Si la temporada dels populars bolets ha estat dolenta, la de la preuada tòfona negra ( tuber melanosporum que ha començat com sempre el 15 de novembre i s'allargarà fins al 15 de març, es preveu, més que escassa, nefasta, segons diferents experts consultats per aquest diari. Les raons són les mateixes que en el cas dels bolets: als fongs els calen unes condicions determinades per néixer i reproduir-se: una temperatura adequada i humitat. Aquests dos ingredients han brillat per la seva absència.

Aquest còctel farà que la campanya d'enguany «sigui històricament dolenta. Serà molt, molt i molt dolenta», ha assegurat a Regió7 un comprador i venedor de bolets i tòfones a l'engròs de la Catalunya Central.

Per la seva banda, el biòleg Miquel Fortuny, de la Societat Catalana de Micologia, no és gaire optimista sobre com es presenta la temporada. «Ja fa anys que el canvi climàtic afecta, i molt, la producció de tòfona d'hivern, que es veu força minvada». En aquest sentit ha manifestat que «la campanya d'enguany, no crec que sigui una excepció». Fortuny explica que «hi ha dos factors ecològics fonamentals que són determinants en la producció de tòfones: la pluviometria i les condicions tèrmiques. Està demostrat experimentalment que tenen gran repercussió en la productivitat de les tofoneres». Tenint en compte la meteorologia que hi ha hagut a la primavera i a l'estiu, que és quan es formen i creixen les tòfones, «aquest any semblaria previsible una baixa collita de tòfona silvestre a causa de la variabilitat meteorològica al llarg de l'any».

Però, com afectarà aquesta situació a les diferents comarques? Fortuny creu que «la variabilitat de producció entre comarques no serà gaire gran. Podríem sospitar, especular, que hi haurà més productivitat a les comarques catalanes amb més pluges estivals, especialment els mesos de juny i agost, i que també ajuden a tamponar la temperatura del sòl ( que no pugi en excés), i menys producció en aquelles comarques amb pluges més tardanes i intenses, a final d'octubre i novembre, amb primeres collites amb tòfones ja passades, podrides».

Miquel Fortuny manifesta que «és difícil de predir» com afectarà una temporada escassa en producció de Tuber melanosporum «Certament, com qualsevol altre producte, el mercat de la tòfona depèn de l'oferta i la demanda». Això fa que «cada cop més, els canals de distribució s'abasteixen de tòfona de plantació». Miquel Fortuny exposa que «proveïdors de França, Catalunya, Espanya i Itàlia poden cobrir en gran mesura la falta d'oferta, si bé l'absència de tòfona silvestre avui en dia no queda compensada per la producció de tòfona de conreu».

Tòfones de conreu

A Catalunya la temporada passada es van collir entre 1,5 i 2 tones de tòfona, la meitat de les quals corresponien a les que es van obtenir de cultiu, segons ha explicat a Regió7 Dani Oliach, expert en tòfones del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Vaticina que una mala temporada farà que «possiblement el preu de la tòfona sigui elevat». Tanmateix, matisa que «si per exemple tenim glaçades molt fortes i afecta la qualitat, això afectarà després els preus, que seran més baixos». I afegeix que «si la poca que surt aquí és de mala qualitat tampoc es pagarà gaire bé». Oliach destaca que «cada vegada més es mira la qualitat del producte, cosa que fa uns anys no es tenia tant en compte. Ara, les tòfones que siguin de qualitat sí que tindran bon preu».

Sobre la qualitat de les tòfones Miquel Fortuny posa de manifest que «sens dubte la qualitat, entesa com esfericitat (formes ben arrodonides) de la tòfona de conreu, respecte a la irregularitat geomètrica de la tòfona silvestre (a causa de les condicions de creixement), afectarà la contenció en els preus d'aquesta última». El biòleg raona que «són menys preuades, ja que qualsevol xef o gormand de les tòfones prefereix la perfecció geomètrica d'una tòfona de cultiu» a la irregularitat de la silvestre. Finalment, explica que pel que fa a les propietats organolèptiques -aroma i sabor-, «depenen tant de l'ambient com del genotip de les tòfones, així com del microbioma (bacteris) associat a la part interna de la tòfona». Miquel Fortuny assegura que «a hores d'ara no podem detectar cap tipus de diferència entre les tòfones de conreu i les salvatges, per aquests atributs».