Pau Llorens: «El projecte ofereix curses d'orientació de manera permanent en espais petits»

Què són els Microsprints Permanents d'Orientació?

El projecte vol adaptar les curses d'orientació en un espai reduït i amb menys durada. És a dir, portar les proves que habitualment es fan al bosc en un espai petit com poden ser càmpings, albergs o piscines, per així facilitar-hi l'accés a persones que no hi estan acostumades i, a la vegada, fer que aquesta activitat serveixi de reclam per als establiments o espais que l'ofereixin. Això ja s'ha provat alguns dies els darrers estius i el projecte consisteix a transformar aquestes curses, que fins ara tenen una durada d'un dia, en una activitat que pugui realitzar-se de manera permanent en un espai durant tot l'any, perquè tothom pugui fer la prova quan vulgui i es converteixi en una oferta esportiva, saludable i diferent per als establiments o institucions que la promoguin.

D'on li surt la idea?

Aquests microsprints ja existeixen, i en molts casos els esportistes de curses d'orientació ho utilitzem per entrenar-nos. L'objectiu que tenia jo era adaptar això, que es fa servir per guanyar velocitat i capacitat als que ja ho practiquen, per a persones que s'inicien en l'esport. La idea és que en una mateixa prova podran competir persones que són experimentades i d'altres que no ho han fet mai, sense fer cap adaptació especial.

Com han funcionat les proves que precedeixen el projecte?

Fa tres anys que durant l'estiu he començat a organitzar aquestes petites curses, com deia, que només eren d'un dia. Això ha estat possible gràcies al Club d'Orientació del Berguedà. Per exemple, el darrer estiu hem muntat un total de vuit sessions, durant els dimecres de juliol i agost, amb la participació de 400 persones en total. Això ha suposat donar a conèixer les curses a diversos pobles, ja que sempre hem intentat anar a llocs diferents i buscar noves localitats del Berguedà i el Bages. L'objectiu era aprofitar espais que tenen afluència de persones durant l'estiu, per exemple, en el cas de Casserres, vam muntar l'activitat a la piscina: un espai visible que ha facilitat que hi participin més persones i que més gent s'animés a provar-ho.

De moment s'han interessat establiments pel projecte?

Ara estem en una fase molt inicial i de cara a la primavera i l'estiu començarem a estar en contacte amb els establiments i institucions per desenvolupar-ho, i esperem que s'hi interessin.

L'objectiu és posar-ho en marxa al Berguedà?

Començarem per aquí, però espero que pugui tenir continuïtat arreu del territori. La meva intenció és direccionar-ho a tres àmbits diferenciats: a càmpings; a refugis, albergs i fins i tot museus; i a ajuntaments, perquè puguin desenvolupar-ho en punts concrets dels municipis com parcs, barris vells... És a dir, trobar interessats a oferir una activitat diferent que els aporti un valor afegit.

Què es necessita?

No calen gaires infraestructures, ni una elevada inversió. Quan es decideix on es vol muntar el recorregut, cal instal·lar les fites i fer el mapa, que és el que hauran de comprar els que facin la prova. El seguiment i les classificacions es fan a través d'una aplicació mòbil adaptada. La idea és que es puguin modificar els recorreguts per tenir variants i que el públic pugui repetir, i que cada microsprint presenti tres variants diferents perquè no sigui tan curt. A partir d'aquí únicament s'ha de tenir en compte el mínim manteniment que calgui fer. Crec que és una manera que la gent s'atreveixi a fer una cursa d'orientació petita, sense la por de perdre's i per començar a agafar pràctica.

Quines reaccions hi ha hagut per la posada en marxa del projecte, i pel fet de guanyar un premi del concurs?

Estic molt content perquè és una empenta i una ratificació que el projecte té interès i futur. Crec que és molt important donar a conèixer iniciatives com aquesta, i d'altres, que surten del Berguedà. A més a més, per al col·lectiu de les curses d'orientació, és important que el projecte tingui reconeixement i aconseguir que hi hagi més persones que s'interessen per aquest esport.

D'on li ve l'interès per les curses d'orientació?

M'agrada la muntanya i córrer, suposo que en el seu moment trobava que em faltava alguna cosa, i vaig provar de fer una cursa d'orientació i em va enganxar aquest món, fins que s'ha acabat convertint en tot el que faig i en la meva feina. És un esport que està molt verd però si hi tens interès hi ha molta feina per fer.

També ha posat en marxa el projecte de Kyby. Què és?

Són braçalets de silicona personalitzats que serveixen per motivar a qui el porta per assolir objectius marcats. És una idea extreta de teories de psicologia esportiva que he conegut a través de la carrera d'INEF, però que m'agradaria que tingués més recorregut i que arribi a les persones que no formen part del món de l'esport d'elit. L'objectiu és ajudar en la vida quotidiana de les persones. Els esportistes professionals ja ho coneixen, i voldria exportar-ho als esportistes amateurs i que s'ho facin seu, o fins i tot a les persones que no practiquen esport. El projecte està en marxa, estan a la venda els braçalets, però fa falta donar a conèixer més la filosofia que envolta la iniciativa, que és el que costa més.

És difícil ser emprenedor?

Des de sempre m'ha agradat fer coses i quan tinc idees intento materialitzar-les. Estic content d'haver estat capaç de tirar tot això endavant i simplement amb el que he fet fins ara em sento satisfet. Si a més a més té continuïtat, genial. Evidentment és difícil, però s'ha de veure com una oportunitat, i si jo ho he pogut fer, ho pot fer molta més gent.

Tirar endavant iniciatives com aquestes al Berguedà és més complicat?

Hi ha moltes persones que estan disposades a conèixer noves propostes, i a l'hora de presentar projectes i iniciatives hi ha interès i predisposició. Dies després del lliurament de premis vam fer un dinar amb tots els emprenedors que s'havien presentat al concurs i vam poder compartir experiències, i t'adones que hi ha persones com tu que et poden ajudar i de qui pots aprendre.