Navegar amb caiac de nit pel pantà de la Baells és una experiència tan llaminera com difícil de realitzar. I encara ho és més si es fa sota un cel d'estrelles, en el dia àlgid per veure les llàgrimes de Sant Llorenç. El que seria una llàstima és que hi hagués una lluna massa gran per veure bé els estels fugaços, que el cel estigués totalment ennuvolat i que, per acabar-ho d'adobar, la pluja amenacés en tot moment.

Això és el que va passar aquest divendres, 11 d'agost, en l'activitat que va preparar Indòmit, un centre d'aventura d'Olvan, a les instal·lacions del Molí del Cavaller, a Vilada, en el marc del festival d'estiu del pantà de la Baells. S'hi van embarcar més d'una vintena d'individus, tots agrupats en famílies, formant en conjunt una bona tribu, amb el castellà com a idioma oficial, tots ells provinents del bar-ri amb més moviment de Berga, especialment durant els mesos d'estiu: el càmping Berga Resort.

Entre els assistents a l'activitat d'Indòmit, cap aficionat ni als caiacs, ni a la navegació, ni a l'astronomia, sinó que tots eren famílies amb curiositat, les quals volien aprofitar les vacances per conèixer territori i fer una activitat ben diferent i privilegiada. Aquest era el segon dia que es feia la sortida, però cal destacar que el públic del dia anterior i dels següents era i serà diferent: gent més adulta i diversos joves, i també algunes famílies, però en aquest cas amb nens d'una edat més avançada.

A l'inici, els monitors van donar unes quantes instruccions sobre l'activitat, centrades especialment en com remar de forma efectiva. Un cop a l'aigua, diverses disputes per veure qui seguia millor el ritme del monitor que guiava l'activitat i traçava el camí a seguir fins al mig de l'embassament. Als caiacs de darrere, les típiques excuses d'«amb aquesta posició em fot un mal l'esquena...». Els primers espavilats ja s'adonaven que la temperatura de l'aigua, com també la de l'aire, no era gens freda, mentre que els monitors asseguraven que pràcticament era la mateixa que durant el dia.

Espera i paciència

Situats a lloc, moment per estirar-se a l'embarcació amb totes les llums apagades, mirar el cel i escoltar el silenci. Però n'hi va haver ben poc, de silenci. La manada de canalla era impossible de controlar, les veus i els crits ressonaven per tot el pantà, i amb prou feines s'escoltava el soroll dels grills i els peixos a saltar. Quan s'endevinava certa tranquil·litat, un marrec t'enlluernava amb el frontal o et veies destrempat pels crits de «m'avorreixo» o «tinc el cul rajant d'aigua».

Els minuts passaven i no es veia pràcticament res més que els núvols. L'única cosa que es movia eren les embarcacions, empeses pel lleuger vent. «Mira, mira!», se sentia de tant en tant, quan s'obria alguna lleugera clariana, o quan l'espera ja comportava alguna al·lucinació. «Es mouen», deien d'altres, il·lusionats per l'efecte que feien els núvols quan tapaven i destapaven alguns estels. El «si us sembla bé, tornem» del monitor va servir de tret de sortida per a la segona cursa del dia, que va tornar les embarcacions a les instal·lacions del Molí del Cavaller.

Al final, la pluja no va ser d'estels, sinó una lleugera precipitació, i no es van poder veure ni els Perseids, ni les llàgrimes de Sant Llorenç, ni la gran sargantana, que, com és sabut, és el monstre de la Baells. «Per això, ens quedem al càmping», comentaven alguns nens.

El cert és que és difícil de predir l'estat del cel amb exactitud, sobretot amb una certa antelació. Tot i que va faltar «la cirereta», com expliquen des d'Indòmit, el fet de gaudir d'uns minuts al pantà de la Baells, envoltats de la foscor i de la sensació de la seva magnitud, va configurar una experiència tan difícil de repetir com d'oblidar.