La producció final de bolets per hectàrea enguany a Catalunya se situarà entre els 15 i els 20 quilos, una de les pitjors collites registrades des de l'any 2007. La causa d'aquesta situació són unes condicions meteorològiques adverses per a la supervivència dels fongs: ha fet molta calor i alhora ha plogut poc. La nefasta temporada ja s'ha acabat al Pirineu i al Prepirineu i ara falta veure com va a les cotes baixes de la Catalunya Central o la Serralada Litoral. Tanmateix, la davallada del mercuri dels darrers dies, amb temperatures nocturnes uns quants graus sota zero més pròpies de ple hivern que no de la tardor -en alguns punts-, i les ventades no fan presagiar res de bo, perquè tant el fred excessiu com les ventades són enemics per als bolets.

Les dades del volum de producció de bolets per hectàrea a Catalunya són fruit dels mostrejos periòdics que realitzen els tècnics del Centre Tecnològic Forestal -amb seu a Solsona- al centenar de parcel·les que tenen repartides en diferents punts de la geografia catalana. L'escassetat de la collita nacional ha fet que la major part de bolets que enguany s'han venut a les parades dels mercats i a majoristes del país hagin arribat de fora, sobretot de països de l'Est. L'espècie més importada, la més demanada, com sempre, han estat els rovellons, segons fonts consultades per Regió7 que es dediquen a la compravenda de bolets a l'engròs.

Per la seva banda, Juan Martínez de Aragón, micòleg del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), ha explicat que a hores d'ara les esperances de producció de bolets estan posades a la Serralada Litoral, on la temporada s'allargarà fins a final d'any. Al Pirineu i al Prepirineu ja es dóna per acabada. I caldrà esperar fins al mes que ve per fer el balanç a l'àrea baixa de les comarques de la Catalunya Central.

Aragón ha explicat a Regió7 que en aquests moments la producció és de 15 quilos per hectàrea, «quan en un any normal hauríem d'estar al voltant dels 50 quilos per hectàrea». A principi de setembre, els experts del CTFC van preveure, a partir de les prediccions meteorològiques a llarg termini, que la d'enguany seria una campanya boletaire «normal», amb una producció mitjana d'uns 60 quilos per hectàrea. Juan Martínez de Aragón ha matisat, però, que les prediccions del temps no s'han complert, ha fet unes temperatures molt elevades i ha plogut molt poc. Per tant, els bolets no han gaudit de les condicions òptimes per al seu naixement i reproducció. Aquest fet ha provocat que la producció sigui molt minsa: 15 quilos per hectàrea.

L'investigador i micòleg Martínez de Aragón ha relatat que els experts confiaven que les pluges que van caure a mitjan mes d'octubre fossin beneficioses per a la producció micològica, però finalment no ha estat així. «Esperàvem un augment de la producció, però pràcticament no ha succeït perquè després d'aquelles precipitacions no ha caigut cap més gota i, per contra, ha fet unes temperatures molt elevades i, a més, en alguns indrets el fort vent ha ressecat el bosc». Davant d'aquesta situació, el micòleg creu que la temporada boletaire ja es pot donar pràcticament per finalitzada al Pirineu i caldrà veure què passa a les cotes més baixes del país com les comarques centrals o la Serralada Litoral. Amb tot, Martínez de Aragón assegura que «a hores d'ara ja podem dir que serà un any dolent».

Pel que fa a la tipologia de bolets que han fructificat, l'expert del CTFC ha dit que no n'hi ha cap que hagi predominat. «El rovelló va fructificar després de les pluges del setembre però en poca quantitat, i ara han començat a sortir fredolics però també son escassos», assegura el micòleg. Com a curiositat ha explicat que a la zona de la Serralada Litoral aquests dies es troben apagallums, una espècie que habitualment hi apareix més d'hora.«La tempesta perfecta»

Unes condicions meteorològiques adverses amb temperatures elevades i falta de pluges han estat «la tempesta perfecta perquè no hi hagi bolets». Així ho ha explicat a Regió7 Laia Ribas, que presideix la Societat Catalana de Micologia. I com que sol tendir a ploure sobre mullat -en aquest cas en sentit estrictament figurat-, a la sequera i l'escalfor ara s'hi afegeix una abrupta davallada de les temperatures, amb glaçades nocturnes a cotes relativament baixes que poden acabar de ferir de mort la possibilitat d'aparició de bolets en zones de la Catalunya Central. Les ventades dels darrers dies tampoc hi ajuden gens ni mica. «Amb el fred baixa l'activitat fúngica», assenyala Laia Ribas.

D'altra banda, Laia Ribas ha tornat a posar l'accent en la necessitat de recuperar un debat recurrent però que cada vegada és més inajornable: regular l'accés per anar a buscar bolets. «Pensem que hi ha d'haver algun tipus de regulació, no ben bé el carnet boletaire», ha assegurat. Pensa més aviat en un carnet de recol·lector per a buscadors professionals que permetria «garantir la traçabilitat» dels productes, el seu origen. I també una normativa per a «persones que no siguin professionals, per a les quals s'estableixi una limitació del nombre de quilos que poden recollir, o que ho facin en zones delimitades. Hi ha moltes possibilitats que s'haurien d'explorar», ha comentat Ribas. L'actual situació no és sostenible per al medi, ha dit.