El Carnestoltes de Berga ja s'ha acabat. Després de prop d'una setmana de festa, aquesta tarda, els berguedans han acomiadat a la Reina Crisàlide, que ha regnat a la ciutat durant els darrers dies. En el seu testament, que ha estat llegit pel notari de Madrona, ha tingut un record pels presos polítics i també, especialment, per totes les persones que s'han implicat en la celebració del Carnaval a la ciutat.

La comitiva fúnebre, organitzada per l'Agrupació Teatral La Farsa, ha sortit de la plaça de Sant Pere en direcció a la plaça de Sant Joan on s'ha fet la lectura del testament, abans de cremar a la Reina Crisàlide. Un grup de ploraneres i els nans i gegants de la Bauma dels Encantats han acompanyat fins al darrer moment el finat. La música també ha estat la protagonista amb la Banda de l'Escola Municipal de Música de Berga. L'enterrament ha acabat amb la tradicional sardinada a càrrec de la Penya Boletaire de Berga.

També avui s'han lliurat els premis de la rua de disfresses, un acte que per primer cop s'ha fet el Dimecres de cendra.

Llegeix el testament íntegrament:

Testament de la Reina Crisàlide - Notari de Madrona

Dimecres de Cendra - Carnestoltes 2018

Ciutat de Berga

Molt bon vespre a la ciutat,

berguedans i berguedanes.

A l´hora de fer bondat

ja repiquen les campanes.

I és que nostra autoritat,

l´eterna Reina Crisàlide,

que Berga tant ha trempat,

somriu ja amb la cara pàl·lida.

I per ´xò abans que el foc nou

no ens llevi la bogeria,

la follia i l´enrenou

la Reina us demanaria:

Que estigueu ben orgullosos

d´aquest tros de Carnaval

que, de tots els més gloriosos,

n´heu fet el suprem sidral.

Que tingueu sempre present

que, si es vol, Berga és la canya

i, si cal, som una gent

que per cafres ningú ens guanya.

Enguany molts us heu mofat

d´aquest circu que és Espanya,

dels piolins i d´un Estat

que a prohibir el riure s´afanya.

Jo ja tenia entre mans

la disfressa de Borbó.

Sembla fill de dos germans

el molt pebrots de...

De Rajoys una carrossa

es volien disfressar

però la realitat, tan grossa,

la ficció va superar.

Des del gest del gira-sol

fins al poli-gos d´atura:

l´un virava cara al sol,

l´un lladrava dictadura.

Des del flamenc esplomat

a les obres de Sixena:

l´un amb el bec segellat,

les altres en terra aliena.

Molt de mèrit tenim, doncs,

per refotre'ns de la pena

i no oblidar que, en el fons,

en tenim quatre a la trena.

Ja ho sabeu: Berga es transforma

i ho posem tot al revés.

La presó i la injusta norma

que marxin, i fins mai més.

La reina del Carnestoltes

recordeu-la sempre bé:

amiga dels poca-soltes

que l´absurd volen desfer.

Mercès mil, altra vegada,

carrossaires, baladrers:

a tota la cargolada,

tintins i forabarrets;

als fetus republicans,

aviàrtics i a tots els déus,

al molí de la Valldan

i aquells monstres del Celler;

a les princeses dels cuentus,

bruixes, Lab ´97,

barreters bojos i peixos,

a parxís i espanta-ocells;

rodamons i calaveres,

mims i CDR-FAI,

als de Berga, palla i festa

i als Picapedra - Sant Joan.

Apol·lo ´98,

diria, són els darrers.

Tantes comparses són fruit

i llavor d´un gran progrés.

Que cada generació

la festa germini més

i el treball de la il·lusió

sigui la raó de ser.

La sardina cremarà

al caliu de la disbauxa

i la meva veu, en va,

volarà al vent de la rauxa.