"La vida és una aventura cada dia, no has de perdre les ganes, la il·lusió de fer coses"

Entrevista a Toni Barat, empresari i president de l'Associació d'Hostaleria i Turisme del Berguedà

18.12.2017 | 12:41
Toni Barat servint cervesa a la Tosca

Antoni Barat Jové, Toni, com li diu tothom, és nascut el 26 d'octubre del 1947 a Berga. «Vaig néixer a la capella» de cal Gironella o ca l'Antic, una casa senyorial que s'alça al xamfrà entre el carrer del Roser i el passeig de la Pau. Havia acollit el centre d'operacions de la Reial Junta Superior Governativa del Principat, la Junta de Berga a la primera guerra Carlina. I va acollir hostes de renom com Charles d'Espagnac, comte d'Espanya. Això passava a la primera meitat del segle XIX molt abans que els seus avis lloguessin el que havien estat les cavallerisses de l'edifici propietat de la família Caus-Sistach. Hi venien carbó i patates. Així va començar la llarga història d'un negoci familiar que primer va ser una botiga de queviures coneguda com a cal Jové i, posteriorment, transformada en un bar, va esdevenir el Celler La Tosca, un nom triat per la pedra tosca que hi ha al sostre. Està casat amb Neus Vilà i té dos fills, l'Alba que li ha agafat el relleu al negoci familiar, i en Toni.

On va anar a escola?
Vaig anar dos anys a l'escola de Graugés perquè els meus avis hi tenien una casa. No recordo el motiu. Als 6, 7 i 8 anys anava amb bicicleta fins a Graugés, a la casa on ara hi ha el càmping del serrat Roig. Aquella casa la va fer el meu avi. No hi havia ni llum, ni aigua. Després vaig anar escola a La Salle a Berga fins que vaig acabar el batxillerat. No vaig voler estudiar i vaig continuar el negoci familiar, la botiga.

Va començar-hi molt jove?
Als 13 o 14 anys ja feinejava a casa. Érem una botiga que treballavem molt. Quan tenia 16 anys els meus pares van marxar a Tànger i em van deixar a mi al capdavant del negoci. Se'n refiaven. Aquí hi treballàvem quatre o cinc persones. Una la Maria Coma, que tenia el forn del carrer Major.

Com recorda la botiga d'aquella època?
No hi havia màquina de tallar, no hi havia cello, ni bolígrafs, ni calculadora, havies de calcular les compres mentalment. El meu pare va ser innovador: en comptes de tenir l'arròs o les mongetes dins d'un sac per vendre a granel, que també en teníem, quan no tenia feina ho empaquetava en paperines d'un quilo llestes per vendre. Treballàvem. Teníem de competència els de cal Parretjo. Abans no es feien vacances

No?
No. Només es tancava diumenge. Es va fer una reunió dels botiguers de Berga i no es van posar d'acord. No volíem tancar per por de perdre clients. Jo i el Parretjo ens vam posar d'acord per tancar una setmana cadascuna. I vam veure que la gent tornava on els agradava. I el negoci va continuar igual. L'any següent ja es van començar a fer vacances.

El negoci de queviures es va transformar en un bar el 1972.
Sí. Abans que el muntéssim a mi m'agradava molt esquiar. Hi anàvem als Rasos caminant. Quan la carretera va arribar més amunt, una colla vam arrendar una temporada el telesquí. L'Ajuntament de Berga ens va proposar fer un curs per aprendre a donar classes d'esquí. A mi em va agradar i vaig continuar formant-me. Al matí me n'anava a Port del Comte, em formava més com a monitor i a la tarda treballava al bar. Després vam subarrendar això d'aquí [el bar] –d'acord amb el propietari– a un dels cambrers. I jo vaig anara treballar de monitor a Port del Comte.

Què hi feia?
Fer classes com a monitor d'esquí a l'hivern sobre neu. I a l'estiu classes d'esquí nàutic al pantà de Sau, on vaig portar dos anys el centre que hi havia. Sabia que la Federació d'Esquí volia obrir un altre centre i vaig dur-los a la Baells. El primer trampolí que hi va haver el vaig fer jo.

Li agradava molt esquiar.
[Somriu) Sí. A part de neu i aigua també ho he fet sobre pedres, he baixat tarteres amb esquís. També he esquiat en un camp de rostolls, amb uns esquís normals tibat per un cotxe damunt dels rostolls ben calents que és quan llisquen més.

Va arribar a ser director de l'estació de Port del Comte?
Feia més d'un any que hi treballava i el director va plegar. I dels que hi havia jo era el més antic i em van fer director de l'escola. I al cap d'un temps em van demanar de ser el director de l'estació. Vaig coordinar l'ampliació cap a l'Estivella. Al final vaig marxar per desavinences.

I va tornar a La Tosca.
Sí, l'arrendatari no ens pagava, i hi havia molt mal ambient. Vam fer una rentada de cara al local i vam reobrir el 1985.

Vostè ha viatjat molt per esquiar?
Sí, per tot el món. També he fet heliesquí. Et porten al capdamunt d'una muntanya amb un guia i equipament específic i baixes per glaceres. T'ha d'agradar l'aventura. Gaudeixes d'uns paisatges que si no és així no veuries com també passa amb l'esquí de muntanya.

 Li agrada l'aventura?
 Sí, controlada.

Què és una bona aventura?
 [Somriu] La vida és una aventura cada dia, si no, malament, no has de perdre les ganes, la il·lusió de fer coses. Ara m'he jubilat i el que em faria més por seria avorrir-me. M'agrada restaurar mobles, la fotografia, anar a caminar.

 Vostè és polifacètic. Va ser regidor de Berga del 1998 al 2003.
 Sí. Vaig entrar a l'Ajuntament el 1998 en substitució del regidor Pere del Amo, que va morir. Vaig fer de regidor d'Ensenyament i de Governació. No tenia intenció de tornar-m'hi a presentar el 1999 però Jaume Farguell em va convèncer. Mai m'he considerat un polític, sinó una persona disposada a col·laborar. Però va passar el que va passar.

Què vol dir?
Que Josep Maria Badia ens va trair a tots els que érem de la banda del Farguell. Ell, en Badia, tenia una obsessió malaltissa per qualsevol cosa que venia del Farguell o del Toni Sabata o el Toni Llorens, ens deien els tres tenors o els tres Tonis. Nosaltres érem els únics que ens hi oposàvem. El Badia sempre veia la mà negra del Farguell en tota cosa que no era seva.

El Badia els va trair, diu?
Sí.

A qui?
Al Jaume Farguell i a nosaltres, els companys de la llista de CiU de les elecions del 1999.

Per què?
En una reunió que vam fer a Convergència vam quedar que parlaríem amb Esquerra i ell [Badia] ja se'ns va presentar a l'ajuntament amb els d'Esquerra i ja hi havia pactat per defenestrar el Farguell, que era el candidat. El mateix Farguell ens va demanar que ens quedéssim a l'ajuntament amb el Badia –que no havia estat cap de llista– com a alcalde.

Com va ser aquell mandat?
Un malviure perquè qualsevol cosa que presentés jo sempre me la negava. No vam tenir ni tenim bona relació. Encara ara no ens parlem, amb en Badia.

Vostès, els tres tenors, no van anar al ple on es va aprovar que l'Ajuntament de Berga avalés un crèdit de l'ICF a Inberga Tur per l'hotel de la caserna que, finalment, està pagant l'Ajuntament perquè els concessionaris no ho han fet.
Sí. Ens hi vam oposar perquè ens semblava que l'Ajuntament no havia d'avalar un préstec d'una empresa privada. A tots ens agradaria que ens avalés l'Ajuntament o la Generalitat. Fins i tot alguns empresaris em van venir a demanar explicacions perquè en un article al Regió 7 vaig dir que no ho havien fet per amor a la pàtria sinó perquè hi veien negoci. N'hi va haver un que gairebé em va empènyer pel carrer.

Se sent satisfet de la decisió presa?
Sí, s'ha demostrat que teníem raó tot i que no serveix de res perquè l'Ajuntament ho ha de pagar.

Les coses quan s'està a dins o fora de l'Ajuntament es veuen diferents. Quan es coneix la complexitat de governar un consistori és molt fàcil criticar?
 Criticar s'ha de criticar però s'han de donar solucions també.

Com veu la gestió del govern de Berga de la CUP?
Al principi em feia por i ara n'estic molt content. De moment han eixugat el deute històric. Em faria una miqueta de vergonya si hagués sigut algun dels membres d'altres ajuntaments que eren economistes, gent amb experiència que no van ser capaços d'eixugar aquest deute o almenys en la quantitat que sembla que s'ha fet. I ho ha fet el Titot [Francesc Ribera, regidor de Promoció Econòmica] una persona que no té cap experiència però que li funciona el sentit comú i ha actuat de la manera que es faria en una casa o empresa: reduir les despeses i mirar de guanyar més diners.

I pel que fa a l'associació d'Hostaleria i Turisme del Berguedà que vostè presideix?
Tenim reunions periòdiques, cosa que no havíem tingut mai amb cap altre ajuntament. A vegades en tota una legislatura no havíem tingut cap reunió. Amb el Titot tenim trobades mensuals o sovintejades. Hi veiem voluntat de fer-ho i abans no passava.

Quants anys fa que presideix l'entitat?
No ho recordo. Sóc membre de la junta des del 1985, llavors com a Gremi d'Hostaleria. Havia estat presidit pel pare Sala, en Llorenç Noguera, en Carles Fígols i després jo. Vam fer un pacte amb el Ramon Sala. Vam quedar que jo faria dos anys de president i després dos més ell. [Riu] No vam complir el pacte. Si no hagués sigut per ell jo no estaria de president, ell ha fet tota la feina del dia a dia. És un molt bon company i ens entenem molt bé. Jo he fet més tasques de representació.

Ha estat positiva l'evolució del sector turístic al Berguedà els darrers trenta anys?
S'ha fet molt però no sé per quines circumstàncies no s'ha fet tant com s'hauria pogut fer. Per exemple, tenim el tema de l'estació d'esquí dels Rasos de Peguera encallat. I en dono la meitat de la culpa als amos, que per cert són família meva [somriu]. I l'altra meitat ens ho hem deixat perdre la societat berguedana. Si en el moment que es va dir que es tancaven els Rasos, la societat s'hagués rebel·lat, com van fer a Espot o Llessui, i l'haguéssim empaitat prou segurament que ara l'estació estaria en mans de la Generalitat.

I què més?
El Parc de la Natura. Nosaltres hi havíem apostat, hi continuem creient, podria ser interessant i està aturat. La CUP no ho veu clar.

Vostè també ha estat geganter de la Patum.
Vint-i-dos anys em penso [somriu]. A la geganta nova. Ens ho havíem passat de conya! Em van dir si volia entrar a la colla però aleshores estava al Port del Comte i no podia. Quan vaig tornar a Berga ho vaig dir al cap de la colla, el Melitó Massana, i hi vaig entrar. Tinc una espina clava perquè quan vaig fer 60 anys vaig demanar de fer un ball a la plaça i em van dir que no. Em va saber greu perquè nosaltres ho fèiem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema