Cadascuna de les persones que coneixíem la Manela tenim una Manela al cor que és diferent, però estic convençuda que no és un tòpic dir que a la vegada tenim una Manela comuna, la Manela lluitadora, alegre, entusiasta, optimista, solidària, vital, bona persona... I tots tenim el seu somriure.

Però la meva Manela és la Manela que canta en la seva adolescència al Grup Intermedi Borinots, grup d´adolescents que s´inicien en el cant coral sota la direcció de Ferran Badal. Una colla de borinots que cantaven i gaudien de la vida fent una activitat que els permetia desenvolupar-se com a persones i conèixer gent nova a partir de la música. Que més tard va passar a cantar a l´Orfeó Berguedà amb la majoria de membres quan el seu director va assumir-ne la direcció. Vull retre aquí un homenatge sincer als altres membres de Borinots que, com ella, ens van deixar de forma prematura: Marta Reig, Mercè Circuns i Patri Martínez. Canta, viu i somriu en aquesta etapa de la seva vida.

La meva Manela és la mare del meu alumne Xavi. Un nen massa sensible i vulnerable al qual la vida no tractat precisament bé i pel qual ha donat la seva vida. Manela, no l´abandonarem. El teu fill serà el nostre i el cuidarem, no tan bé com tu, perquè sabem que això és el que ens demanaries si poguessis. En aquest període comença la seva lluita, que malgrat el que pugui semblar no ha perdut, perquè estic segura que amb el seu llegat podrem fer possible allò que semblava impossible.

La meva Manela és la fundadora i presidenta d´Asfam. I aquí vull fer èmfasi en la valentia que va suposar fundar aquesta associació l´any 2005: una dona jove, en un moment en què parlar de salut mental era tabú, obria el camí de la lluita contra l´estigma. Directora del Grup Horitzó, entitat tan desconeguda com poc valorada per la ciutadania del Berguedà, que fa una gran tasca en la inserció laboral de persones amb trastorn mental i/o amb risc d´exclusió social en condicions precàries i sense un mínim de recursos, fent el miracle de la multiplicació dels pans i els peixos. Us necessitem, poble del Berguedà, soles no podrem superar el repte que tenim al davant: prejudicis, estigma, menyspreu, problemes financers, mancança de recursos de tota mena per a la salut mental. Ànima i vida d´aquesta entitat des del 2010, en la qual feia de mare, psicòloga, gestora, amiga... dels seus nois i voluntaris, portava la gestió i l´organització general. Serà impossible trobar un perfil que la pugui substituir, «necessitaríem 12 persones» per substituir-la, va dir ahir una voluntària. Tenim un gran repte i a la vegada una gran responsabilitat per saber trobar la persona més adient per continuar la seva tasca.

La meva Manela és per sobre de tot l´amiga, que en els moments més difícils que he passat com a mare en la meva vida ha estat sempre allà donant-me suport... i al meu costat, deixant de banda la seva situació personal, tant o més difícil que la meva.

Va per tu, Manela! No ens cansarem de lluitar per la salut mental i arribarem a aconseguir que el teu somni, normalitzar el tractament de la malaltia mental -germana pobra de la Salut- sigui realitat. Molta gent ho necessita, i això depèn de l´èxit de la nostra lluita. Va per tu, Manela, t´ho prometo!