El setembre farà 29 anys que és professora de Física i Química a l'institut Guillem de Berguedà de Berga, i 30 que va entrar en el món de la docència a secundària. Lluïsa Herreras va néixer a Valladolid, on va fer els estudis de Física, i va arribar a Catalunya als 24 anys a través d'una beca. Ben aviat va adonar-se que la seva vocació era la de transmetre coneixements als alumnes més joves i per això va provar sort al sector de l'ensenyament als instituts. Aquest juliol, juntament amb una vintena de professors d'arreu de l'estat, ha trepitjat de nou les instal·lacions del Centre Europeu de Recerca Nuclear (CERN) de Ginebra, a Suïssa, on ha pogut conèixer de prop, durant una setmana, com funciona l'espai dedicat a la investigació d'altes energies a través de l'accelerador de partícules més gran i potent del món. Un instrument de 27 quilòmetres que intenta avançar en nous descobriments a través de la reproducció de les condicions dels primers instants del Big Bang, la gran explosió de la formació de l'univers.
Recentment ha estat convidada al Centre Europeu de Recerca Nuclear en unes jornades de física per a professors. Com hi va arribar?
El director de l'institut on treballo, Ferran Camprubí, em va passar una informació sobre unes beques per a l'estiu per fer una estada al CERN. Vaig provar-ho perquè pensava que podia complir els requisits que demanaven, com per exemple, després de l'estada, aplicar la informació rebuda a l'aula i a la societat en general a través de materials, de xerrades... És un programa per a professors espanyols que per primer cop es dotava de beques a través de la fundació Aquae. D'una vuitantena de persones que s'hi van presentar, en van seleccionar 20 que vam gaudir de l'experiència.
Què suposa aquesta experiència per a un físic?
És el somni de la majoria de físics, un espai on sorgeixen totes les novetats. Jo és la segona vegada que hi he estat. La primera va ser fa 10 anys amb un grup català de professors de secundària, a través d'un programa experimental. He de dir, però, que l'experiència ha estat molt més enriquidora aquesta vegada, principalment perquè han estat conferències i activitats molt ben dissenyades i adaptades a nosaltres, amb la incorporació de tallers molt interessants. L'únic que ha mancat, per raons òbvies, és que llavors vam poder veure l'accelerador més important per dins, perquè encara no estava en funcionament. Ara això era impensable, però igualment ha estat molt interessant perquè ens han explicat com funcionen els centres de control.
I com s'hi treballa, al CERN?
Allà t'adones que el més important és la col·laboració i que el paradigma de les persones aïllades investigant al seu laboratori no existeix. Qualsevol experiment i dada que s'obté i que esdevé un gran descobriment, és fruit de la cooperació de milers de persones que treballen en xarxa arreu del món.
Com va ser el vostre dia a dia al centre?
Teníem quatre conferències durant els matins i a la tarda realitzàvem tallers i visites. D'aquí m'han vingut al cap treballs de recerca relacionats per poder proposar als alumnes i també tallers adaptables a estudiants. Han estat dies molt intensos i en què hem après molt. A més a més, ens han fet treballar molt i fins i tot teníem deures per fer per a l'endemà. L'objectiu era fer una posada en comú per interpretar amb uns programes de simulació i unes dades que ens facilitaven per fer-ne un tractament estadístic, i comparar-ho amb l'obtingut amb dades reals per poder treure'n conclusions.
Ara li toca traslladar els coneixements a les aules.
Sí, ja el meu objectiu del principi, a l'hora de presentar-me a la convocatòria, era portar la informació que rebés cap a l'ESO. Durant l'estada allà vaig pensar com es podien adaptar alguns tallers per als alumnes de secundària, perquè crec que poden captar la base de la física d'altes energies a través de tallers específics, i també, com comentava, m'han sorgit propostes de treballs de recerca per a alumnes de batxillerat. També tinc al cap xerrades a nivell més social per a l'institut i altres grups. Crec que hem de justificar els diners que s'aporten a l'accelerador des dels estats que hi col·laboren. A més a més, a partir del setembre, el grup de catalans que vam fer l'estada, iniciarem una secció per treballar en comú la física d'altes energies per aplicar el que hem après. Sempre és molt millor treballar en equip, i així ho farem.
En els darrers anys s'ha especialitzat en la creació de material didàctic relacionat amb la física. D'on li surt l'interès?
La primera vegada que em vaig plantejar qüestions de didàctica va ser a tercer de carrera, quan ja tenia clar que volia dedicar-me a l'ensenyament. Jo demanava als meus professors: «Com puc fer les meves classes?». A mi a la universitat m'explicaven què havia d'ensenyar, però no el com.
I va buscar com trobar el com?
Durant la carrera vaig estar implicada en grups d'innovació a Valladolid, i el 1991 vaig apuntar-me a les Jornadas de Ensenyanza de las Ciencias i vaig conèixer Neus Sanmartí, que ha estat el meu detonant i referent. Li vaig demanar com podia accedir a aquesta informació per formar-me i millorar les classes que feia. Em vaig apuntar a cursos de doctorat a la Universitat Autònoma i això va ser el començament. Després d'una parada per ser mare, ara fa 12 anys que m'hi vaig tornar a engrescar i que vaig començar a fer materials. Van donar-me una llicència d'estudis amb la qual vaig poder avaluar els materials que havíem fet i vam millorar-los. Són materials oberts i hi ha molts centres que els apliquen. Una de les contribucions, per exemple, va ser basada en la visita al CERN de fa deu anys. Materials per fer arribar millor la física als joves?
És una física contextualitzada de batxillerat i els fils conductors els hem tret de situacions de contextos reals perquè puguin arribar més fàcilment. Sempre m'ha interessat com millorar l'ensenyament de la física al segle XXI, aplicant les noves tecnologies i, partint de problemes concrets, introduir els models teòrics necessaris per poder trobar respostes segons el mètode d'indagació.
En quins projectes està implicada en el camp de la didàctica?
Formo part d'uns quants projectes relacionats amb la universitat. El grup DIATIC dins del grup CRECIM de la Universitat Autònoma de Barcelona, és el lloc on més m'alimento pel que fa a la didàctica en aquests moments. També estem fent un estudi per saber com estan les ciències al Senegal. Ara hi ha un grup d'estudiants fent un estudi de camp, a través de l'UPC, i posteriorment dissenyarem una sèrie de materials per traslladar les ciències allà.
Li agradaria treballar al CERN?
És el somni de molts físics però no el meu. No canviaria la meva professió per res. Sóc una enamorada de l'ensenyament i, a més a més, de l'ensenyament secundari.
Les ciències atrapen? És a dir, interessen actualment entre els joves?
L'interès ha anat augmentant des de fa anys, però encara es continua veient com un món tancat, inaccessible. Potser perquè s'utilitzen models complicats, però per exemple, són més complicats els d'història. El que passa és que els models de ciència utilitzen instruments que no són quotidians, com les matemàtiques, que no són un llenguatge del dia a dia. La ciència construeix models a través de l'observació per poder interpretar la realitat. S'ha d'anar molt alerta amb la frase: «Això és així perquè ho diu la ciència». A vegades s'anuncien grans afirmacions però només s'han fet servir quatre dades per fer-les, i això és perillós. Les vocacions existeixen però és molt important captar els alumnes a primària i secundària, i és on han de veure què vol dir això de ser científic i què és la ciència. S'ha de treballar molt i els professionals han de dominar molt el que han d'ensenyar, però també el com ho han d'ensenyar.
