Els treballadors de l'hospital Sant Bernabé de Berga l'estimen. No sé si es troba gaire sovint que l'aplaudeixin com van fer el dia que va anunciar que la Generalitat assumia la gestió del centre. El va sorprendre?
Ens va satisfer molt. Treballem cada dia totes les hores del món per recuperar la confiança dels professionals i els ciutadans en el sistema sanitari. Veure els professionals satisfets ens fa molt feliços. Estic molt content que els professionals aplaudissin, però ara la nostra preocupació és treballar bé i a fons perquè aquest aplaudiment continuï en el futur. Hem treballat molt per arribar fins aquí. Habitual no ho és, que aplaudeixin. (riu)
Per què assumeix la gestió de l'hospital la Generalitat?
Ha estat una coincidència feliç entre una qüestió de concepte i de model i una circumstància específica. Berga fa anys que està esperant una solució i nosaltres tenim unes premisses que són molt clares: volem un sistema sanitari sostenible, de qualiat, equitatiu i públic, i hem de ser capaços d'articular xarxes territorials i nacionals. La idea és que els hospitals comarcals del segle XXI només tenen futur en el marc de les aliances a molts nivells. I ens vam adonar que el departament de Salut necessitava un instrument de gestió a cada regió sanitària del qual no disposava. El departament de Salut té l'ICS, que és un instrument de gestió del conjunt de Catalunya. I per una altra banda té empreses que gestionen centres concrets al país.
I és un sistema vàlid avui?
Aquest era un model del segle XX, però per al segle XXI necessitem dos instruments de gestió: l'ICS per un cantó i per l'altre, una empresa 100% pública a cada regió sanitària. Quan ens vam mirar el mapa d'empreses de Catalunya vam veure que això volia dir que calia crear-la allà on no n'hi havia, com a la Catalunya Central, i aquí neix la marca Salut Catalunya Central per gestionar l'hospital de Berga. O una altra empresa per fer el mateix a les Terres de l'Ebre. Avui és per a l'hospital de Berga, però d'aquí a uns anys és possible que calgui fer, per exemple, un centre sociosanitari en algun punt de la Catalunya Central i es podrà utilitzar aquesta eina. Té molt més sentit fer una empresa per regió sanitària. En algunes regions s'haurà de crear de zero i en d'altres potser es repensaran les que hi ha per a la regió.
Com ha estat la negociació amb l'Ajuntament de Berga
L'Ajuntament de Berga no s'ha de dedicar a la gestió hospitalària. Agraeixo molt la maduresa d'aquest Ajuntament pel que fa a la comprensió del que ha de ser el sistema de salut. Han vist clarament que no és la millor opció que siguin els ajuntaments els que gestionin els hospitals.
Justament l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, ha lloat que vostè i el seu equip hagin fet pròpia l'essència de la seva reclamació: un ajuntament no hauria de gestionar un hospital quan no en té les competències.
És claríssim. S'ha fet un salt, i no sé si la crisi hi ha ajudat o no. Potser els hospitals s'havien vist com una mena d'actiu polític per part d'alguns alcaldes. Alguna cosa ha fet que els batlles entenguin que un hospital no es pot pensar des d'aquest punt de vista, ni que fos veritat que no ho és, un hospital serveix per garantir el dret de la salut de la gent i és competència de la Generalitat de Catalunya. A més, un hospital genera molts problemes; alguns alcaldes han entès que no només no dóna rèdits, sinó que potser era un passiu políticament (somriu).
El 2014, el Govern de la Generalitat d'aleshores es va negar a assumir la gestió del Sant Bernabé. Per què ara pot ser i llavors era impossible? O per què ara ha estat possible?
M'he resistit molt a jutjar el passat. La meva feina és construir el present i, sobretot, el futur. En aquest sentit, el que hem posat sobre la taula és un model, i això ho explica molt bé. En la lògica d'aquest model, estem oberts que tots els hospitals municipals puguin ser traspassats a la Generalitat. Ara l'estic dient molt grossa, però hem de poder explicar les coses com són. Ho farem a demanda dels ajuntaments.
Quina millora suposa per a l'hospital que sigui gestionat per la Generalitat?
Hi guanya l'Ajuntament, que es treu de sobre una càrrega amb la qual no se'n pot sortir bé; hi guanyen els ciutadans, que es troben un hospital més ben gestionat. El know how que necessites per fer la gestió d'un hospital és molt específic. El departament de Salut el té, aquest know how? Sí, clarament. Els ajuntaments el tenen? Amb dificultat. La qualitat del centre millora amb el mateix pressupost. A més, hi ha altres millores que he subratllat: desbrossa el camí de les inversions des del punt de vista jurídic
Com?
Per part del departament de Salut, invertir en hospitals que no són nostres ens complica molt la vida. Un altre element és que ens facilita les aliances i les xarxes ter-ritorials. Aquestes coses, potser, al ciutadà li poden sonar tècniques, però són les que al final acaben condicionant la qualitat de la feina de l'hospital, és a dir: que l'hospital de Berga curarà millor del que curaria.
Es mantindrà la cartera de serveis del centre?
Sí, absolutament.
El territori tindrà veu en les futures estructures de gestió?
Tindrà veu en dos sentits; sóc un ferm partidari de la col·laboració amb els poders locals i amb la societat civil. Farem dos mecanismes: obrim el consell d'administració que serà nomenat pel Servei Català de la Salut. Hi haurà un representant de l'Ajuntament de Berga i un del Consell del Berguedà. I després, s'articularà un espai de participació del territori. Seria un consell de l'hospital, se n'ha de decidir el nom. A més de l'administració local, hi ha d'haver els actors de la societat berguedana. Serà un òrgan consultiu.
Qui assumirà els 7 milions d'euros de deute de l'hospital?
Això està molt clar: aquestes empreses han de començar netes de deute perquè si no ni tan sols les podríem crear. El deute seguirà sent el mateix, en mans de la fundació de l'hospital, i es manté com fins ara.
El comitè d'empresa ha dit que calen inversions urgents a l'hospital, com un nou TAC, entre d'altres. Quan arribaran?
Sóc molt conscient d'aquesta demanda i també de la millora del servei d'urgències. Seria molt poc astut per part nostra constituir la nova empresa i no acompanyar-ho d'alguns passos tangibles que són inversions en equipament. A Berga no és tan urgent la inversió en pedra, sinó en tecnologia. Després d'11 anys de sequera inversora calen moltes coses. Ara ho hem reactivat. Tot Catalunya estava esperant aquella petita o mitjana inversió. Hem fet un pla de xoc d'equipaments tecnològics. Hem sistematitzat quin és l'estàndard de cada hospital en funció del seu nivell i veure si s'hi està lluny o a prop per començar amb els centres que n'estan més lluny. Ara estem tancant aquest diagnòstic de dèficits tecnològics del conjunt de la xarxa hospitalària i llavors veurem quin grau d'urgència té i com prioritzem les inversions necessàries.
Com es desencallarà la posada en servei d'espais del nou edifici de l'hospital, que al seu dia va costar 8 milions d'euros i que estan infrautilitzats?
Per això deia que Berga té un problema més gran de tecnologia que de pedra, perquè l'obra ja està feta. Ara s'ha de rendabilitzar adequadament. Berga ofereix unes possibilitats grans en el sentit de recol·locar serveis de l'hospital perquè la inversió està feta. L'espai l'he vist i està demanant ser més ben aprofitat. Aquí hi ha un marge de maniobra important.
El comitè d'empresa confia que hi hagi renovació en les estructures de direcció del Sant Bernabé, que es deixi pas a professionals joves, que hi hagi un lideratge que il·lusioni el personal. Conseller, quins canvis poden esperar?
Crec que cal un lideratge que representi aquesta nova etapa. Deixem que es facin les coses en l'ordre normal. Ara ens posem a treballar amb la constitució de l'empresa, hem de complir el calendari, no és una feina fàcil, és un procés laboriós. Però,efectivament, la nova etapa demana el lideratge propi d'un nou període.
