Montse Guiu tenia els nervis a flor de pell just abans que els llums s'apaguessin i la plaça de Sant Pere es convertís en un infern. Viu a Manresa i dijous va saltar de ple per primer cop gràcies als tiquets que aquest any ha sortejat l'Ajuntament de Berga. Al costat tenia el seu marit, el manresà Marc Montoya, que s'estrenava com a acompanyant de ple i també estava nerviós per guiar bé la seva parella per la plaça i evitar qualsevol incidència durant el sempre espectacular salt de plens. Els va quedar molt clar que la tasca de l'acompanyant és fonamental. Les primeres guspires d'amor de la parella van saltar fa onze anys, quan es van conèixer, precisament, a la Patum.

«Vaig dir al Marc que si m'hi acompanyava, m'inscriuria per participar en el sorteig», comentava Guiu a Regió7 quan recollia el seu tiquet a les 8 del vespre. Havien anat alguna vegada a la plaça de la Ribera a veure com vestien els plens, però sempre s'ho havien mirat des de fora. Va ser una casualitat que pogués viure aquesta intensa experiència patumaire ja que el seu número no era dels afortunats, però dimecres al vespre va rebre una trucada de l'Ajuntament de Berga per dir-li que cinc persones havien renunciat al salt i que per la correlació numèrica li havia tocat. «Va ser una autèntica sorpresa i vaig dir que sí a l'instant», explicava.

Va fer el segon salt de plens de dijous i en el ritual, nou per a ella, d'anar a buscar el vestit i la corona i cobrir-se el cap de vidalba per protegir-se de les guspires i el tro del fuet va tenir temps amb la seva parella de rememorar el dia que es van conèixer. «Jo sóc de Castellar del Vallès. Va ser pel Corpus del 2006. Vaig anar a la Patum amb la meva germana i s'hi van afegir companys seus de la feina, entre els quals hi havia el Marc. El 2009 em vaig traslladar a viure a Manresa i des que estem junts no hem faltat més a la gran festa de Berga», recordava.

El sorteig li ha donat l'oportunitat de viure la festa des de dins. «Una vivència inoblidable», assegura. Quan es preparava a la plaça de la Ribera, els experimentats vestidors li van col·locar la màscara i la vidalba i la van aconsellar com respirar bé i evitar la sensació d'ofec. El més pesat: l'espera. A més, la calor sufocant de dijous a la nit era un dificultat afegida per als plens que van saltar. «En algun moment pensava que no aguantava, però ja estàvem immersos en aquesta voràgine», narrava.

Els llums es van apagar i va viure com a ple un dels moments més culminants del Corpus berguedà. Una autèntica prova de resistència envoltada de guspires i de l'emoció inefable dels plens. A part de la seva parella, tres amics la seguien i la protegien de les empentes i l'allau de persones mentre el foc conqueria la plaça de Sant Pere en gairebé quatre minuts infernals que dura el salt. «Vaig comprovar que quan estàs fent de ple no t'assabentes gens del que passa al voltant. En el segon salt de dijous es va aturar la música perquè una persona va caure i no vaig veure en cap moment la bengala vermella que obliga a quedar-se tothom al seu lloc», explica. Tots l'animaven i podia sentir com cridaven que ho estava fent bé. Un cop el salt va acabar, el seu company estava eufòric. «S'ho ha passat realment bé», afirma en veure'l.

De les moltes teories populars sobre el perquè de la singularitat de la Patum hi ha la que explica que és una suma d'intenses vivències -un còctel d'eufòria i d'entrega a la festa- que ha creat un imaginari col·lectiu. El món patumaire. Les anècdotes de Montse Guiu s'afegeixen, gràcies al sorteig, a les moltíssimes històries que s'expliquen amb un somriure i brillantor als ulls.

Els plens sempre ha estat la millor manera de viure la Patum des de dins, ja que durant els cinc dies de festa hi ha quatre salts i a cada un hi participen un centenar de plens. Això ha fet que molts patumaires que volien saltar ho hagin pogut fer. Amb el sorteig, però, s'ha donat també l'oportunitat a persones que no tenen tant accés als membres de la comparsa, que fins ara era qui repartia la totalitat dels tiquets.

Els plens novells escoltaven atentament les recomanacions dels vestidors veterans, que ja fa anys que col·loquen la vidalba i la carota. Ells són imprescindibles per minimitzar els riscos del salt, i aquest any, amb tants plens nous, els seus consells són clau.