«En cap moment ens ho havíem imaginat», assegura Dolors Cabra. Ni el seu pare, Ramon Cabra, ni la resta de la seva família, ni tampoc els amics s´haurien pensat mai que les aventures amb què s´han fet un tip de riure durant tants anys a les sobretaules familiars i en trobades entre amics hagin quedat recollides, ara, en un llibre: Cartes a la meva Dolors. Vint anys de postguerra en una colònia tèxtil del Llobregat, que ha tret a la llum Edicions de L´Albí.

Són vivències de joventut de Ramon Cabra a l´antiga colònia de l´Ametlla de Merola. Ara, quan té més de 80 anys, les recorda amb nostàlgia. Ha volgut, però, que aquesta obra sigui un cant a la vida, i que «l´alegria i la ironia» en siguin els ingredients principals. «Sense tristors», diu, però sent, a la vegada, un homenatge a la seva dona, Dolors Estruch -la seva Dolors-, traspassada fa uns anys.

Ramon Cabra ha perdut la parla, a causa d´una laringectomia, però no l´han abandonat les ganes d´explicar històries. A poc a poc, i amb l´ajuda de seva filla Dolors, dóna els detalls de com s´ha produït aquest llibre juntament amb les aportacions que en fa el seu cunyat, Enric Escudé, i un amic i veí de la colònia, Mateu Fité. Dolors Cabra recordava que «són històries i anècdotes que nosaltres hem sentit moltes vegades, però li vam proposar que les deixés per escrit perquè, si no, tot això s´acabaria perdent. Quan el meu pare ho tenia tot passat a l´ordinador, abans d´imprimir-ho i fer-ne algunes còpies per a la família i amics, vaig demanar a Jaume Huch si podia fer-nos una petita correcció i edició», explica. Va ser llavors quan l´editor va veure entre les pàgines de Cabra la possibilitat de donar-hi forma de llibre. «Finalment estem molt contents del resultat, perquè amb uns petits retocs, ha sortit un treball que té un gran valor sentimental per a la família i els amics més propers, però que a la vegada és un retrat de la història de mitjan segle passat en una de les colònies amb més activitat del Berguedà».

Dolors Cabra s´ha mostrat molt agraïda a l´editor, Jaume Huch, «per la sensibilitat adquirida en aquest projecte». «Durant la presentació, el Jaume va dir que el resultat era un llibre escrit amb humanitat, i és veritat, perquè mentre l´he escrit he plorat molts cops», ha afirmat Cabra.

A l´inici, aquestes històries no estaven dirigides a cap destinatari concret, «eren cartes a ningú». A partir de la desaparició de la seva dona, va tenir clar que tot el que escriuria ho faria pensant que ho explicava a ella. «Vull recordar coses alegres de la infantesa, de la nostra joventut, dels avis, dels pares i amics i compartir-les amb tu», relata al pròleg del llibre dirigint-se a la seva Dolors. I és que l´obra, dividida en petits capítols d´històries curtes que expliquen anècdotes del passat,vol ser un retrat de la vida a la colònia vista des dels ulls d´un infant i un adolescent. «No pretenc fer ni literatura, ni didàctica ni unes memòries. Senzillament explicar alguns records de la nostra vida», fa ressaltar unes línies més avall.

Els seus textos, que han aconseguit transportar al passat els protagonistes que ara els llegeixen, estan acompanyats de fotografies que il·lustren moments i persones que van viure a la colònia. Ramon Cabra viu a Navàs des de la dècada dels 70, però sempre portarà l´Ametlla de Merola a dins. De jove, va estar molt implicat en la seva activitat cultural, sobretot musical; i un cop jubilat del món del tèxtil, hi ha tornat per continuar aportant el seu granet de sor-ra, ara, amb aquest llibre.