L'empresa La Bauma de les Deveses SL, que impulsa la recuperació de vinyes d'altitud a Sant Julià de Cerdanyola, ara s'ha fixat un nou projecte indestriable del primer. Es tracta de refer les parets de pedra seca «necessàries de les feixes on es vol plantar la vinya». Per aconseguir-ho han iniciat una campanya de mecenatge a la xarxa a través de la plataforma Verkami. El seu objectiu és aplegar 6.000 euros. Fins ara n'han aconseguit més de 1.400. La proposta romandrà oberta fins al 16 de juliol. Fins llavors els interessats a participar-hi poden fer la seva aportació perquè el projecte sigui una realitat.
La Bauma de les Deveses ha explicat que «recuperar aquestes parets amb la tècnica tradicional és un obra faraònica i molt costosa però que és un treball indispensable tant per consolidar les feixes com per a la recuperació del paisatge agrícola característic de la zona». Les Deveses és un paisatge característic de Sant Julià de Cerdanyola. És format per les nombroses feixes de paret de pedra seca que antany es feien servir per al conreu de la vinya, però també per cultivar mongetes o patates. Una feixa servia per a terra de conreu. Aquestes feixes fa anys que estan abandonades i no totes les parets presenten un bon estat de conservació.
L'elevat cost de refer les parets ha fet decidir els impulsors a intentar aconseguir una part dels diners a través de Verkami. El sistema de fer parets amb pedra seca com abans és un mètode costós perquè es fa totalment a mà, en aquest cas en un paratge amb forts pendents. La inversió total necessària «per refer totes les parets de les prop de dues hectàrees que nosaltres treballarem puja gairebé als 20.000 euros», va assegurar a aquest diari La Bauma de les Deveses. Tot i així, per Verkami s'han limitat a demanar 6.000 euros, «ja que és difícil aconseguir tants diners». Les fonts esmentades han explicat que amb aquesta fórmula de mecenatge «si no aconsegueixes la fita que t'has marcat en 40 dies, perds els diners» (de fet ningú no paga fins que s'aconsegueix l'objectiu), han indicat.
Fonts dels promotors expliquen que «les parets de pedra seca de les Deveses no tenen només un valor important pel que fa al nostre projecte, sinó que són un paisatge singular d'interès cultural del poble de Sant Julià de Cerdanyola, una estampa única en tot el Prepirineu per la concentració de parets per hectàrea, alguna de les quals supera els tres metres d'altura».
La feina per reconstruir aquest patrimoni paisatgístic característic de les Deveses de Sant Julià de Cerdanyola ja es va iniciar el 2015. «Ho anem fent a poc a poc», expliquen fonts de La Bauma de les Deveses. Els treballs són a cura de Josep Maria Casals, paleta del poble. La situació ideal per als promotors seria que «poguéssim tenir totes les parets arreglades el 2018... a veure si el Verkami ens hi ajuda!». Amb aquest sistema l'empresa ofereix diferents regals per als qui hi aportin diners. Es proposen aportacions de 30, 45, 75 i 150 euros, i recompenses que van des de posar el nom dels mecenes gravat en una escultura que s'alçarà a les vinyes, fins a participar en tastos i activitats diverses relacionades amb el projecte que es faran enguany i durant el 2018.
Una aposta personal
Aquesta ambiciosa iniciativa neix de la mà dels biòlegs Imma Espel i Carles Flaquer i de l'enòleg Joan Rubió amb l'objectiu «de plantar vinya al Berguedà en una zona de muntanya on ja n'hi havia hagut fa segles». Es tracta d'una aposta personal per la vinya i el territori. I per materialitzar-la disposen exclusivament dels mitjans que aconsegueixen, a més de les seves hores de treball.
Al final de l'any 2014 van presentar el projecte de tornar a plantar vinyes on encara hi havia ceps salvatges dels cultius que hi havia hagut al seu dia als seus propietaris: la Junta dels Campmasats i Magallers. I van arrendar-los les terres. El juliol del 2015 es va constituir l'empresa La Bauma de les Deveses SL, que va comprar els drets de plantació «per plantar vinya en una petita part de les feixes». Al principi del 2015 van començar a preparar la terra de les feixes fent servir tècniques manuals i amb cavalls. El 2016 havien aconseguit agençar 21 feixes, en les quals han plantat 1.400 ceps. La iniciativa «ha avançat de forma tranquil·la però decidida», expliquen.
