Va néixer a Avià l'any 1975, va cursar la carrera de Ciències Polítiques i d'Administració i posteriorment un màster, postgraus i altres estudis en l'àmbit de la gestió pública i la privada. Pare de dos fills, membre de la Penya Blaugrana d'Avià i vicepresident del Casal d'Europa del Berguedà. Professionalment, va estrenar-se el 1999 coordinant la societat Berguedà Iniciatives SD, SL , encarregada de gestionar el programa Leader i que tenia la seu al Consell Comarcal del Berguedà. Ara, des del 21 de juny, hi ha tornat com a gerent, després d'haver estat des del 2004 al Consorci de Formació i d'Iniciatives Cercs-Berguedà, que el 2013 va esdevenir l'Agència de Desenvolupament del Berguedà, de la qual ha estat gerent. Barcons té l'encàrrec de mantenir una coordinació entre l'Agència i el Consell, dos ens que continuaran sent diferents però que «caminaran més junts».
La seva arribada al càrrec ha estat polèmica i l'oposició no ha votat a favor de la ratificació perquè s'ha mostrat en desacord amb el procediment escollit pel president David Font
Des de fa molts i molts anys he volgut dedicar-me a la gestió pública, com a tecnòcrata, on he pogut col·laborar amb tots i cadascun dels equips de govern i partits polítics. Per tant, ara m'he de quedar amb els elogis personals de tots els grups polítics, als quals agraeixo les paraules, i sobretot al president del Consell Comarcal del Berguedà per la confiança dipositada en la meva persona.
Com queda l'Agència de Desenvolupament del Berguedà sense la figura del gerent que ocupava fins ara?
D'entrada, gràcies al treball col·lectiu, l'Agència de Desenvolupament del Berguedà, tot i ser perfectible, li puc ben assegurar que ja té interioritzada una certa cultura organitzativa, uns procediments i uns valors. S'ha escrit molt respecte al futur, però la veritat és que la junta general passada va aprovar per unanimitat una reestructuració de les àrees, un apoderament de dues persones (Rosa Pujols i Anna Romero) que assumiran la part directiva d'aquesta entitat. Dues excel·lents professionals que, malgrat que han estat a l'ombra molts anys, i sent coneixedor del seu talent, ho faran esplèndidament.
Quina serà la seva funció dins l'Agència?
Una vegada ja era gerent del Consell, com deia el dia 30 de juny passat, la junta general em va encomanar que coordinés l'Agència. És a dir, l'Eduard no desapareix, es transforma el seu rol: en lloc de gestionar el dia a dia, compartirem l'estratègia i, sobretot, el que tractaré és que Consell i Agència continuïn sent dues coses separades, però més concordades per mitjà d'una bateria de mecanismes de coordinació. Per tant, l'Agència fa canvis, una cosa que en altres contextos tant compa-nyies com el sector públic fan sense que ningú s'esgargamelli, per adaptar-se als seus clients, i on la coordinació amb el Consell serà superior. D'aquí a un any ho podrem valorar, però crec sincerament que el millor està per venir.
Fa anys que treballa en el terreny de la gestió de l'administració, què li aporta la gerència del Consell de nou?
D'entrada, felicitat de tornar a casa, on vaig néixer professionalment. En segon terme, la possibilitat d'activar molts més projectes per tal de millorar les condicions de vida i la competitivitat del Berguedà treballant colze a colze amb ajuntaments, agents socials del territori, l'Agència?
Com han estat les primeres setmanes en el nou càrrec?
Interessants. Ha sigut un temps que he dedicat a l'anàlisi, a parlar amb els meus companys i, sobretot, de moltes hores de treball. Però com es diu: «com que he trobat una feina que m'agrada, he deixat de treballar». Al final, amb el president del Consell ja hem fet dos anys de molt bon rodatge impulsant l'Agència, coneixia en gran mesura els consellers comarcals i els treballadors del consell i, no cal dir, a Lourdes Anglada, excel.lent secretària del Consell Comarcal, amb la qual fa 18 anys que compartim projectes professionalment.
Quin és el seu paper a l'ens comarcal?
En sóc el gerent, per tant hi ha una part de direcció operativa (de coordinació, comunicació, d'aixecar finançament?), una altra de direcció estratègica i una de relacional. Ser gerent no significa ser un mer càrrec, sinó tenir cura de les persones amb qui treballes i de les persones, empreses i administracions a qui atenem.
Fins ara ha treballat més amb tècnics que amb polítics. Hi ha trobat diferències? Li ha costat fer el canvi?
L'Agència i el Consell òbviament són dues organitzacions diferents. Tinc molt clar que hi ha una equació essencial per al bon funcionament d'una organització com un consell o un ajuntament, que seria l'assessorament a través de directrius professionals.
Què vol dir?
Que és necessari un full de ruta clar fixat pels electes i que aquests objectius estiguin el màxim de sincronitzats amb tota l'organització, on una baula fonamental la desenvolupa el directiu públic o gerència. No m'ha costat fer el canvi. La gerència en un Consell ha d'acceptar la jerarquia del president i dels òrgans de govern, ha d'executar diligentment les decisions, sense oblidar que se l'ha contractat per tal d'aportar valor. Com? La resposta és amb nous punts de vista, introduint innovacions, ampliant el catàleg de serveis, discutint enraonadament projectes o actuacions i, sobretot, sent autèntic i valent. I disposar d'un marc relacional propi per generar consensos.
Quins són els seus objectius com a nou gerent del Consell Comarcal? Creu que cal fer alguna reestructuració per millorar, si és necessari, el funcionament de l'equip tècnic del Consell?
Sempre que ens trobem davant d'una organització d'èxit, no ho dubti, l'èxit rau en el fet que alguns van prendre una decisió valenta sobre el què, el com i el quan. Recordo quan vaig aterrar el 2004 a l'antic CFI, on se'm va ocórrer aventurar davant d'un amic que multiplicaríem per quatre els recursos econòmics i serveis, i que algun dia seríem un referent en el marc de la promoció econòmica. A vegades els somnis es compleixen. Per tant, en aquets cas el somni és que el Consell sigui un ens valorat i útil a la comarca i que arribi a ser un dels millors consells comarcals del nostre país.
Com ho pensa fer?
Caldrà fer canvis, accelerar-los. D'entrada, enfortir una estratègia, és a dir, elaborar un pla d'acció potent per al 2018-2019; augmentar el catàleg de serveis del Consell als ajuntaments i a la ciutadania; introduir noves fórmules de gestió de l'equip humà, comunicatives i tecnològiques. I, sobretot, cal tenir clara la necessitat de coordinació amb els ajuntaments i alhora un concepte que en dic «núvol de socis» de tot ens, que va més enllà dels òrgans de govern. Sempre sóc partidari de combinar la introducció de millores progressives i innovacions radicals, que de ben segur amb l'equip humà amb què comptem podrem aplicar amb èxit.
El fet d'entrar a mig mandat és un inconvenient i li permet fer menys canvis en el funcionament?
Sempre cal ser positiu. Entro quan entro, per tant, més ràpid hauré d'elevar les propostes al president i a la resta dels òrgans de govern.
Un dels temes amb els quals li tocarà batallar és el de la implantació del nou model d'escombraries que ja s'ha anunciat que el govern del Consell vol establir el 2018.
És un repte apassionant, de fet sóc defensor des de fa un parell d'anys de l'economia circular en territoris rurals. Aquesta tasca suposarà que, la propera tardor, a l'Smart City Expo World Congress que se celebra a Barcelona exposaré la nostra humil iniciativa. Ara el Consell i els ajuntaments han pres una decisió històrica, que va en consonància amb el model territorial desitjable del Berguedà al voltant de ser excel·lents en la cura i gestió del medi ambient. Amb tota sinceritat, sóc conscient dels esforços, de les possibles crítiques, de la resiliència, però m'agraden els reptes, i aquest realment s'ho val.
