Dos cops l'any, coincidint amb els pics de reproducció del musclo zebrat ( Dreissena polymor-pha), Caro Solà i Anna Terrats, biòlogues i tècniques del departament de Control i Qualitat de les Aigües de l'Agència Catalana de l'Aigua (Aca), inspeccionen el pantà de la Baells. La seva tasca consisteix a esbrinar l'abast de l'activitat reproductiva i la presència d'aquesta espècie invasora per assolir un objectiu prioritari: que aquesta plaga no surti de la Baells, que no s'escampi. Segons l'Aca, el musclo zebrat és considerat una de les 100 espècies invasores més perjudicials del planeta pel seu impacte ambiental i econòmic. Regió7 ha acompanyat les tècniques a solcar les aigües dolces de l'embassament amb una zodiac per tal de donar a conèixer la seva feina.

Les inspeccions es fan al final de primavera i al final d'estiu. Amb una zodiac de l'Aca, les dues expertes es dirigeixen cap a un suport per la reproducció del musclo que van posar al maig a la zona propera a la presa. Una boia blanca marca el lloc. Té subjecta una corda gruixuda de 20 metres que hi van posar en la darrera visita. Aquest suport serveix perquè les larves del musclo s'hi dipositin i esdevinguin musclos ja que necesisten enganxar-se a algun substracte: paret, roca, corda. La comencen a tibar per veure si les larves d'aquests animals s'han reproduït. I ho han fet. A mesura que emergeix la corda, cada cop s'hi veuen més musclos encara molt petits. «Dels 0 als 5 metres n'hi ha, dels 5 als 8 n'hi ha molts, i fins als 13 n'hi ha pocs, i d'allà fins al 20 no n'hem trobat cap». A partir de les dades de població recollides al mostreig d'aquest setembre podran comparar-les amb les que facin l'any que ve. Així sabran el volum de la seva reproducció.

La presència del musclo zebrat és un problema. En l'àmbit ecològic és una espècie forana, «per tant arriba aquí i ocupa un nínxol que no li toca, que podria estar ocupat per una altra espècie i, per tant, les relacions entre les espècies canvien». Les tècniques expliquen que «a vegades quan n'hi ha molts poden ocupar físicament llocs i obstruir la flora i la fauna locals». Aquestes són les afectacions d'àmbit biològic. Però n'hi ha d'altres en l'àmbit econòmic. «Hi ha una problemàtica social, els adults creixen apilotats uns sobre els altres i això pot obturar reixes, canonades, infraestructures que estiguin a l'aigua». Per exemple, als embarcadors aquestes concentracions de musclos es rebleixen i els responsables «es veuen obligats a fer un manteniment que abans no calia fer», amb el cost que això els suposa.

«El mostreig té la doble finalitat de controlar les larves que hi ha, però també de comprovar que ho estem fent en una època reproductiva de cara als altres controls que fem en altres embassaments de les conques internes de Catalunya». En aquest àmbit de les conques internes no s'ha detectat la presència del musclo a altres llocs. Però sí a altres zones com el riu Ebre, «on n'hi ha des de fa més anys que a la Baells» a pantans com els de Mequinensa o Flix, entre d'altres.