«La normativa està matant el patrimoni industrial». Això ho va assegurar Eusebi Casanellas, vicepresident del patronat del Museu de la Colònia Vidal, que, ahir, va participar en una jornada sobre el futur de les antigues colònies del Llobregat que se celebra a Gironella fins diumenge.

La Torre de l'Amo de Viladomiu Nou va aplegar ahir a polítics, gestors de patrimoni, tècnics i emprenedors que van debatre al voltant del món colonial. Una de les conclusions va ser justament que els plans d'ordenació urbanística han esdevingut un fre per fer possible activitats en aquest espai per «l'excés de zel» dels que vetllen pel compliment de les normes. En el cas de les colònies del Llobregat es tracta del pla d'ordenació urbanística que es va redactar a la meitat de la dècada passada, aleshores amb l'objectiu de preservar aquests espais fabrils de l'especulació urbanística, com va posar de manifest David Font, president del Consell Comarcal del Berguedà i alcalde de Gironella. El pla director específic de les colònies també va servir al seu dia per atorgar ajudes per fer actuacions de millora en aquests espais.

Tal com es va posar de manifest a les diferents ponències una aplicació massa estricta de la normativa s'ha convertit en un escull en moltes ocasions insalvable per tirar endavant projectes de dinamització. «A tot Cal Rosal no s'hi pot fer res. El problema el tenim amb el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal del 2005 que no ho permet». Ho va assegurar Pep Espelt, fundador, comissari i director del projecte d'art multidisciplinari del Konvent a Cal Rosal. Es va mostrar molt crític amb els tècnics municipals, a qui va reclamar més empatia i complicitat. «El Konvent no pot ser normatiu, és massa fora de lloc perquè s'entengui», va assegurar Espelt. Va reclamar «polítics intel·ligents» per saber trobar la clau de volta adequada per encarar el futur de les colònies. Alhora que creu necessari crear un equip multidisciplinari de professionals «que hi vegin més enllà perquè, si no, les colònies continuaran enfonsant-se». Per la seva banda, Cristina Domènech, del RecStores d'Igualada, va coindicir amb els seus col·legues. «Estem atrapats per la normativa», i es va preguntar «quants projectes deixen de fer-se per una normativa excessiva?». Domènech va denunciar «un excés de zel» amb la normativa que «impedeix que gent amb moltes ganes i pocs recursos tiri endavant. Estem lligats de mans i peus». En el cas del projecte del Rec.O d'utilització de les antigues adoberies d'Igualada per vendre moda va dir que l'èxit assolit ha estat el detonant per canviar la normativa.