Quatre dels deu municipis més petits de Catalunya. És a dir, la comarca està representada al top ten dels pobles amb menys habitants del país amb quatre municipis. Tal i com ja publicava Regió7 aquest dimecres, Sant Jaume de Frontanyà ha cedit el títol de poble més petit de Catalunya a Gisclareny. El primer amb 30 habitants mentre que el segon, amb 27, segons les dades fetes públiques per l'Institut Nacional d'Estadística en la darrera actualització l'1 de gener del 2017, és a dir, just fa un any. Però, segons les mateixes dades, al Berguedà hi ha dos altres municipis que estan també entre els més despoblats del país.
Seguit de Sant Jaume de Frontanyà, Fígols és el tercer municipi amb menys població de Catalunya, també a la comarca del Berguedà, amb 42 veïns registrats al padró municipal. El nucli està empatat amb La Febró, a la comarca del Baix Camp, també amb 42 habitants empadronats. La llista la continuen Forès (Baixa Segarra), amb 45 habitants; Senant (Conca de Barberà) amb 49 veïns empadronats; Cava (Alt Urgell), amb 52 habitants; i Savallà del Comtat (Conca de Barberà) amb 56. En el número 9 d'aquest top ten i torna a aparèixer un municipi del Berguedà: la Quar, que a data d'1 de gener del 2017 tenia empadronats 57 veïns. La llista la tanca Arres (Vall d'Aran) amb 59 habitants.
L'existència de municipis petits és la tònica general al Berguedà, on cada cop la població és més envellida i on la manca d'oportunitats provoquen que no s'hi instal·lin nous veïns, i que alguns, fins i tot, hagin de marxar per motius professionals. Dels 31 municipis que hi ha a la comarca del Berguedà, més de la meitat tenen menys de 300 habitants registrats, segons la darrera actualització del padró. Concretament són 18, els que tenen entre 27 (Gisclareny) i 275 (Saldes). En canvi, a la part alta de la llista, amb més de 2.000 habitants, únicament hi ha cinc municipis. Tret de Berga (16.115 habitants), Gironella (4.808 habitants) i Puig-reig (4.086 habitants), que són els pobles més grans, únicament Avià, amb 2.249 i Bagà, amb 2.149, superen la ratlla dels dos milers.
Tot i que, com es pot veure a la graella d'evolució de població d'aquesta pàgina, el nombre d'habitants del Berguedà ha caigut en un any, hi ha municipis que han vist créixer la xifra d'empadronats entre el 2016 i el 2017. Encara que són xifres molt simbòliques, Casserres, per exemple, ha augmentat la seva població en 29 persones més respecte el 2016, tot i que únicament suposa un 1,9% d'increment. Paradoxalment, el municipi amb més creixement percentual és Sant Jaume de Frontanyà amb un 11,11% per tenir créixer en tres veïns més en un any.
Alcaldes preocupats
«Tot el que sigui fer-se petit, és negatiu, però poc hi podem fer», afirma l'alcalde de Gisclareny, Joan Tor. El municipi que governa s'ha convertit en el poble més petit de Catalunya, per darrere de Sant Jaume de Frontanyà, que ha ostentat el títol de manera històrica.
«La diferència és tan petita i la situació és tan variable, que no vol dir que un cop comprovades les dades del 2017, tornem a ser el poble amb menys habitants», comentava l'alcalde de Sant Jaume de Frontanyà, Rubén Lladós, amb preocupació. La mateixa preocupació amb la que ha rebut la notícia Tor. «El que hauríem d'aconseguir és que hi hagi més habitants i deixar de ser dels més despoblats», coincidien els dos batlles.
Consideren que la manca d'oportunitats professionals als seus municipis, així com també l'elevada edat dels veïns i la inexistència de relleu generacional, són punts negatius que els porten a una davallada de la població que creuen que continuarà en els propers anys. «Tenim la sort que els caps de setmana, i també a l'estiu, la població es multiplica gràcies als visitants que s'allotgen als establiments de turisme rural i als veïns de segones residències», asseguren Tor i Lladós.
