La plaça de Sant Sebastià d'Olvan era ben plena de gent fent cua quan faltava només un quart d'hora per a les dues de la tarda. Tot el poble respirava la flaire que sortia de les paelles d'arròs que s'acabava de coure, unes dues mil racions preparades per a tots aquells que volguessin dinar.

«El fem en paelles separades perquè així es torna espès com el de casa, no és gens caldós i molt bo! A cada paella hi ha unes tres-centes racions», explicava Pere Marginet mentre controlava com bullia l'aigua d'una de les paelles. Francesc Soriano fa quaranta-nou anys que es dedica al càtering. Tot i ser de Sallent, fa cinc anys que cuina l'arròs de Sant Sebastià d'Olvan. «La preparació la vam començar ahir. Vam quedar a la tarda i vam estar-nos unes tres hores netejant el peix. Avui, ens hi hem posat a les set del matí per fer el sofregit», explica Soriano.

Tan bon punt l'arròs va estar llest, mossèn Lluís va beneir-lo i es va començar a repartir entre la gent que omplia la plaça tot fent petar la xerrada. Inès Costa viu a Berga però és filla d'Olvan: «intento venir sempre que puc, amb la meva germana i la meva cunyada. M'agrada perquè trobo gent que fa temps que no veig i així podem xerrar una mica. És una tradició».

I ve de temps immemorials, tal com explica Josep Amado, que ha viscut tota la vida al poble: «es diu que tot això va començar amb la pesta. Sant Sebastià va lliurar el poble d'Olvan de la malaltia i, en senyal d'agraïment, els veïns van prometre que cada any donarien l'àpat principal als pobres que hi hagués al poble el dia de Sant Sebastià, el 20 de gener. Per això en diem l' àpat dels pobres i el donem el dia del patró».

La tradició ha perdurat i avui dia es dóna arròs, botifarra a la brasa i fruita a tothom qui s'aplega a la plaça. Amado explica que el dinar és a càrrec dels olvanesos i olvaneses: «es passa per les cases del poble i cadascú dóna la voluntat o col·labora en la preparació de l'arròs. Si falta diners, l'Ajuntament els acaba de posar, però aquest any, per exemple, no n'han faltat!».

I és que, tal com va dir Martí Orriols, alcalde d'Olvan, just abans de començar a repartir l'arròs, «aquesta és la festa de la qual els olvanesos ens sentim més orgullosos».