Els joves participants al camp de treball del castell de Guardiola de Berguedà aquest juliol han trobat una nova muralla que delimita l'espai de la fortificació i que determina que és més gran del que es coneixia fins ara. Tot i que antics documents feien referència a l'existència d'aquesta segona muralla, no ha estat fins aquest estiu que se n'ha localitzat una part. Segons els especialistes, aquesta troballa fa encara més interessant aquest espai patrimonial, a sobre del túnel del Collet, a tocar de la C-16, ja que asseguren que és poc habitual que es conservin elements de les zones més baixes del castell.

D'aquesta manera ho ha explicat a Regió7 Jordi Guàrdia, l'arqueòleg que enguany ha treballat amb els vint-i-quatre joves a la zona del castell berguedà. «Habitualment, la majoria de castells que s'estudien presenten restes de la part més elevada del recinte fortificat, perquè la resta de zones, les més accessibles per la població, s'han anat perdent perquè s'han aprofitat per fer-hi feixes, o bé se n'han extret les pedres i materials per fer construccions noves», explica Guàrdia. És per això que considera que «el fet que s'hagi conservat fins ara fa molt més interessant la fortificació, i vol dir que de cara al futur hi ha una perspectiva de molts anys d'excavacions i de treballs per arribar a reconstruir com era la vida en aquest entorn» que ara s'ha demostrat que és més gran.

De fet, redescobrir el passat del castell, mantenir-lo i acostar aquest indret a la població són els principals objectius de l'associació Torre de Guaita, que és la impulsora dels camps de treball que s'ofereixen cada estiu a través del departament de Joventut de la Generalitat. El president de l'entitat, Gerard Ferrer, ha recordat que la voluntat inicial era «donar importància a un puntal del nostre patrimoni que havia estat oblidat i que molts ni coneixien». Després de nou camps de treball, fins i tot, els mateixos impulsors de la iniciativa s'han sorprès de tot el que s'ha descobert. «Hem comprovat que el castell és molt més gran del que ens imaginàvem i que encara hi ha molt per descobrir», afegeix, sobretot després que s'hagi trobat la segona muralla

Enguany, vint-i-quatre joves d'entre 14 i 17 anys d'arreu del territori català han participat al camp de treball, que ha servit per continuar excavant a la torre de l'homenatge, una de les construccions més ben conservades del conjunt i en les quals més s'ha avançat des de la primera edició, el 2010. Durant aquest estiu també s'ha fet feina d'excavació i recerca a la part interior de la primera muralla, on ja s'han delimitat diverses estances i espais que formaven part d'aquest recinte fortificat, i d'on s'han extret diversos materials dels segles XII i XIII.

De fet, des de ja fa uns anys, l'entitat guardiolenca treballa no només per recuperar aquest espai patrimonial a través dels camps de treball sinó també donar-lo a conèixer entre els veïns i visitants. «Intentem fer visites al llarg de l'any i també exposicions del material recollit com les peces de ceràmica o monedes», explica. L'any passat també es va organitzar una jornada de treball oberta als veïns que han valorat molt positivament.

Laura Rovira, de Granollers, i Renzo Andreotti, de Santa Cristina d'Aro, són dos dels joves que han treballat a la zona aquest estiu. Els dos valoren molt positivament l'experiència. Rovira ha confessat que tot i que desconeixia del tot el món de l'arqueologia, s'ha acabat interessant pel tema. Per la seva banda, Andreotti assegura que «és una activitat molt interessant» i, més enllà de la feina al camp de treball, valora positivament el fet de poder estar envoltats de natura i fer nous amics.

Una de les principals reclamacions de l'entitat Torre de Guaita cap a les administracions públiques és la demanda de subvencions per poder consolidar les tasques d'excavació al castell. «Nosaltres fem feina durant tot l'any, i sobretot la concentrem durant les setmanes del camp de treball, però és necessari que es puguin consolidar les accions, i per això ens fan falta més diners», destaca. L'entitat fa una crida a les institucions locals, comarcals i nacionals per mantenir aquest patrimoni.