VÍDEO | La Grossa debuta als Pastorets de l'Ametlla després de repartir-los milions

Els Pastorets de l'Ametlla de Merola van incorporar, en la funció d'ahir diumenge, un nou personatge. No va ser ni un pastor, ni un àngel, ni tampoc cap dimoni. La Grossa –la imatge de la loteria catalana– va estrenar-se ahir com a actriu a l'espectacle nadalenc de l'Associació Cultural Esplai.

De manera excepcional –només per un dia– i amb un toc d'humor, els responsables del muntatge van fer-s'ho venir bé, canviant mínimament el text de La Flor de Nadal, de Francesc d'Assís Picas, per fer-hi aparèixer el personatge més estimat a la colònia de l'Ametlla de Merola des del dia 31 de desembre, quan una part del primer premi del sorteig de Cap d'Any va caure a l'Ametlla de Merola a través de les participacions que va vendre el grup de Pastorets. Ahir, ho van festejar d'una manera especial convidant a l'escenari qui els ha dut la sort.

«Hem fet un petit canvi al text, de manera pràcticament improvisada, perquè pugui aparèixer en una de les escenes», explicava just abans de l'inici de la funció Moisès Boixadera, director del muntatge. En el moment en què en Matatà, un dels pastors, i la seva promesa, la Rebeca, van a la fira per comprar mobles nous i veuen que no tenen gaires diners, lamenten que no els hagi tocat la Grossa. En aquest just instant, el personatge va fer acte de presència a l'escenari sorprenent els espectadors, que van aplaudir entre rialles. A la pausa va aprofitar per saludar i fer-se fotografies amb el públic, i encara va tenir un tercer moment de glòria: just en el quadre final després de l'adoració al naixement.

«Evidentment estem contents que ens hagi tocat la loteria, ens ha posicionat al mapa i els Pastorets de l'Ametlla són més coneguts a partir d'ara», afirmava el director. Pel que fa a la part econòmica, Boixadera assegurava que «servirà per mantenir l'activitat i hem de pensar com els invertim». Respecte a l'adquisició de les noves butaques, que han de substituir d'una vegada per totes les cadires de plàstic, va recordar que «es tracta d'un teatre municipal, per tant públic, i que són les administracions les que hi han d'invertir, tot i que nosaltres puguem donar-hi alguna empenta. Ens consta que s'hi està treballant».

Més enllà de la presència de la imatge de la Grossa, l'espectacle va mantenir l'argument habitual: la història de la sagrada família combinada amb el toc d'humor de la parella de pastors d'en Matatà i en Mataties, i amb la pugna entre el cel i l'infern. Un centenar llarg de persones fan possible el tradicional muntatge, que ha evolucionat sense parar des del 1878 quan es va estrenar.

Durant pràcticament tres hores, els personatges van desfilar per l'escenari amb una posada en escena de nivell i uns decorats i efectes especials que no van deixar indiferents els espectadors. Tal com recordava Boixadera, els darrers anys s'han fet petits canvis per dotar de «més ritme» l'espectacle i «modernitzar-lo», i esperen continuar-ho fent amb noves incorporacions en els propers anys. «És com una cursa de fons, i cal anar a poc a poc», va dir.