«La cultura no és al pressupost com hi hauria de ser, però tampoc en l'imaginari de la gent»

Com es gestionen tantes carteres diferents?

En el cas de l'àrea de festes, el calendari és el que és i la feina que s'ha de fer et ve molt donada per les dates. En canvi, la regidoria de Cultura és més flexible i et permet combinar les activitats de manera més oberta i sense calendaris.

És un repte ser la responsable de Cultura del govern de Berga?

Des del principi del mandat m'ha motivat moltíssim l'àrea de Cultura, però és un paper difícil perquè la cultura no està representada als pressupostos com ho hauria d'estar, però tampoc a l'imaginari de la gent. Es demostra molt poc interès general per l'àrea de cultura i llavors costa molt de justificar davant d'altres àrees. Hauria de ser una àrea molt més forta tant a nivell de pressupost com de personal. Sabem les limitacions que hi ha, i intentem fer el millor amb el que tenim.

La Patum

La Patum, per descomptat, és una de les principals activitats culturals de la ciutat i és cert que hi dediquem deu vegades més de pressupost que a la cultura en general durant l'any. No sé si és desproporcionat, perquè la importància de la Patum és la que és, també com a expressió cultural, però reconec que ens agradaria equilibrar el pressupost, que passaria, primer, a reflectir-se en la demanda. Nosaltres fem un pressupost segons la demanda de la gent, i és cert que, en general, no hi ha la sensació d'una alta demanda de cultura a Berga.

Per quin moment passa l'activitat cultural del consistori?

Els que treballem a l'àrea de Cultura estem motivats i hi ha hagut coses noves en aquests dos anys, tant a nivell de programació com d'idees que han sortit de l'Ajuntament i també de les entitats. Tot i així ens trobem amb una baixa assistència en les propostes que programem, sobretot al teatre. Evidentment que la crisi i les retallades han afectat el que és la difusió i el costum de la gent d'assistir a actes culturals. També ens ha afectat que mentre hi ha hagut poca programació cultural a Berga, els consumidors berguedans s'han acostumat a anar a altres equipaments de comarques veïnes i ara costa recuperar-los.

Digui'm què han fet, a grans trets, des del 2015.

Hem treballat per potenciar la programació al teatre municipal tot i que és un espai amb una capacitat molt gran, i desproporcionada per al públic que movem. Tenim sort de tenir entitats teatrals que han mantingut l'activitat al teatre durant anys i nosaltres hem volgut obrir el ventall i que a l'equipament s'hi puguin veure altres expressions artístiques com el circ i la dansa, més enllà del teatre i la música, que ja estan més representats gràcies a les agrupacions locals i a l'escola de música municipal, amb les quals treballem conjuntament. Hem impulsat un programa de participació perquè els berguedans poguessin escollir algunes de les obres. Reconeixem que no ha acabat de funcionar i hem de treballar per millorar-ho. Sabem que no hem aconseguit fer créixer el nombre d'espectadors, però potser un model que funcionaria seria el de portar obres de format més reduït adaptades al nombre de públic que realment tenim i generar una percepció d'èxit, tant per als espectadors com per als actors i companyies. Hi estem treballant.

També han portat el teatre fora del teatre.

Sí, i ens ha servit per obrir el teatre a nous públics i sortir dels espais habituals. Els programes de microteatre han funcionat molt bé en les dues primeres edicions i ha estat un encert.

Hi ha prou cultura al carrer?

És un dels nostres objectius, i a part de portar la cultura al carrer, volem que sigui gratuïta, i si no amb entrades tan barates com sigui possible. Per exemple, una proposta que ho demostra és el SonaB, que el 2016 va estar dedicat a la música folk i amb una alta participació durant tot el mes de juliol. Una activitat que, més enllà de potenciar la cultura, vol donar vida al carrer i principalment al barri vell. També hem intentat relacionar algunes festes amb la cultura, potenciant actes festius de Berga i ampliant-los amb activitats purament culturals, com per exemple els Elois o la Festa de Santa Eulàlia. És cert que hem deixat de donar el Premi a la Cultura, però, en canvi, hem potenciat molt les propostes culturals dins d'aquesta festa major d'hivern. També hem intentat generar fils conductors perquè sobre un mateix eix es desenvolupin diferents accions culturals, per exemple, el 8 de març, el Dia de la Dona; o el 23 d'abril, per Sant Jordi, en què hem unit teatre, música, dansa i més en un dia.

En el camp de la música, tenen algun projecte al calaix?

Sempre hi ha coses per fer, segurament ens falta un format de concerts més alternatius, però la part musical està coberta sobretot amb la programació de l'Escola Municipal de Música de Berga, i també amb el Festival de Música Antiga dels Pirineus, el SonaB, i també la programació de sardanes, entre altres propostes.

Berga ja té conservatori. Ha costat posar-lo en marxa...

Ja sabem les complicacions que vam tenir per iniciar l'activitat, però ens sembla molt interessant pel lligam necessari entre tres territoris que cal explotar. Buscarem més relacions entre la Seu, Puigcerdà i Berga. Hem començat pel conservatori però pot créixer.

Tenir el Patronat com a sala de cinema ha permès recuperar les projeccions a la ciutat.

Estem molt contents de l'activitat del Grup Internacional Cinematogràfic 9,5 mm perquè ens permet tenir, de nou, cinema i projeccions de qualitat i portar a Berga el Cicle Gaudí, per exemple. És un valor molt important i els hem d'agrair molt la seva tasca.

Al programa electoral de la CUP hi portaven el projecte ciutat-escenari. Com està?

Era molt interessant i encara ens interessa, però no hem tingut prou personal per dur-lo a terme. Vam començar a engegar-lo perquè la idea de fer servir el carrer com a espai de concerts i teatre agrada i, de fet, ha quedat clar el missatge de fer servir el carrer com a escenari. Ho vam presentar d'una manera molt prematura però hem fet que l'activitat cultural al carrer es vegi com a avalada.

També parlaven de buscar la participació dels veïns en l'organització cultural. Com va?

Ens agradaria seguir implicant els berguedans als projectes de l'Ajuntament. Hi ha moltes col·laboracions amb entitats, però no s'ha acabat de crear una taula d'entitats i veïns a nivell cultural. Nosaltres no l'hem impulsat, però tampoc hem notat una voluntat gran per l'altra banda. Això serviria per a una coordinació més gran del consistori amb les entitats i una programació molt més rica i variada sense duplicitats.

Sant Francesc acollirà la biblioteca?

El que ha de passar amb Sant Francesc és un projecte massa gran per pensar-lo de manera unilateral i ens agradaria parlar-ne amb tots els partits perquè sigui un projecte de ciutat i no que variï segons el color polític.

Què li agradaria aconseguir abans d'acabar el mandat?

Impulsar la cultura al barri vell, sobretot als espais amb menys activitat; i aconseguir reactivar el teatre municipal i portar-hi més públic amb les noves fórmules que se'ns puguin ocórrer.

Li falten diners per a cultura o els diners no ho són tot?

Els diners són importants però no ho són tot. Les bones idees són imprescindibles i les persones que hi treballen molt més. Tenim un equip petit però amb moltes idees i molt actiu i això es nota.