El Conservatori de Música dels Pirineus inicia el seu segon curs oficial amb un ritme més tranquil comparat amb l'any passat, quan es posava en marxa el centre d'estudis musicals que uneix tres comarques: el Berguedà, l'Alt Urgell i la Cerdanya. L'únic d'aquestes característiques al territori que funciona amb tres seus físiques diferenciades, tot i que englobades en un mateix segell i un únic sistema de funcionament.
L'equip directiu del centre ha parlat amb Berguedà Setmanal per valorar el primer any de posada en marxa oficial del Conservatori dels Pirineus, tot i que el curs 2015-2016 ja van autoritzar-se les classes. El director del centre, Xavier Llobet, i les directores adjuntes, Carme Baulenas i Sònia Lanau, han assegurat que el curs ha començat d'una manera «més rodada» pel fet de tenir ja més experiència en algunes de les tasques, com per exemple en la convocatòria de les proves d'accés.
Un dels principals reptes amb l'inici del projecte era posar en marxa un engranatge a tres bandes, amb tres centres físicament separats, però sota el mateix paraigua, i a la vegada garantir que l'activitat de les tres escoles de música, embrió d'aquest conservatori, continuessin amb normalitat. Llobet, Baulenas i Lanau han coincidit a afirmar que, des de la gestació del projecte fins a l'actualitat, «s'han anat superant els entrebancs que suposa aquesta distància territorial i altres situacions que hem trobat pel camí pel fet de ser un projecte nou». Creuen que treballar de manera coordinada entre Berga, la Seu d'Urgell i Puigcerdà suposa un esforç afegit als equips directius i docents, però a la vegada també un «enriquiment personal i professional pel fet de compartir coneixements i sensacions amb un grup de persones més gran», han destacat. El claustre de professors -que comparteixen les tres escoles de música amb el Conservatori dels Pirineus- és de 47 docents. «Els debats que abans teníem entre dos o tres professors d'un únic centre, ara s'amplien, i això ho considerem positiu», diuen.
De fet, tal com recorda Lanau, «la relació entre les tres escoles de música, abans d'engegar la creació del conservatori, ja era bona i havíem organitzat activitats conjuntes». I és que aquesta connexió intercomarcal ha servit per unir una mica més el Berguedà amb l'altra banda del Pirineu. «Quan fem activitats de conservatori, els alumnes i les famílies de Berga visiten Puigcerdà o la Seu, i a l'inrevés», destaca Llobet. Els tres directors asseguren que aquestes relacions socials són importants, principalment entre els alumnes. «Hem aconseguit que els estudiants mantinguin una connexió constant i això és positiu», expliquen. A més a més, cal tenir en compte l'impacte cultural, més enllà del social i educatiu, que crea a les tres comarques.
Més alumnes
Més enllà, però, de les característiques territorials, un dels fets que determinen que el centre comença a caminar cap a la consolidació és el nombre d'alumnes. Des del primer curs, la xifra només ha fet que créixer, principalment en els nivells més baixos. Aquest curs que acaba de començar, a hores d'ara, hi ha matriculats al Conservatori dels Pirineus 77 alumnes. D'aquests, més de la meitat cursen primer o segon del grau professional. «És un fet habitual a molts conservatoris que la base de la piràmide sigui més ampla», asseguren els responsables, «i que a mesura que el nivell creix, el nombre d'estudiants que continuen sigui més baix». A més a més, cal tenir en compte que és un centre nou.
«Ara els professors tenim més mecanismes per poder començar a encaminar, amb el temps suficient, els alumnes que poden cursar el grau professional, i un parell d'anys abans ja comencem a parlar-ne, a informar les famílies i a fer un curs de preparació», explica Llobet. Per això consideren que és normal que hi hagi més alumnat a primer i a segon. Esperen, però, que el gruix d'estudiants es mantingui i pugui acabar els estudis professionals al centre. De moment, els resultats acadèmics són positius. I és que el curs passat, dels 4 alumnes que van graduar-se al Conservatori dels Pirineus, la primera fornada d'alumnes amb titulació, 3 han accedit als estudis superiors; el quart no ha continuat la carrera musical. «Estem molt satisfets, perquè els resultats també són importants», destaquen.
Una oportunitat
Per als tres directors, però, un dels elements que els satisfan més de la posada en marxa d'aquest centre és que els estudiants de música de les comarques del Berguedà tenen l'oportunitat de cursar estudis professionals reglats de música sense haver de desplaçar-se. Fins fa dos anys, els alumnes havien d'esperar-se a iniciar els estudis universitaris per entrar al conservatori, o bé buscar un centre proper, com per exemple a Manresa, per fer els estudis. «El nombre d'alumnes de les nostres comarques que realitzava estudis professionals era residual, i això ha canviat considerablement i és molt positiu», diu Llobet.
Un altre fet destacable en positiu és que els conservatoris estan regulats per la Generalitat i reben una subvenció que permet equilibrar econòmicament les escoles de música, que en canvi tenen menys finançament. Els tres centres mantenen l'activitat de les escoles de música. «Nosaltres continuem apostant pel servei obert a tothom qui vulgui fer música», conclouen.
