Berga ha saldat un deute històric amb Josep Maria Badia Sobrevias, alcalde republicà que va ser condemnat a mort pel franquisme a les acaballes de la Guerra Civil. Un acte de record i homenatge a qui va ser batlle del 1931 al 1934, organitzat pel grup municipal d'ERC a Berga, ha omplert aquest dijous 19 d'abril, coincidint amb el 79è aniversari del seu afusellament, la sala del Casino que ha comptat amb la presència del conseller de Justícia de la Generalitat, Carles Mundó.

Un dels moments més emotius de l'homenatge ha estat el del lliurament a la família de Josep Maria Badia Sobrevias, per part del conseller Mundó, del document de nul·litat de consell de guerra franquista que va condemnar l'alcalde berguedà. Un tràmit que s'està duent a terme des de l'any passat gràcies a la nova llei aprovada pel govern català.

La portaveu d'ERC, Ermínia Altarriba, ha recordat que era un reconeixement «pendent» de la ciutat cap a l'alcalde. «Un acte de justícia i dignitat perquè tot i que hi ha hagut molts casos de berguedans afusellats i condemnats pel franquisme, Josep Maria Badia Sobrevias només va ser afusellat per haver estat alcalde de Berga i haver complert amb el seu deure com a ciutadà a través d'unes eleccions democràtiques», ha destacat.

Pels que no coneixien la història de l'alcalde republicà, n'han pogut saber alguns dels detalls de la seva trajectòria i especialment, els motius que el van portar a la mort als 45 anys d'edat gràcies al documental realitzat pel berguedà Carles Seuba. A més a més, l'historiador Pep Cruanyes ha relatat detalladament les causes que van servir per condemnar a Badia, «acusacions sense fonament ni proves, únicament amb la paraula dels denunciants com a element decisiu». Com molts d'altres, qui havia estat alcalde de Berga va decidir no marxar a l'exili quan les tropes franquistes estaven a punt de proclamar-se victorioses. «Els havien assegurat que si no tenien les mans tacades de sang no havien de patir per res», ha relatat Cruanyes. A pocs dies de l'arribada de les tropes a Berga van detenir-lo i després d'un consell de guerra de menys d'una hora de durada, juntament amb quatre persones més «amb les que no hi tenia res a veure», van condemnar-lo a mort.

«Hem pogut conèixer qui va ser el meu avi i el procés que va patir», explicava Teresa Badia, néta de l'alcalde. «L'acte és important per a la família, i també per a les generacions futures, perquè vegin que va passar i evitar que es torni a repetir». De fet, les comparacions amb la situació política actual van ser constants al llarg de l'acte. Qui també s'hi ha referit ha estat el conseller Mundó que no ha pogut evitar recordar als seus companys consellers que són a la presó. «79 anys després la història de l'alcalde Badia es repeteix i per això és important realitzar actes com aquests, per recordar i posar en valor la tasca que s'està fent per la recuperació de la memòria històrica». A l'acte també hi ha intervingut Roger Heredia, impulsor del Banc de l'ADN que ha recordat que ja hi ha 1.500 persones que s'han inscrit per poder localitzar els seus familiars enterrats en fosses comunes durant el franquisme i la dictadura.