Salvador Espriu va dir que la realitat és com un mirall trencat. Cada diari té el seu punt de vista». Ho afirma Marc Serena (Manresa, 1983), periodista freelance que si ho volgués també podria gua-nyar-se la vida davant dels alumnes. Aquest jove professional que treballa a la premsa, la ràdio i la televisió i és autor de tres llibres, ahir va explicar a alumnes de l'institut Pere Fontdevila de Gironella i Xarxa de Berga de tercer d'ESO què és el periodisme, un periodista, per a què serveix la seva feina i alguns dels secrets de la professió. «Tinc la sort que em paguen per fer preguntes. La meva feina us pot anar bé» per tenir opinió, per prendre decisions, per saber.

Marc Serena va desplegar el seu potent vessant didàctic per intentar explicar d'una manera planera i alhora atractiva i documetada que carai és això del periodisme. Una eina per entendre la realitat. I podria ser com la presa de la Baells? Doncs sí. Serena els mostra el dibuix d'un embassament. La presa és el periodisme que aguanta un ofici amenaçat per les aigües brutes de les teories conspiratives, les ximpleries, els rumors i les famoses fake news, que els nois i noies saben perfectament que són notícies falses.

Una altra cosa que tenen claríssim és el nom del (per a ells) periodista més famós dels quals mostra fotografies Serena. «Sabeu qui són?». Guanya per golejada Geronimo Stilton, seguit de Jordi Évole, Carles Puigdemont i Superman. Molt més difícil era saber identificar Joseph Pulitzer o Maruja Torres.

Els alumnes van poder veure com reflecteixen la realitat les portades de diferents diaris editats a Barcelona i Madrid i rotatius especialitzats com el Cinco Días. «Algú sap què és l'Íbex?», demana Serena, i després d'un murmuri neguitós una veu li respon «és que em sona molt...!». Fotografies de nens que fugen de la guerra dins de maletes, asssassinats, escorcolls. Cada diari fa la seva tria de la realitat i la col·loca a la portada. «La feina del periodista és posar en context les coses, analitzar, veure què pasa». Serena projecta un dibuix amb el kit bàsic amb què un redactor s'enfronta a l'actualitat: llibreta, bolígraf i una càmera de fer fotos mentre camina per una corda intentant no perdre l'equilibri. Molt il·lustratiu.

El coautor de MicroCatalunya, el llibre que mostra la vida en pobles petits, devia quedar sorprès quan els alumnes no van saber respondre «quin és el poble més petit de Catalunya?». No van passar ni un, ni dos sinó tot un estol d'àngels abans que un escolar li preguntés: «Sant Jaume... d' algu?». Frontanyà. Serena va aclarir que ho havia estat però que ara ho és Gisclareny.

Els alumnes de tercer d'ESO del Pere Fontdevila fan periodisme per segon curs. Redacten notícies, fan entrevistes i graven un informatiu a YouTube «La Peixera», que pengen al web del seu institut. Als futurs Stiltons els agrada fer entrevistes i fotos? «Psiiii, buenu sí», respon un esmolet somrient. «Però m'agrada més el futbol». Escac i mat.