Aquesta setmana ha saltat una de les notícies més destacades de l'actual mandat i segurament una de les més transcendència d'ençà de la democràcia a Berga: la Generalitat assumirà la gestió directa de l'hospital comarcal Sant Bernabé el 2018. I ho farà mantenint la plantilla actual, que és d'unes 250 persones (en l'operació no s'hi inclou la residència Sant Bernabé, on treballa mig centenar de persones), així com també la cartera de serveis del centre sanitari de referència de la comarca i garantint la veu territorial en els futurs òrgans de decisió.

La notícia ha estat rebuda amb satisfacció pels principals afectats, els treballadors, que han aplaudit aquesta opció perquè creuen que obre la porta a l'esperança per garantir la viabilitat futura d'un centre en crisi, han dit aquesta setmana.

Aquesta opció ja l'havia reclamat la Plataforma per la Sanitat Pública del Berguedà, que va aconseguir 10.400 signatures que hi donaven suport i que van lliurar a l'aleshores presidenta del Parlament, Núria de Gispert, el 2014. L'equip de govern de la CUP ho duia al seu programa del 2015.

Abans de l'1 de juliol del 2018 la Generalitat ha de crear l'empresa pública Salut Catalunya Central per fer-ho. La gestió directa del Govern ha de garantir-ne la viabilitat, i alhora fer que la seva governança sigui «més sòlida», com va dir el conseller. Aquesta setmana el ple municipal i el patronat hospitalari han aprovat per unanimitat l'anomenat protocol d'intencions regulador de les bases de treball per a la constitució de l'empresa pública adscrita al Servei Català de la Salut, que gestionarà el centre. Divendres mateix, el text va ser signat per l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, i el conseller de Salut, Antoni Comín.

L'actual hospital de Berga, que va ser inaugurat el 2 d'agost de l'any 1981, és el fruit de la voluntat dels berguedans de dotar-se d'un centre sanitari modern i adequat per atendre els seus veïns. Una obra que va iniciar-se amb la dictadura als anys 40 del segle XX i que no es va culminar fins al primer Ajuntament democràtic amb un gran esforç, ja que va suposar una inversió de 400 milions de pessetes de l'època. Per això es va triar la fórmula de gestió d'un organisme autònom administratiu a través d'un patronat municipal amb representació del consistori, de la pàrroquia o de les associacions de veïns. Aquest model havia de blindar la titularitat del centre, ja que un bé municipal com és el cas del Sant Bernabé és inembargable i inalienable. Amb tot, amb el temps ha suposat un escull, perquè el consistori no té competències en aquest àmbit i posava en risc la seva viabilitat.

Majoritàriment ben rebut

Regió7 ha contactat amb els exalcaldes de la ciutat que han presidit el patronat del Sant Bernabé d'ençà de la recuperació de la democràcia per saber què en pensen. Majoritàriament, celebren aquesta operació. Jaume Farguell -que va ser batlle durant 4 mandats (1979-1987 i 1991-1999), quan es van rependre les obres de l'hospital, que va inaugurar- va dir: «Felicito l'Ajuntament per aquesta iniciativa, que té una excel·lent intenció. Sembla que assegura el futur de l'hospital en molts sentits». Alhora, però, va expressat els seus «dubtes raonables» en relació amb «la incògnita» pel «grau d'autonomia» que tindrà el centre quan sigui gestionat per la Generalitat, per tal d'evitar que «les decisions es prenguin des de fora. No voldria que l'hospital perdés personalitat comarcal, i tampoc potencial mèdic o assistencial». Tots aquests aspectes caldrà valorar-los a posteriori, un cop s'hagi concretat la presència que tindrà el territori en els òrgans de govern de l'empresa que el gestionarà.

Un altre exalcalde que ha valorat positivament aquest operació ha estat Agustí Ferrer, batlle del 1987 al 1991. «Em sembla, d'entrada, una notícia bona per a Berga i la comarca». Tot i «no tenir un coneixement profund» dels detalls de l'operació, «és una gran notícia». I ho va argumentar explicant que es garanteix que l'hospital continuï sent públic al 100%, «i això vol dir que els problemes econòmics han de quedar molt ben resolts». També creu que es podran reforçar determinades especialitats o renovar maquinària.

També ha aplaudit l'operació Josep Maria Badia, que va ser alcalde del 1999 al 2003. «Em sembla molt bé i crec que hi ha coincidència de criteris amb el personal. Sembla que tothom està d'acord», va destacar. Badia va dir que «s'ha de felicitar els que ho han aconseguit». També va advertir, com Farguell, que el traspàs de la gestió «no signifiqui una minva de serveis ni de qualitat», un aspecte irrenunciable, va apuntar. «Crec, desitjo i espero que sigui una bona acció», va manifestar Badia, i va recordar que la construcció de l'hospital que ell va viure com a regidor «va ser una tragèdia de l'època» pel «dèficit de finançament espectacular».

L'alcalde dels mandats 2007-2015, Juli Gendrau, va declarar que «celebro el canvi de criteri del Govern». Va recordar que quan ell va ser balle la Generalitat es va negar a assumir la gestió del Sant Bernabé. El 2013, en el seu mandat, es va iniciar el procés del canvi de model de governança del centre, que no va reeixir. Va dir que malgrat proposar a la Generalitat que assumís la gestió la respota va ser negativa. «El criteri del Govern en el seu moment, per la crisi i les retallades, era el de no assumir més riscos. A nosaltres ens van dir que no i ens van tancar les portes». Per a Gendrau, que «ho agafi el CAT Salut et garanteix la continuïtat de l'hospital». Creu vital que no hi hagi reducció de serveis i que el territori hi tingui veu.

Finalment qui va ser alcalde del 2003 al 2007, Ramon Camps, va dir no estar prou al cas de la notícia. Amb tot, pensa que el fet que Berga «perdi el control de l'hospital és un error. Que les entitats municipals perdin poder no és bo», perquè va argumentar que el poder municipal «és el més eficaç perquè és el que està més a prop del ciutadà». Va recordar que en el seu dia es va treballar amb la consellera Marina Geli en el model del govern local de sanitat.