La Fia-faia va il·luminar ahir novament la nit més llarga de l'any, a les viles de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, cremant -respectivament- més de 500 i 200 torxes de la característica herba silvestre assecada, la cephalaria leucantha. La xifra de faies es troba en la línia dels darrers anys, de la mateixa manera que l'elevada afluència de públic, que ahir s'accentuava gràcies al fet que aquest ritual d'arrels precristianes s'esqueia en diumenge.

Que la celebració hagi estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco -l'1 de desembre del 2015- no ha fet més que accentuar la gran concurrència d'aquesta arrelada festa que enceta les festes nadalenques i dóna la benvinguda a l'hivern. «Quan s'escau en cap de setmana, sempre hi ha més visitants de fora dels pobles i de la comarca», si bé la xifra de baganesos i cerdanyolencs es manté al llarg dels anys, «especialment des del 2001, quan es va començar a recuperar. A partir d'aleshores, cada any ha anat a més», explica el president de l'Associació de la Fia-faia, Josep Ureña.

Un dels baròmetres per saber com anirà l'edició de públic és el nombre de persones apuntades per ser baixadors de les faies, que en el cas de la vila baganesa va superar les 125 persones. A Bagà, carregades les torxes de la festa al capdamunt del Siti, a les 6 s'hi encengué una bona foguera, que va servir per trencar la fredor d'aquesta nit de Nadal i per atiar, al cap de mitja hora, les torxes vegetals i baixar cap al nucli de la població. La processó va acabar simulant una bonica serp de foc que resseguia el camí, visible des del poble pels assistents. Passades les 7 de la tarda, els faiaires travessaren el pont de Bagà i arribaren a l'església parroquial de Sant Esteve. Amb l'entrada dels protagonistes a la plaça de Catalunya i cap a la plaça Porxada es van acabar encenent i cremant totes les faies amb el toc d'oració, i així omplia de llum, foc, cendra i fum tots els racons de Bagà, que va tornar a quedar petit. La celebració es va cloure amb la cançó i la dansa de la Fia-faia, acompanyades per la coca amb allioli de codony per a tots els assistents, mentre els més valents i atrevits es van distreure saltant la foguera del mig de la plaça. Cert és també que alguns ho van fer davant de casa seva o en un altre punt, en grups veïnals o en família, fugint de la multitud i evitant les grans foguerades.

Ahir, a Sant Julià, l'alcalde, Agustí Elies, va recordar que un any enrere l'ara conseller de Cultura destituït i exiliat a Brussel·les, Lluís Puig, va ser portador d'una de les faies. Elies va explicar, adreçant unes paraules als assistents a la festa, que pocs minuts abans havia parlat amb Puig i que li havia remarcat que «les faies són també la llum que ens il·lumina, i esperem que ens il·luminin en l'alba del nostre poble».

{C}

Crits per la llibertat dels presos, a la Fia-faia de Sant Julià

Crits per la llibertat dels presos, a la Fia-faia de Sant Julià