Els Castellers de Berga han posat punt final a la seva sisena temporada, que passarà a la història per haver aconseguit descarregar el seu primer 4 de 8. La colla acaba el curs havent assolit els objectius marcats al febrer, tot i que amb un regust de boca agredolç per haver viscut un segon tram de temporada més relaxat del compte, que ha propiciat que el bon nivell assolit durant els primers mesos s'hagi «desinflat» cap al final, per diversos motius.

No obstant això, tant la presidenta de l'entitat, Núria Rigola, com el seu cap de colla, Joan Farguell, Txuki, han valorat molt positivament els reptes que s'han aconseguit en l'any del cinquè aniversari dels de la camisa blava i tenen clar que al febrer l'activitat castellera tornarà, esperen, amb més força i amb una renovació dels seus responsables, ja que tant la junta directiva com la tècnica finalitzen el seu mandat i tenen intenció de no repetir, segons han confirmat Rigola i Farguell a Regió7.

La fita més important d'aquest 2017 per a la colla castellera berguedana ha estat descarregar el desitjat 4 de 8. Després de diversos intents al final de la temporada passada, el 15 de juliol d'enguany, i justament a casa, a la plaça de Sant Pere durant la diada de celebració del seu cinquè aniversari, van festejar l'esperada construcció, que era un dels principals propòsits de l'any, tal com recorda el cap de colla, Joan Farguell. Aquest, però, ha estat el primer i únic cop, ja que en el segon tram de la temporada no s'ha pogut portar a plaça en cap més ocasió. «Hem treballat molt fort, però també cal reconèixer que durant els darrers mesos no hem estat al cent per cent i no hem pogut consolidar la feina feta fins al juliol», relata. Si bé les primeres diades de l'any dels berguedans van estar protagonitzades majoritàriament per castells de 7 i de 7 i mig -a banda del 4 de 8-, en el tram final el llistó va baixar a castells menors i de menys exigència. Farguell atribueix aquest fet a la manca d'efectius als assajos i les diades, produïda per diversos motius, un dels quals el moment polític que viu el país.

Tal com ja ha explicat en moltes ocasions el cap de colla, els castells que es porten a plaça sempre estan relacionats amb el gruix de castellers dels quals es disposa. «Hem d'admetre que ens hem relaxat i també hem d'aprendre'n, perquè fins ara sempre hem anat amunt i assolint nous reptes, i mai ens havíem quedat encallats», considera Farguell. I és que els Castellers de Berga es caracteritzen per ser una colla molt jove que ha assolit resultats destacats en la seva curta trajectòria, sense anar més lluny, l'esmentat primer 4 de 8 en el cinquè any d'activitat.

A la pregunta de com encara la colla la propera temporada, Farguell ha volgut ser prudent, ja que creu que la decisió està en mans del nou equip tècnic que agafi el seu relleu. De totes maneres pensa que un dels propers passos ha de ser el de la consolidació de la feina feta fins ara i treballar amb els castells que s'han estrenat aquest any per mantenir-los i millorar-los. «Cadascú té el seu plantejament i segur que el nou cap de colla prendrà la direcció correcta», ha afegit. Després de dos anys com a cap de colla, Farguell ha valorat molt positivament la feina feta i també «l'aprenentatge» que li ha permès estar al càr-rec. Assegura que continuarà actiu a l'entitat i al costat del nou equip tècnic en cas que ho necessitin.

En xifres

Durant el 2017 els Castellers de Berga han coronat amb l'aleta 153 castells, tot i que, d'aquests, dos no han estat descarregats. De les 151 construccions assolides amb èxit en destaquen el 4 de 8 i també el 2 de 7, dos dels castells considerats, ja, d'una dificultat més elevada. Com es pot veure en la infografia d'aquesta pàgina, però, la colla ha descarregat més d'una trentena de castells de la gamma de 7, sobretot el 4 de 7 i el 3 de 7. En l'esmentat gràfic es mostra el nombre de pisos que té cada castell i la xifra d'efectius que formen part de cada pis, sense tenir en compte la pinya, amb un nombre indefinit de gent.

La presidenta dels Castellers de Berga, Núria Rigola, ha volgut destacar altres vessants de la colla i n'ha remarcat especialment un: la consolidació del local de l'entitat com a punt de trobada cultural i social de la ciutat. A més a més, també ha recordat que ha estat un any d'aniversari en què s'han pogut viure actuacions «importants», tant en diades organitzades a Berga com en altres punts del territori.

Un dels actes d'aniversari dels quals la colla se sent més satisfeta és la ruta per set dels indrets més emblemàtics del Berguedà. «Va ser una experiència molt interessant, perquè encara que només es tractés de fer pilars, va agradar molt tant als castellers, que ens ho vam passar molt bé, com als veïns dels pobles, que ens van rebre molt bé». Després del viatge a Grècia de la temporada passada, enguany els berguedans també han viatjat, tot i que més a prop. A l'estiu van fer una estada a Bilbao.

Rigola ha assegurat que ha estat un any «molt intens» i que els dar-rers mesos han estat marcats per la situació excepcional que viu el país, que els ha afectat en alguns aspectes, com per exemple en la manca d'efectius en algunes actuacions o, fins i tot, en el debat de si calia suspendre o no la darrera diada que va celebrar-se a Berga a l'octubre. «Després d'arribar al final, toca carregar piles per tornar al febrer amb energia», ha afirmat. Està previst que la setmana vinent la colla celebri el sopar de final de temporada i que el 2 de desembre tingui lloc l'assemblea on es tancarà el curs i s'escolliran les noves juntes. L'encara presidenta creu que ha estat una etapa «molt enriquidora com a persona» pel que fa a la gestió d'una «entitat que mou moltes persones i activitat setmanal», i més amb un local «molt gran» que assegura que cal continuar potenciant. Pensa que «és positiu» que hi hagi relleu al capdavant de la colla, tot i que té clar que hi continuarà sent «pel que faci falta».

El cinema Catalunya, punt de trobada social i cultural del centre de Berga

Gairebé ningú s'imaginava que les instal·lacions del cinema Catalunya, al carrer Major de Berga, tindrien tanta activitat com ara. Quan l'equipament va tancar portes, el 2013, pocs es pensaven que al cap d'uns anys seria un dels punts de trobada culturals i socials amb més activitat de la ciutat. Els Castellers de Berga han sabut aprofitar aquest espai i, a banda d'utilitzar-lo com a seu social i local d'assaig, n'han volgut treure tot el suc que han pogut per convertir-lo en un centre cultural obert a totes les demandes.

La presidenta de la colla castellera, Núria Rigola, recorda que en finalitzar la temporada del 2015 no tenien local d'assaig, fins que van aconseguir el cinema. Després de poc més d'un any i mig, el nou local està plenament consolidat tot i que, tal com recorda Rigola, «no ha estat fàcil». Al darrere hi ha moltes hores de feina dels membres de l'entitat, així com també una important inversió. Primer per posar al dia l'equipament i adaptar-lo a les seves necessitats, i segon per poder-lo mantenir i fer-hi les intervencions de millora que calen.

Sigui com sigui, però, Rigola es mostra satisfeta de la bona acollida que ha tingut la seva proposta. «Nosaltres, des del primer moment, hem acollit a tothom qui ens ho ha demanat, perquè és evident que era un espai desaprofitat al centre de Berga i que nosaltres, tot i que el fem servir per assajar, sabem que té moltes més possibilitats», ha destacat, «i ens agrada que la gent vingui i el faci servir». Al llarg d'aquests mesos, han calculat que més d'una trentena d'associacions i col·lectius de la comarca han passat per l'antic cinema, ja sigui per organitzar-hi activitats públiques o a nivell intern. «Vam intentar fer una llista però ha estat impossible. Hem obert la porta a tothom qui ens ho ha demanat, i en alguns casos el local ha servit per acollir activitats previstes al carrer que pel mal temps no s'han pogut celebrar», afegeix. La colla comparteix local amb La Crica, que fa dos anys que ofereix tallers de circ a la capital berguedana. «Som dues entitats amb necessitats similars, i això va bé», diu.

Segons la presidenta, però, el repte encara no s'ha acabat. «Un cop tenim tot això en marxa, una important activitat social que funciona, cal mantenir-la i trobar finançament per poder continuar durant molt temps a l'antic cinema i pagar el lloguer, les despeses i el cost de petites actuacions que cal anar fent», com per exemple la substitució de la reixa de ferro que estava espatllada. De moment continuen, i les principals fonts d'ingressos, a banda de les quotes dels socis, són «les de qualsevol entitat», assegura Rigola: vendre loteria, organitzar activitats per tenir algun benefici...