Diumenge és la nostàlgia de la despedida. El no voler sentir dir adéu. Néixer i morir. La Patum és una excusa inexplicable. La plaça retorna a la seva curiosa mida original de dilluns post-salts. Un dia que no existeix al calendari Berguedà. Ara toca fer balanç. Llepar-se les ferides internes i externes, assumir les paraules que omplen les escletxes de l'alcohol i amb compromís, retornar a passar pàgines. Gràcies Berga per despertar la genuïnitat de la Il·lusió d'aquesta festa immortal, poc o gens normal.
