Una mostra recull els bitllets berguedans que es van fer servir durant la guerra

El Museu Comarcal de Berga acull l'exposició amb les col·leccions de Lluís Canals i Ramon Miquel Safont

15.02.2018 | 08:55
Impulsors de l´exposició

Sabien que Gisclareny va tenir moneda pròpia? El que ara és el municipi més petit de Catalunya i catorze municipis més del Berguedà van disposar del seu sistema monetari propi durant la Guerra Civil Espanyola, principalment, durant l'any 1937. Alguns dels exemplars dels bitllets que van imprimir quinze ajuntaments de la comarca durant aquella època es poden veure fins al proper dia 2 de març al Museu Comarcal de Berga gràcies a l'exposició impulsada per Ramon Miquel Safont i Lluís Canals, col·leccionistes berguedans que han cedit el seu material per a la mostra, dins del programa d'activitats que impulsa el consistori sobre la recuperació de la memòria històrica. 

L'exposició titulada «Bitllets de la Guerra Civil a la comarca del Berguedà» mostra bitllets d'Avià, Bagà, Berga, Borredà, Castellar de n'Hug, Gironella, Gisclareny, Gósol, Guardiola de Berguedà, Olvan, la Pobla de Lillet, Puig-reig, Saldes, Vallcebre i Vilada, i una vuitantena d'exemplars de les col·leccions particulars de Lluís Canals i Ramon Miquel Safont.

Canals recorda que la seva afició pel col·leccionisme ve des de jove, i una de les seves passions és la recerca de monedes catalanes de totes les èpoques. Aquesta col·lecció de bitllets berguedans la va iniciar ja fa molts anys «i fins i tot vam publicar-ne reproduccions en un especial que vam fer juntament amb Quirze Grifell a L'Erol fa trenta anys, quan es commemorava el mig segle de l'inici de la guerra civil». En els darrers anys ha pogut fer més rica la col·lecció, sobretot a partir del catàleg que va editar en un llibre Antoni Turró. «He anat localitzant exemplars originals, alguns d'oficials i d'altres fins i tot sense el segell ni numeració», matisa.

El filòleg i estudiós Quirze Grifell explica que durant la guerra civil l'economia en general i el sistema monetari en particular «van patir canvis importants al nostre país, ja que les monedes d'argent eren guardades pels qui en tenien i van ser retirades de la circulació i les de coure van desaparèixer perquè eren utilitzades per les indústries de guerra». Davant d'aquesta problemàtica, afegeix, «la conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, dirigida per Josep Tarradellas, va crear el Paper Moneda Nacional Català de curs legal a tot Catalunya. Amb tot, els valors emesos de 10, 5 i 2,50 pessetes eren poc fraccionats per l'època, tenint en compte que el sou mitjà d'un treballador l'any 1936 era de 8 a 12 pessetes al dia i els cèntims eren molt utilitzats en el seu dia a dia». És per això que «per suplir aquesta mancança de monedes més petites, els comerciants es van veure obligats a posar en circulació vals, bons o tiquets i els ajuntaments també van crear la seva moneda» amb bitllets oficials i legals, amb una numeració i signats un a un.

En aquesta exposició s'hi poden veure els dissenys que es van fer dels bitllets impulsats pels ajuntaments i els consells municipals de cada localitat, molts amb paisatges o emblemes relacionats amb la identitat del municipi, així com algunes curiositats que els fan únics i les fraccions que se'n van fer. Tot i que majoritàriament es van posar en circulació bitllets d'una pesseta i de cinquanta cèntims, cal destacar Bagà i Guardiola, que també van fer-ne de 2 pessetes; o Vallcebre, que en va posar en marxa de fins a cinc cèntims.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema