Ràdio Berga emet música al 107.6. Ho fa des del juliol del 2016. El març d'enguany va deixar de fer-ho per una avaria. Però va recuperar la veu sobtadament pel referèndum de l'1-O. Ara, l'emissora està pendent del seu futur. Aquest és un nou capítol de la història de la ràdio d'ençà de la democràcia.

Berga té ràdio des de l'any 1986. Només ha estat aturada un període de quatre anys per la pèrdua de la llicència privada i l'avaria esmentada enguany. Val a dir que la ciutat ja havia tingut emissora pròpia durant la dictadura.

En democràcia, els seus orígens se situen el 1986. Quatre empresaris berguedans, Jordi Camps, Ramon Sala, Pere Guijarro i Antolí Barra, van aconseguir una llicència de ràdio privada per emetre pel 95.7 de la freqüència modulada (FM). Els primers estudis d'aquesta emissora van ser a la plaça de Sant Pere, sobre l'edifici de l'Ateneu. El 29 de maig del 1987 va estrenar estudis a la plaça de Sant Joan, que va ocupar fins que va deixar d'emetre l'any 2002.

Des del principi es va apostar per un model de proximitat, tot i que la programació pròpia va ser d'un parell d'hores al dia. De mica en mica es va anar ampliant progressivament sota la direcció del baganès Jaume Torrella i, posteriorment, del navassenc Albert Obradors. Ràdio Berga es va fer molt gran fins al punt de tenir una dotzena de treballadors en plantilla i més de quaranta col·laboradors remunerats. Va formar part de cadenes privades com Cadena 13, Ràdio Barça i Cadena Nova. Tanmateix, sempre va mantenir un elevat percentatge de programació amb contingut berguedà.

Els problemes econòmics van sorgir al principi dels 90. Aleshores, el grup RKOR va aconseguir el 20% de les accions de la ràdio berguedana i va assumir-ne la gestió. Aquesta cadena va decidir fer radiofórmula, un sistema de ràdio automàtica que funcionava gairebé sola tot el dia emetent música. Aquesta circumstància va comportar una reducció de la plantilla. La ràdio va acabar tenint dos periodistes, una administrativa i dos publicistes.

L'any 1990, RKOR va vendre Ràdio Berga al grup Planeta, que tenia per objectiu crear una cadena de ràdio privada catalana que havia de dirigir Ramon Mateu, que havia estat director de Catalunya Ràdio. No ho va aconseguir. L'any 2001 va passar a mans d'Ona Catalana, dirigida pel periodista Josep Puigbó. I emetia la programació generalista d'aquesta cadena, on Josep Cuní conduïa el programa matinal. Hi havia poc espai per a la informació berguedana. Ona Catalana va demanar a la Generalitat traslladar la freqüència de Ràdio Berga a Manresa. Va instal·lar-hi els estudis per cobrir radiofònicament tota la Catalunya Central. L'anomenada Ona Centre va començar a funcionar el 10 d'octubre de l'any 2002. Va ser en aquell moment que Ràdio Berga va deixar d'emetre com a tal.

Els quatre últims treballadors de Ràdio Berga, Fermí Riu, Anna Pons, Jaume Fíguls i Xavi Rosiñol, van impulsar una campanya per salvar-la. El 2003 l'Ajuntament de Berga va aconseguir una freqüència de ràdio municipal. El consistori va atorgar la gestió d'aquest mitjà a una empresa privada, Bífidus Produccions, creada pels treballadors esmentats. Les emissions de Ràdio Berga van començar l'abril del 2006.

Des del principi es va qüestionar si complia les condicions de la concessió. El juliol del 2010, el govern de CiU va incoar un expedient de rescissió del contracte a Bífidus per no complir les clàusules del contracte. Tanmateix, el va deixar caducar. En aquell moment els gestors van argumentar que el govern tampoc complia perquè no havia contractat un director. Dos anys més tard, el 2012, l'executiu de CiU no els va renovar la concessió. Amb tot, un clàusula del contracte els obligava a mantenir la ràdio fins que el consistori l'assumís. Això va passar el dia 17 d'octubre d'aquest any, quan el govern actual ha recuperat el local i el servei. L'executiu ha dit que vol posar en concurs la part de programació que li toca, tot i que no hi ha calendari per fer-ho.