Després d'una hora de vista, el judici oral de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós (CUP), va quedar vist per a sentència, ahir. Una resolució judicial que pot marcar el seu futur polític més proper. El Ministeri Fiscal l'acusa d'un delicte de desobediència per haver-se negat a retirar l'estelada del pal del balcó de l'ajuntament durant dues convocatòries electorals el 2015 com li va demanar la Junta Electoral arran d'una denúncia interposada per Societat Civil Catalana (SCC). La Fiscalia manté la petició d'inhabilitació de 6 mesos per exercir càrrecs públics a més d'una multa de 540 euros. La defensa en demana l'absolució argumentant que va donar compliment a un acord del ple de la corporació del 2012.

L'alcaldessa va ser jutjada ahir al matí al Jutjat Penal 2 de Manresa i va denunciar davant del tribunal que és víctima d'un judici «polític» per part de la Fiscalia i «no jurídic». La dirigent de la capital berguedana va respondre tant les preguntes de la fiscal com les del seu advocat. I va defensar que no s'havia tret l'estelada per obeir el mandat popular, ja que va ser el ple de la corporació berguedana el que el 2012 va acordar per majoria posar-la-hi fins que Catalunya no assolís la independència.

Segons va explicar l'alcaldessa Venturós, va fer «cas omís» als requeriments de la Junta Electoral de retirar l'estelada durant dos períodes electorals de l'any 2015 perquè va considerar que no es tractava d'una «ordre». «Enteníem que en ple procés de ruptura s'havia de fer cas omís a allò que vingués dels jutjats i estigués polititzat», va dir.

Justament un dels eixos de la defensa va ser posar de manifest que l'estelada oneja al pal del balcó consistorial perquè així ho va acordar per majoria dels seus membres el ple del 6 de setembre del 2012 a proposta de l'ANC. Un acord que no ha estat revocat ni qüestionat.

A la sortida dels jutjats, on va ser rebuda amb aplaudiments per més d'un centenar de persones que s'hi van aplegar, l'alcaldessa de Berga va manifestar als periodistes que en el cas que sigui condemnada i inhabilitada, no acatarà l'ordre tal com ja havia dit dijous passat en la presentació de la plataforma berguedana que li dóna suport. «Es manté la desobediència si hi ha inhabilitació. Partíem d'un principi de legitimitat popular per sobre de la legalitat establerta. I això implica desobeir», va manifestar. Igualment va denunciar «la tasca que fa el Ministeri Fiscal d'acord amb les ordres del Govern espanyol» així com «les seves intencions amb els afers que tenen a veure amb els processos de ruptura». L'alcaldessa Venturós va recordar que aquest cas ja havia estat arxivat per part del Jutjat d'Instrucció de Berga i va ser un recurs del Ministeri Fiscal a l'Audiència de Barcelona el que l'ha reobert. El judici arriba quan falta un any per als propers comicis locals.

«Còmplices de la ultradreta»

En el seu al·legat final en el judici, l'alcaldessa de Berga va dir que «no he vingut a defensar-me sinó a acusar el Ministeri Fiscal de supeditar decisions polítiques en l'àmbit judicial i ser còmplices de la ultradreta» i «a contraposar el que jo entenc que és judici polític». L'alcaldessa va assegurar que «és un judici amb un culpable ja d'entrada que posa en dubte aquesta falsa neutralitat a la qual tant apel·la el Ministeri Fiscal». La dirigent va denunciar la «complicitat» entre l'Estat i els «grupuscles de la ultradreta», en referència a SCC.

L'alcaldessa va lamentar no poder tenir al seu costat «companys que ara estan empresonats», en referència als presos polítics. Aleshores la jutgessa, Miriam Sala, li va cridar l'atenció i li va recomanar «mantenir la calma» i «centrar-se en el procediment».

Abans, Benet Salellas, advocat de Venturós, va demanar-ne l'absolució perquè l'estelada oneja al balcó consistorial perquè ho va aprovar un ple i quan la Junta Electoral demana que es tregui hi ha «un xoc competencial». Quant a la neutralitat dels poders polítics, Salellas va dir que «se'ns exigeix als ajuntaments independentistes però no a la Guàrdia Civil» quan aquest cos va ser acomiadat per ciutadans que els cridaven «a por ellos!» abans de l'1-O «per anar a atonyinar la població de Catalunya». Salellas va assegurar que la neutralitat «només es predica quan hi ha símbols que no agraden».