Guardiola de Berguedà va inaugurar disabte una exposició que presenta als aficionats a l'art de la comarca l'extensa obra pictòrica del veí de Borredà Esteve Amills. El pintor, nascut a Barcelona el 1944 i resident al Berguedà des del 1989, és un creador que s'inscriu en l'estil del constructivisme i el cubisme. Les seves creacions mostren grans formes geomètriques que descriuen la realitat a partir de les línies i els volums.

La mostra que ara s'estrena és la primera part d'una exposició que viurà una segona edició amb la resta de la trajectòria artística d'aquest creador. L'exposició esdevé una mostra antològica de les quatre dècades de pintura d'aquest creador format al Foment de les Arts de Barcelona. La mostra la formen seixanta quadres distribuïts en dues grans etapes que recullen els quadres fets entre els anys 80 i el 2000 i les creacions posteriors. Les dues parts de l'exposició no separen els quadres per anys sinó per l'estil.

A la mostra d'ara es pot veure, doncs, una selecció heterogènia de trenta quadres fets amb tècniques i mides diferents, amb obres a l'oli o amb pintures acríliques i obres de petit, mitjà i gran format. Aquesta oportunitat de descobrir l'obra d'Amills ha estat possible per la col·laboració del pintor i l'Ajuntament de Guardiola de Berguedà, una població en la qual Amills veu un ressorgiment cultural capdavanter a la comarca. En aquest context, l'Ajuntament i el pintor han acordat ubicar la seu operativa de la Fundació Esteve Amills Sisó a l'edifici de l'estació, on s'ha instal·lat la mostra. Amills ha exposat a Barcelona, Tolosa, Albi i a Itàlia. L'any 1989 va establir-se a Berga i l'any 2000 a Borredà.

Amills, amb arrels familiars a Guardiola, ha explicat que «Guardiola té molt caliu cultural; està ressorgint pràcticament com el centre cultural del Berguedà, fins i tot davant de Berga, diria jo». Amills ha definit el seu estil com «molt lligat al constructivisme i derivat cap al cubisme gràcies a la influència d'un pintor d'Eivissa, on vaig fer llargues estades durant tres estius, que es deia Ferrer i Guasch...».