Gironella es va tornar a vestir de gala per presenciar un any més la representació a les roques del Pont Vell de L'11 de Setembre i Gironella. Enguany, però, aquesta no ha estat una representació més. Maria Casellas i Joan Rigat han donat un gir de 180 graus a l'obra, que s'ha presentat davant de mig miler persones i que ha estat tot un èxit.
Feia setze edicions que el tradicional espectacle que té lloc cada Diada a la vila del baix Berguedà girava al voltant del text proposat per la companyia de teatre La Gresca, amb el segell de Jordi Vall-bona. Arran del canvi en la direcció del muntatge des de ja fa dos anys, ja havia tingut algunes modificacions, però no ha estat fins enguany que ha estat objecte d'un canvi radical. Precisament, tal com va destacar l'alcalde de la vila, David Font, en el pròleg de l'obra, un canvi que s'espera que també es produeixi a nivell global del país i que aquesta sigui l'última Diada que els catalans passin sota el sostre d'Espanya.
Després de mesos de treball, diumenge era el gran dia. Maria Casellas i Joan Rigat s'estrenaven definitivament amb una representació que consideraven seva, basada en el text del dramaturg Llàtzer Garcia i amb moltes cares noves en l'escenificació.
Enganxar encara més la gent
Cridar més l'atenció del públic era un dels objectius que es van marcar els organitzadors des del principi. Per aconseguir-ho, Maria Casellas i Joan Rigat van potenciar un text que esprem al màxim els moments emotius per intentar captar l'atenció del públic. Sense salts temporals en el transcurs de l'obra, a diferència de la versió anterior, l'únic moment en què es va parlar del que va ocórrer l'any 1640 va ser al principi, quan l'Eulàlia i el Tomàs parlen amb uns comediants que arriben a Gironella i els convencen per explicar la seva pròpia història, la història de Catalunya.
És a partir d'aquest moment quan tot agafa forma i l'obra comença el seu transcurs natural, respectant moltes de les coses representades en la primera versió de L'11 de Setembre i Gironella però amb força matisos. Amb una potenciació dels moments dramàtics i de la dramatúrgia, els personatges expressen el seu desacord amb la traïció.
Situant sempre el públic en l'any 1714, l'Eulàlia decideix marxar a Barcelona per lluitar contra les tropes castellanes, tal com va fer el seu avi Jordi. Precisament, amb aquest es troba al Fossar de les Moreres, on treballa. Allà viu el moment de la caiguda de Rafael Casanova i, en una de les escenes principals de l'espectacle, es produeix l'arribada d'un capità francès que porta un mort a enterrar. És el fill de l'avi Jordi, el pare de l'Eulàlia.
Enmig d'un diàleg contrariat entre molts dels protagonistes, finalment queda palès que pot més el patriotisme que no pas els sentiments. Després d'explicar la caiguda de tots els pobles catalans per part d'alguns dels derrotats pels francesos, l'obra s'encamina cap a l'escena final.
Amb la tornada dels derrotats voluntaris a Gironella, l'Eulàlia es retroba amb la seva mare. És després d'aquesta escena que mossèn Climent Forner va llegir Plany per Catalunya, un poema escrit per ell mateix i que va posar els sentiments a flor de pell. Fent referència final al dia 1 d'octubre, la representació va finalitzar amb un cant coral dels Segadors, protagonitzat pels més de 150 actors participants i on es van sumar els assistents. L'obra, que va durar aproximadament una hora i deu minuts, va finalitzar amb una ovació sonora dirigida als actors, que van tornar els aplaudiments amb diverses reverències. Els últims de fer-ho van ser els dos directors, que es van mostrar satisfets de tota la feina feta i de la bona representació duta a terme.
Amb aquesta escena es va posar punt final a una representació habitual però innovadora, que enguany ha tingut un important relleu generacional. Tal com apuntava Rigat, en el càsting previ «vam tenir molta participació i ens ha permès obrir una mica més l'obra. Ja no només la fan persones que formen part d'una entitat col·laboradora, sinó que també hem pogut donar papers a actors que s'han presentat a títol personal». A banda, indirectament el càsting ha ajudat a aconseguir un relleu generacional, ja que ha donat pas a una fornada d'actors molt joves que han fet que baixés la mitjana d'edat de l'espectacle.
Amb tot plegat, i a pesar d'alguns problemes de so que hi va haver al principi, l'obra va abaixar el teló sent un èxit. Un èxit que, tot i això, va ser discutit entre el públic, ja que hi va haver assistents que van reconèixer ser més partidaris de la posada en escena anterior, mentre que n'hi va haver d'altres que no hi van trobar punt de comparació. En certa manera, però, els directors van aconseguir el que buscaven des del principi: que la gent se la fes seva i s'identifiqués amb l'obra.
