Berga va saldar ahir un deute històric amb Josep Maria Badia Sobrevias, alcalde republicà que va ser condemnat a mort pel franquisme a les acaballes de la guerra civil. Un acte de record i homenatge a qui va ser batlle del 1931 al 1934, organitzat pel grup municipal d'ERC a Berga, va omplir ahir, coincidint amb el 79è aniversari del seu afusellament, la sala del Casino, que va tenir la presència del conseller de Justícia de la Generalitat, Carles Mundó.

Un dels moments més emotius de l'homenatge va ser el lliurament a la família de Josep Maria Badia Sobrevias, per part del conseller Mundó, del document de nul·litat de consell de guerra franquista que va condemnar l'alcalde berguedà. Un tràmit que s'està duent a terme des de l'any passat gràcies a la nova llei aprovada pel Govern català.

La portaveu d'ERC, Ermínia Altarriba, va recordar que era un reconeixement «pendent» de la ciutat cap a l'alcalde. «Un acte de justícia i dignitat perquè, tot i que hi ha hagut molts casos de berguedans afusellats i condemnats pel franquisme, Josep Maria Badia Sobrevias només va ser afusellat per haver estat alcalde de Berga i haver complert el seu deure com a ciutadà a través d'unes eleccions democràtiques», va destacar.

Per als que no coneixien la història de l'alcalde republicà, ahir van poder saber alguns dels detalls de la seva trajectòria i, especialment, els motius que el van portar a la mort als 45 anys d'edat per mitjà del documental realitzat pel berguedà Carles Seuba. A més a més, l'historiador Pep Cruanyes va relatar detalladament les causes que van servir per condemnar Badia, «acusacions sense fonament ni proves, únicament amb la paraula dels denunciants com a element decisiu».

Com molts d'altres, qui havia estat alcalde de Berga va decidir no marxar a l'exili quan les tropes franquistes estaven a punt de proclamar-se victorioses. «Els havien assegurat que si no tenien les mans tacades de sang no havien de patir per res», va relatar Cruanyes. Pocs dies abans de l'arribada de les tropes a Berga van detenir-lo i després d'un consell de guerra de menys d'una hora de durada, juntament amb quatre persones més «amb les quals no tenia res a veure», van condemnar-lo a mort.

«Hem pogut conèixer qui va ser el meu avi i el procés que va patir», explicava ahir Teresa Badia, néta de l'alcalde. «L'acte és important per a la família, i també per a les generacions futures, perquè vegin què va passar i evitar que es torni a repetir». De fet, les comparacions amb la situació política actual van ser constants al llarg de l'acte. Qui també s'hi va referir va ser el conseller Mundó, que no va poder evitar recordar els seus companys consellers que són a la presó. «79 anys després, la història de l'alcalde Badia es repeteix, i per això és important realitzar actes com aquests, per recordar i valorar la tasca que s'està fent per la recuperació de la memòria històrica». A l'acte també hi va intervenir Roger Heredia, impulsor del Banc de l'ADN, que va recordar que ja hi ha 1.500 persones que s'han inscrit per poder localitzar els seus familiars enterrats en fosses comunes durant el franquisme i la dictadura.