Veure l'àliga de la Patum des de dins és una de les coses que es van poder experimentar ahir en la visita a la part menys visible de la Casa de la Patum, que fou l'estrena de l'activitat L'ànima dels nostres museus, emmarcada dins el projecte Àgora Cultural Berga, i que va aplegar una trentena de persones a l'espai d'interpretació de la ciutat dedicat a la festa. Es tracta d'una iniciativa que dóna la possibilitat de veure espais habitualment no visitables, sigui perquè s'hi treballa o perquè no forma part de l'itinerari de la visita.

En aquesta primera ocasió, la visita es va fer a la sala annexa a la d'exposicions, on hi ha una zona polivalent on bàsicament es fan feines amb peces o teles grans i els escanejats de les figures, i el taller on es restauren. Allà s'hi troben les figures, formades per un total de 77 peces, amb les quals treballa la restauradora Gemma Rodríguez, per bé que procura que com a màxim a l'exposició n'hi faltin una o dues. Al taller també hi treballa Maria Àngels Busquets, que es cuida dels vestits i de les robes de les comparses. «És l'oportunitat que es visibilitzi la feina que a vegades queda en segon terme, ja que molts cops la gent no pensa que hi ha una feina darrere», explica la restauradora Rodríguez, que ahir va conduir l'activitat.

Rodríguez va explicar processos de restauració d'aquest bestiari, quins materials i tècniques s'utilitzen, i com havia canviat el tema de la restauració. Ho va fer davant un públic privilegiat, que va preguntar sense pudor i va poder veure les figures de ben a prop, fins i tot des de l'interior. L'àliga presidia la sala, després d'haver estat netejada en els darrers dies, i ara espera que se li pintin les figures que se li han arranjat. També es van ensenyar altres elements que eren a la sala, com un parell de maces, peces dels àngels i un dels tabals, a més dels nous impermeables per a les maces, amb un material ignífug i un plàstic per veure la part de davant i darrere. La restauradora també va explicar una intimitat: en els dar-rers anys, el gegant vell porta una rèplica de la mà durant els passacarrers, la qual es va fer per si es feia malbé l'habitual, però que s'ha acabat posant a les passades per precaució. La visita es va acabar a la sala en la qual s'exposen les figures, on els visitants van aprofitar la visita per interactuar amb les figures i fer-se unes fotos que habitualment, a plaça, són més complicades.

Cada cop hi ha més coneixement d'aquesta tasca, segons diu la restauradora, a qui li encanta donar a conèixer la seva feina amb aquestes «figures vives i centenàries», per més que «la gent també les hi dóna vida». «És important conèixer la festa per fer aquesta feina, saber per quines condicions hauran de passar, a quines temperatures, com s'utilitzen, com es reparteixen els pesos...», puntualitza la restauradora.

«Abans era un tema més desconegut, i es limitaven a arreglar les figures perquè poguessin sortir. Ara, és més professional, es respecta els materials de la professió», considera Rodríguez. Tot i això, remarca que les figures han arribat a l'actualitat perquè «sort n'hi ha hagut que algú se n'ha preocupat. Són figures molt estimades i tothom que les ha tocat ho ha fet amb gran estimació, gràcies a aquestes mans ens ha arribat a nosaltres, per més que ara es faci des d'uns altres criteris», diu la restauradora. Rodríguez reconeix que és «molt privilegiada de poder restaurar les peces», que treballa «com si fos la millor obra d'art». «Fan plorar d'emoció i transporten records», afegeix.

L'estrena de L'ànima dels nostres museus s'emmarca dins del projecte Àgora cultural Berga, que vol donar a conèixer els elements de patrimoni històrics i culturals de la ciutat. En aquesta activitat, d'un total de 5, es faran dues visites al Museu Comarcal de Berga, els dies 19 de maig i 13 d'octubre, en els dos casos a les 7 de la tarda.