Sabien que els titanosaures que habitaven el Berguedà fa 70 milions d'anys caminaven únicament entre 2,5 i 3,7 quilòmetres per hora i emmagatzemaven pedres a l'estómac per triturar l'herba amb la que s'alimentaven? Aquestes i moltes altres curiositats es podran conèixer a partir d'aquest dissabte, 15 de juliol, al nou centre d'interpretació del jaciment paleontològic de Fuma-nya. Un projecte somniat durant més de quinze anys a la comarca i que s'ha convertit en realitat després de molts entrebancs en el procés de construcció. Finalment, els titanosaures han tornat a néixer a l'alt Berguedà.

El de Fumanya és un dels jaciments més grans existents a Europa amb petjades de dinosaure. El nou museu ha de posar en valor aquest patrimoni que té un gran potencial turístic, més enllà del seu interès científic i històric. Així ho creu Alba Boixader, la directora del Museu de les Mines de Cercs, centre del qual dependrà la gestió del nou equipament. Aquesta setmana ha estat especial per a Boixader i la resta de persones que han treballat durant prop de dues dècades en el projecte. Veïns dels municipis implicats en la iniciativa han estat els primers a descobrir la criatura, que ha tardat molt de temps a néixer. El 2001 els ajuntaments del Consorci de la Ruta Minera (Fígols, Saldes, Cercs, Vallcebre i Guardiola de Berguedà) van fer els primers passos per aprofitar la feina feta des de mitjans de la dècada dels 80 per naturalistes i equips de paleontòlegs i investigadors d'arreu a partir de la descoberta de les petjades al conjunt dels jaciments de Fumanya.

L'equipament s'ha fet esperar, però ha valgut la pena. Així ho comentaven els veïns de Vallcebre que aquesta setmana van ser al nou museu. El disseny i la imatge de l'exposició crida l'atenció dels visitants per conèixer més sobre aquest passat, encara per explotar i difondre entre els mateixos berguedans. Boixader es mostrava molt satisfeta de la feina feta per tot l'equip tècnic. «És una exposició que pots visitar amb molta tranquil·litat perquè hi ha molts elements curiosos que et permeten entretindre», explicava. Per exemple, els visitants poden tocar una reproducció d'un fèmur de titanosaure de fa 65 milions d'anys, trobat el 2005.

La passejada per aquesta nova proposta turística familiar permet també conèixer la fauna i la flora que coexistia amb els dinosaures, així com també quin ha estat el procés d'investigació dut a terme al conjunt paleontològic declarat bé cultural d'interès nacional el 2005. L'aposta per la interacció dels visitants més menuts amb diversos elements, així com també la projecció d'audiovisuals relacionats, aporten un plus afegit al viatge al passat. Un altre dels atractius és la sortida a la galeria exterior per visualitzar les més de 3.000 petjades que, de moment, encara es conserven. Per evitar que desapareguin del tot, les restes ja estan digitalitzades per continuar-ne els estudis.