi fos. La tasca del gerent l´hem hagut d´assumir entre la tècnica de festes, l´alcaldessa, la secretaria d´alcaldia i jo mateixa. I ha estat molta feina.

Enguany el públic no podrà entrar a la plaça de Sant Pere a saltar Patum amb motxilles.

Hi haurà un control més exhaustiu als accessos de la plaça. Les persones que vénen a saltar a les comparses duen la roba dins una motxilla i no hi haurà problema. Però a les persones que vénen de fora se´ls recomanarà que la deixin al cotxe o la vagin a guardar en algun lloc. Es un handicap. Per què? Perquè no tenim espais habilitats. Ens agradaria que amb el temps hi hagués uns espais per deixar la motxilla, el mòbil o la bóta.

Com s´encara la massificació de la festa a plaça després de l´experiència del Corpus passat?

L´any 2016 no va ser un Corpus normal perquè hi havia l´aniversari dels gegants ballant la música de Bruce Springsteen amb una assistència més gran del que és comú. Enguany l´afluència serà la usual. Tot i així, els dispositius que vam aplicar els tindrem actius. Nosaltres estem disposades a prendre mesures com tancar els accessos a la plaça com ja es va fer l´any passat. No veiem que sigui una problemàtica gaire greu si es tanca l´accés a plaça. Es facilita que la gent que vulgui sortir ho pugui fer. A nivell sanitari hi haurà un equip d´assistència bàsica a tots els salts a dins de la plaça de Sant Pere, tant a la Patum de lluïment com a la completa dels salts de la de la nit. Fins ara només hi eren als salts de plens.

Quins són els desitjos de la regidora per a aquesta Patum 2017?

Que tot vagi bé, que tothom en gaudeixi i ningú es faci mal.