Davant la imminència del referèndum del dia 1 d'octubre, per a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural qualsevol contacte amb la ciutadania esdevé crucial per enfortir la idea que l'1-O ha d'esdevenir un dia històric, i per aquest motiu els màxims dirigents de les dues grans entitats del procés van ser presents ahir a l'aplec del Pi de les Tres Branques. Són els darrers cartutxos per cremar. El missatge era clar: l'única eina política que pot desencallar el país i encarrilar-lo cap al futur és el plebiscit perquè els catalans escullin.
Si bé hi havia més assistents ahir que en anys anteriors, l'afluència no va ser massiva i va quedar lluny de les edicions amb rècord de participació. La proximitat de la data del referèndum i la presència dels presidents d'ANC i Òmnium podien fer pensar a priori que la participació seria més alta, tot i que l'assistència va augmentar lleugerament i això va satisfer l'organització. El públic era eminentment independentista i per aquest motiu l'aplec d'ahir va servir sobretot per reafirmar la idea que el referèndum es farà amb tota seguretat, malgrat els impediments de l'estat espanyol.
Durs contra els socialistes
Les crítiques van recaure precisament en el govern del PP i les seves jugades polítiques per impedir la cita amb les urnes. Els retrets habituals per les maniobres a la contra també usuals. Però les paraules més dures van estar dirigides als socialistes catalans i espanyols, que divendres van posar en marxa la maquinària política, per l'intens serial que s'augura per als propers mesos, tot anunciant una reforma constitucional que garanteixi un encaix satisfactori de Catalunya en l'estat.
El president de l'ANC, Jordi Sànchez, va ser taxatiu. «Que el PSC tingui clar que arriba tard. Els demòcrates ja no esperem una solució de despatxos, sinó que volem votar clarament. Que ningú pretengui al segle XXI segrestar la veu al poble i buscar acords en despatxos i passadissos. Quan la democràcia obre la porta i crida a ser concretada en unes urnes, no hi ha acord possible», va expressar, tot reforçant la idea que no hi ha més camí a seguir que el del referèndum.
El líder de l'ANC es va recrear en les crítiques als socialistes. La posició contundentment contrària del PSOE al referèndum s'ha traduït en una sagnia de votants en els darrers anys entre el seu electorat i Sànchez va voler colpejar allà on als socialistes els fa més mal. «Vergonya han de tenir els qui els que encara avui, tant anys després de la Transició, continuen prometent allò que han estat incapaços de fer durant tots aquests anys. Quantes promeses no han arribat i quantes reformes constitucionals han mort en el Congrés dels Diputats. Promeses falses per evitar el que és inevitable», va incidir. També va criticar el líder de Ciutadans, Albert Ribera, de manera que no es va descuidar cap dels partits grans que estan en contra de la celebració del referèndum. Ni una paraula per als comuns ni Podemos, que no desautoritza el plebiscit, tot i negar l'oficialitat dels resultats i les seves conseqüències legals. Els líders de les dues plataformes que han conduït la ciutadania en el procés tenen clar que la participació serà clau per a la validesa del referèndum i no volen deixar perdre els vots d'aquest sector polític.
El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, també va advertir dels cants de sirenes dels socialistes. «Els de l'Estatut que després van dir 'nos lo hemos cepillado', es van passejar per Barcelona sense concretar res. Sabem que és un darrer intent d'enredar els catalans», va afirmar.
L'anhel dels Països Catalans
El Pi de les Tres Branques és un símbol de la unitat dels Països Catalans, arran del poema Lo pi de les tres branques de Jacint Verdaguer, i l'aplec és un acte de reafirmació que la nació arriba a totes les terres on hi ha comunitats de catalanoparlants. Per aquest motiu els discursos, més enllà de parlar de l'actualitat política, també van fer referència a l'anhel de l'independentisme d'aconseguir la sobirania per a tots els Països Catalans.
No només hi van fer referència Sànchez i Cuixart, sinó que -com és habitual- van sortir a parlar representants de cada una de les terres de parla catalana: les Illes Balears, el País Valencià, la Franja de Ponent i la Catalunya Nord. Un acte en què la utopia nacionalista no desapareix.
