Van apuntar-se per saltar d'àngels el 2008, i després de deu anys d'espera, el dijous de Corpus va arribar el seu torn. Com molts patumaires, Mireia Mas i Denis Rojo volien viure, com a mínim una vegada, l'experiència d'un salt de maces especial: des de la perspectiva dels dos àngels.

Són molts els berguedans que les darreres dècades s'han apuntat a la llista d'espera per fer d'àngels. Una llista que està tancada fins d'aquí a dos anys, quan es canviarà el sistema per ser àngel.

Reconeixen que van apuntar-s'hi com una juguesca, quan encara no tenien 20 anys, sabent que encara passarien uns quants Corpus abans no els toqués saltar. Ara, a punt d'arribar als 30, ja poden dir que han assistit a la cita. «Vam fer-ho pensant a veure on seríem el 2018, si viuríem a Berga, si ens aniria bé aquell dia, si podríem saltar... i al final, ha arribat el moment i ja hem viscut l'experiència», explicaven els dos berguedans després del salt.

Tots dos asseguren que s'ho van passar molt bé. «És divertit, perquè ho vius d'una manera molt diferent i perquè al darrere hi ha un protocol que no coneixes fins que no t'hi trobes», van confessar. Mas i Rojo reconeixien que és una vivència «especial i molt maca», tot i que la Mas també va admetre que «al principi fa una mica de vergonya, perquè ets com el centre d'atenció i tothom et mira, però després ja vaig oblidar-me d'això i vaig anar-m'ho a passar bé».

Els angelets per uns minuts van mostrar-se sorpresos pel procés que hi ha al darrere. «Havíem de ser a l'ajuntament a les 9 per vestir-nos, on ens van ajudar a posar-nos tota la indumentària: les perruques, la capa, les ales...», explica. Abans d'acabar el ball de turcs i cavallets ja érem als baixos de l'ajuntament. Guiats en tot moment pels membres de la comparsa, van aparèixer a la plaça seguint les instruccions, que, com a bons patumaires, tenien molt clares: travessar d'una banda a l'altra de la rotllana i rematar les maces un cop esclataven els fuets. Com sempre, els àngels van tornar a vèncer els dimonis.